El dèficit de l'Estat es redueix un 10,5% al primer semestre de 2024

#Dèficit2024 #EconomiaPública

El dèficit de les Administracions Públiques, excloent les entitats locals, s'ha reduït un 10,5% en el primer semestre de 2024 en comparació amb el mateix període de 2023. Segons dades del Ministeri d'Hisenda, el dèficit ha passat del 2,22% del PIB al 1,88%.

Durant el primer semestre de 2024, el dèficit de les Administracions Públiques, sense incloure les entitats locals, s'ha situat en un 1,88% del PIB, enfront del 2,22% del mateix període de 2023. De fet, segons dades publicades pel Ministeri d'Hisenda, esta disminució representa una millora del 10,5% respecte a l'any anterior, fet que reflecteix una gestió més eficient del dèficit públic durant este període.

Impacte de les liquidacions del 2022

Al juliol de 2024, el dèficit de l'Estat va assolir el 2,71% del PIB, amb un total de 42.010 milions d'euros. Segons la informació recollida en Crònica, esta xifra es va veure influenciada per les liquidacions definitives del sistema de finançament del 2022, que van ascendir a 25.322 milions d'euros a favor de les comunitats autònomes i entitats locals. Estes liquidacions contrasten amb els 11.799 milions que es van pagar en 2023, corresponents a les liquidacions del 2021. Sense estos pagaments, el dèficit estatal hauria sigut de 16.688 milions, una reducció del 36,9% respecte al mateix període de l'any passat.

Creixement dels recursos no financers i impostos

Els recursos no financers del govern central han augmentat un 4,7% respecte al 2023, arribant als 151.225 milions d'euros. D'estos ingressos, els impostos suposen el 82%, amb un creixement del 6,9%. L'IVA, que va representar una part important, va ascendir a 55.547 milions, un 7,1% més, degut a la reintroducció dels tipus impositius originals. Per altra banda, l'Impost sobre Serveis Digitals va créixer un 54,5% i els ingressos per Primes de Segur van incrementar un 9,1%.

En el cas dels impostos sobre la renda i el patrimoni, els ingressos han augmentat un 7,6%, arribant a 50.699 milions d'euros, destacant l'IRPF amb 34.325 milions. Les cotitzacions socials, per la seua banda, van sumar 3.838 milions.

Augment de la despesa pública

Els empleos no financers del govern central, que inclouen les despeses públiques, van créixer un 5,7%, arribant als 193.235 milions d'euros al juliol de 2024. Les transferències entre Administracions Públiques van representar la despesa més important, amb 124.987 milions, un 7,4% més que l'any anterior. D'estes, 68.896 milions van ser transferits a les comunitats autònomes, mentre que la Seguretat Social va rebre 30.858 milions.

Les remuneracions salarials van experimentar un creixement del 3,9%, impulsades per l'increment salarial del 2% establit per al 2024, així com pels ajustos retroactius de 2023. A més, el cost de les pensions passives va augmentar un 7,1%, situant-se en 12.508 milions, degut a la revaloració de les pensions contributives en un 3,8%.

Resultats de les comunitats autònomes i la Seguretat Social

Al tancament de juny de 2024, les comunitats autònomes van registrar un dèficit del 1,03% del PIB, el que representa 15.960 milions d'euros. Segons la informació coneguda en Crònica, aquest resultat es deu a un augment dels ingressos del 4,5% i a un creixement de la despesa del 6,1%, impulsada per l'augment dels impostos sobre la producció i les importacions. Per altra banda, la Seguretat Social va registrar un superàvit de 3.674 milions d'euros, un 37,6% més respecte a l'any anterior, gràcies a un augment del 7,7% dels ingressos.

En conjunt, estos indicadors reflecteixen una millora en la gestió del dèficit públic, amb un increment dels ingressos fiscals i una despesa controlada en determinades partides clau.