Eixe run-run que s'apropa.
Després d'una sèrie de votacions i moviments estratègics, la política espanyola es troba en un moment d'incertesa on les aliances inesperades podrien redefinir el futur del govern central. Junts per Catalunya i el Partit Popular (PP) han començat a acostar postures, suggerint un possible acord que podria significar el final de la legislatura actual encapçalada per Pedro Sánchez, líder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Segons les declaracions recents del ministre de Cultura Ernesto Urtasun, en una conversa informal captada per un micròfon obert, el vot negatiu de Junts a l'aprovació del sostre de despesa per als pressupostos del 2025 va ser un "ostió per al govern" socialista. Aquesta votació no només va retardar el procés legislatiu, sinó que va servir com un senyal clar d'advertència cap al govern de Sánchez, demostrant que Junts està disposat a desmarcar-se de la línia esperada i unir forces amb la dreta si ho considera necessari. Com afirmava Enric Juliana en la seua anàlisi, “els moviments polítics mai són lineals”, i Junts podria estar explorant nous terrenys de col·laboració amb el PP en un futur no tan llunyà.
La relació entre Junts i el PSOE està en un dels seus moments més tensos. A la seu de Junts al Passatge de Bofill, a Barcelona, ressonen les queixes i la desconfiança cap a Pedro Sánchez, acusat de no complir els acords pactats. Mentrestant, els contactes amb el PP han anat intensificant-se des de l'estiu passat, quan es van començar a fer evidents les converses entre emissaris d'Alberto Núñez Feijóo i representants de Carles Puigdemont. Aquestes negociacions, inicialment negades i posteriorment confirmades, indiquen un augment de la sintonia entre ambdues formacions, especialment en qüestions econòmiques i migratòries, segons fonts properes a Puigdemont consultades per ElSalto.
Tot i això, el camí cap a un possible pacte és complex. Per a Junts, la qüestió de l'amnistia pels seus líders encara no resolta és només un obstacle més en un context de profunda desconfiança cap a la política espanyola central. El seu equip jurídic confia que la resolució arribarà a través del Tribunal Constitucional, esperant una decisió pragmàtica que supere la divisió entre el Tribunal Suprem, considerat més conservador, i el Constitucional, amb majoria progressista.
En aquest escenari, el suport de Junts als pressupostos generals de l'Estat sembla cada vegada més improbable, amb una actitud de confrontació clara cap al PSOE tant a Catalunya com a les Corts Generals. El fastig cap a Sánchez, la insistència de Feijóo en mantenir els contactes i el poc activisme dels socialistes per aplicar la llei d'amnistia han fet que la idea de donar suport a una moció de censura contra el president del Govern guanye pes entre els dirigents de Junts. Com afirmen des del partit: “Un vot amb el PP i Vox no significa necessàriament un suport a ningú, sinó un vot contra Sánchez”.
Mentre les tensions continuen, l'equilibri del poder a Catalunya també està en joc. La instauració d'un govern del PSOE a la Generalitat, després de més d'una dècada de governs sobiranistes, ha posat Junts en mode de batalla, buscant liderar l'oposició al Parlament i demostrar que són la veritable veu del nacionalisme català a Madrid. Aquesta situació deixa clar que Junts està disposat a negociar amb més fermesa i, si cal, a deixar sense pressupostos l'Estat per segon any consecutiu.
A mesura que s'acosta la tardor, l'enigma sobre el futur polític d'Espanya es fa més profund. El proper congrés de Junts, previst per al 25 d'octubre a Calella, serà un moment clau per definir el paper de Puigdemont i la direcció que prendrà el partit en un futur proper. Tot apunta a que les decisions preses en aquesta reunió podrien tenir implicacions significatives per a la política espanyola, incloent-hi la possible col·laboració amb el PP per tal de tancar el cicle de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol. Com hem pogut conéixer en Crònica, el resultat d'aquestes negociacions i el rumb que prenguen ambdós partits determinaran no sols el futur de la legislatura actual, sinó també la configuració de les forces polítiques a Espanya en els pròxims anys.
Cap comentari :