Un equip d'investigadors de la Queen Mary University de Londres ha descobert una neurohormona que permet a les estrelles de mar desprendre's de les seues extremitats com a resposta davant l'atac de depredadors. Este procés, conegut com autotomia, és una estratègia de supervivència comuna en el regne animal, però els mecanismes específics que el faciliten han sigut poc coneguts fins ara.
L'autotomia, la capacitat d'un organisme de desprendre's d'una part del seu cos per escapar de situacions perilloses, es pot observar en diverses espècies animals. Un exemple conegut és el dels llangardaixos que es desprenen de la cua per evadir depredadors. No obstant això, el cas de les estrelles de mar, en particular l'espècie europea Asterias rubens, proporciona nova informació sobre els processos interns que possibiliten aquesta habilitat.
En el seu estudi, els científics han identificat una neurohormona semblant a la colecistoquinina (CCK), una hormona de la sacietat en humans, com a reguladora del procés de despreniment del braç en estrelles de mar. Quan la neurohormona s'allibera com a resposta a una situació d'estrés, com ara l'amenaça d'un depredador, estimula la contracció d'un múscul especialitzat situat en la base del braç, provocant la ruptura d'aquest. Este important descobriment ha estat publicat en la revista Current Biology.
Les estrelles de mar són conegudes per les seues extraordinàries capacitats regeneratives, que els permeten recuperar les extremitats perdudes amb el temps. La comprensió dels mecanismes exactes que governen aquesta regeneració podria tindre implicacions significatives en el camp de la medicina regenerativa, amb potencial per al desenvolupament de nous tractaments per a lesions d'extremitats en humans.
La investigadora Ana Tinoco, membre del grup d'estudi de Londres i actualment treballant a la Universitat de Cadis, ha explicat que els resultats del seu treball aporten llum sobre la complexa interacció entre les neurohormones i els teixits implicats en l'autotomia de les estrelles de mar. Tot i haver identificat un factor clau, Tinoco suggereix que probablement hi ha altres factors involucrats en aquesta sorprenent capacitat.
Maurice Elphick, professor de Fisiologia Animal i Neurociència a la Queen Mary University de Londres i director de l'estudi, va remarcar la importància més àmplia de la seua investigació. Segons Elphick, "esta recerca no només revela un aspecte fascinant de la biologia de les estrelles de mar, sinó que també obri la porta a explorar el potencial regeneratiu d'altres animals, inclosos els humans. Desxifrant els secrets de l'autoamputació de les estrelles de mar, esperem avançar en la nostra comprensió de la regeneració de teixits i desenvolupar teràpies innovadores per a les lesions de les extremitats".
Aquest descobriment sobre el funcionament intern de les estrelles de mar pot conduir a nous avenços en la ciència mèdica, amb la possibilitat d'aplicar estos coneixements a altres espècies, inclosos els humans, per millorar les capacitats regeneratives i el tractament de lesions greus.
Crónica CT* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :