Jocs Paralímpics: per què les cadires de rodes són tan diferents en cada esport?

Des dels primers Jocs Paralímpics de Roma en 1960, el rendiment dels esportistes no ha parat de millorar. D'una banda, els mètodes d'entrenament han evolucionat, passant de la rehabilitació a l'optimització de les capacitats físiques de l'atleta en la seua disciplina, però també, i sobretot, gràcies al desenrotllament de l'equipament posat a la seua disposició.

Per exemple, l'optimització de la cadira de rodes ha permés un augment meteòric del rendiment en els 800 metres. En 1984, a Nova York, el francés amb doble amputació femoral Mustapha Badid va establir un nou rècord dels 800 metres en cadira de rodes en 2 min 17 s 27. En els Jocs Paralímpics de Tòquio 2021, el suís Marcel Hug va guanyar la medalla d'or en 1 min 33 s 68, un descens de més del 30 %! A títol comparatiu, el rècord del món en esta distància per a corredors sense discapacitat el té el kenià David Rudisha amb un temps d'1 min 40 s 91.

Actualment, la configuració de les cadires de rodes esportives s'ha especialitzat per a respondre a les limitacions de les disciplines esportives.

Nombrosos estudis biomecánicos i fisiològics sobre la propulsió en cadira de rodes han posat de manifest l'aspecte multifactorial del rendiment en els paradeportes. Per exemple, en els esports d'equip i de raqueta, en els quals l'àrea de joc és restringida, l'acceleració, el sprint, els canvis d'adreça i la frenada s'han identificat com criteris de rendiment. Estos es confronten després amb la realitat del camp i la disciplina, que poden exigir a l'esportista estabilitat o agilitat en moviments específics. Per tant, a l'hora de triar els ajustos de la seua cadira de rodes, l'esportista i el personal tècnic han d'estar atents no sols als criteris de l'activitat, sinó també a les limitacions físiques que esta imposarà a l'esportista.

De fet, s'ha demostrat que els ajustos de la cadira de rodes depenen de criteris de rendiment que estan estretament relacionats amb les capacitats físiques de l'esportista. Estos ajustos tenen un impacte directe en la capacitat de propulsió, el rendiment i el risc de lesions.

Cadires de rodes esportives amb estabilitat variable

L'estabilitat d'una cadira de rodes esportiva depén principalment dels seus punts de contacte amb el sòl. Esta estabilitat ve determinada per la longitud de la cadira de rodes i la inclinació de les rodes.

Un xassís més llarg millora l'estabilitat anteroposterior (de davant cap arrere) i la trajectòria. En activitats com el rugbi, per exemple, les cadires de rodes defensives amb un xassís més llarg oferixen major estabilitat. De fet, en este esport hi ha diferents cadires de rodes per a diferents posicions i, per exemple, la dels atacants té un xassís més curt, que la convertix en més maniobrable però menys estable. Estes cadires de rodes estan adaptades a les exigències de l'esport i els seus nombrosos impactes.

La cadira de rodes de carreres és un bon exemple. En atletisme s'utilitzen xassís de fins a dos metres de longitud per a mantindre l'estabilitat en les corbes. L'angle d'inclinació vertical de les dos rodes grans (el camber) augmenta la distància entre els punts de contacte d'ambdues, la qual cosa contribuïx a millorar l'estabilitat lateral de la cadira de rodes esportiva.

Pel que sembla, els esportistes amb majors deficiències funcionals, sobretot en els músculs abdominals i de l'esquena, utilitzen angles d'inclinació més elevats, de fins a 24°, sobretot en esports com el tenis i el rugbi.

En alguns esports, l'estabilitat és tan important que la cadira de rodes ha de fixar-se al sòl. És el cas de l'esgrima i el tir, així com de les cadires de llançament de pes i disc. És difícil classificar este últim tipus de cadira en la categoria de cadires de rodes per a esports dinàmics, perquè en este cas no tenen rodes i la cadira està ancorada al sòl.

Algunes disciplines requerixen una gran maniobrabilitat

La maniobrabilitat també és un criteri rellevant per al rendiment esportiu. A diferència de l'estabilitat, la maniobrabilitat adquirix major importància per als esportistes amb una classificació més alta (és a dir, major capacitat funcional, sent la discapacitat menys significativa).

En el tenis en cadira de rodes, en particular, la busca de la maniobrabilitat i la capacitat de pivotar ràpidament són importants. Per contra, en el bàdminton, els canvis de direcció són menys crucials, ja que els atletes rares vegades pivoten i es mouen principalment cap avant i cap arrere amb rapidesa.

Per a estudiar esta maniobrabilitat, hi ha dos factors especialment importants: el camber, que sembla ser no sols un factor d'estabilitat, sinó també de maniobrabilitat; i la longitud del xassís, un factor especialment notable en les disciplines de resistència, l'efecte de la qual sol xocar amb el del camber.

Estudis biomecánicos i les percepcions dels atletes mostren una correlació entre l'angle de caiguda i la capacitat de pivotar ràpidament. L'evolució de l'equipament tendix a afavorir angles de caiguda cada vegada majors. Per exemple, fa trenta anys, l'angle de caiguda utilitzat pels jugadors de bàsquet no superava els 12°. Hui dia, quasi tots els esportistes trien angles de caiguda d'entre 15° i 24°. La conseqüència d'este ajust és un augment directe de l'amplària de la cadira.

Per consegüent, en unes certes activitats en les quals l'àrea de joc és restringida i està interpenetrada –és a dir, en les quals els dos equips s'enfronten en la mateixa zona–, els esportistes poden limitar l'angle de caiguda de les cadires de rodes per a evitar una grandària excessiva, que podria donar lloc a un major contacte amb els adversaris. No ocorre el mateix en el tenis, on els atletes no han de superar a diversos adversaris.

Encara que un xassís llarg millora l'estabilitat, també reduïx la manejabilitat. Els esportistes s'enfronten a un compromís basat en les exigències de l'activitat. Per a activitats com el bàsquet, el tenis i el rugbi en cadira de rodes, en les quals és important poder pivotar amb rapidesa, els xassissos són curts. En canvi, per a activitats com l'atletisme i el ciclisme s'utilitzen armadures més llargues. De la mateixa manera, per al rugbi, la longitud del xassís varia dins de la mateixa activitat en funció de les capacitats físiques dels esportistes i del seu paper en el camp.

La busca de la cadira de rodes ideal que combine estabilitat, maniobrabilitat, acceleració i velocitat és un somni que tot esportista s'esforça per aconseguir, en funció de l'activitat i de les seues capacitats físiques.

El projecte PARAPERF compte amb el suport de l'Agència Nacional Francesa d'Investigació (ANR), que finança la investigació per projectes a França. La seua missió és secundar i promoure el desenrotllament de la investigació fonamental i aplicada en totes les disciplines, i reforçar el diàleg entre ciència i societat. Per a més informació, visite la pàgina web de la ANR.

Arnaud Faupin, Professeur dones Universités, Université de Toulon

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.