Un recent informe del titulat “L'efecte d'eliminar la jubilació anticipada en la mortalitat” realitzat pels investigadors Cristina Bellés-Obrero, Sergi Jiménez-Martín i Han Ye i publicat pel FEDEA (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada) ha fet llum sobre les conseqüències de la reforma de pensions de 1967 a Espanya. Aquesta investigació, recolzada per dades administratives del sistema de seguretat social espanyol, explora com l'augment en l'edat mínima per a la jubilació afecta la longevitat dels treballadors.
Impacte de la Reforma de 1967
L'estudi examina els efectes d'una reforma clau en el sistema de pensions espanyol, que va augmentar l'edat mínima per accedir a la jubilació anticipada de 60 a 65 anys per a aquells que van començar a contribuir al sistema després de l'1 de gener de 1967. Segons els resultats, aquest retard en l'edat de jubilació té un efecte significatiu i negatiu en la mortalitat. Específicament, es va trobar que posposar la jubilació per un any incrementa la probabilitat de morir entre els 60 i 69 anys en un 38%.
Conclusions Principals i Dades Clau
Els autors destaquen que l'impacte advers és més pronunciat en certs grups de treballadors. Aquells que desenvolupen tasques en sectors amb alta incidència d'accidents laborals i aquells en treballs amb baixa valoració personal mostren un augment notable en les taxes de mortalitat. Això suggereix que no tots els treballs són iguals en termes del risc que suposen a l'hora de retardar la jubilació.
L'estudi també suggereix que la possibilitat d'una jubilació parcial, que permet combinar el treball a temps parcial amb la recepció d'una pensió parcial, podria mitigar alguns dels efectes negatius en la mortalitat. Els treballadors que no tenen accés a aquesta opció experimenten un major increment en la mortalitat per cada any addicional de retard en la jubilació en comparació amb aquells que sí poden optar per aquesta modalitat.
Els resultats de l'estudi realitzat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) sobre la relació entre la jubilació anticipada i la mortalitat són significatius i aporten una nova perspectiva a la discussió sobre les polítiques de jubilació. L'estudi va trobar que retardar l'edat de jubilació augmenta el risc de mortalitat abans dels 70 anys, especialment en professions físicament exigents o amb alt estrés emocional i mental.
Des d'una perspectiva econòmica, l'estudi calcula que l'impacte negatiu en l'esperança de vida supera els beneficis fiscals que s'obtindrien en retardar la jubilació. Encara que el retard en la jubilació genera una contribució addicional al sistema de pensions i uns ingressos fiscals addicionals, aquests no compensen la pèrdua social associada a la reducció de l'esperança de vida. Per tant, l'estudi suggereix que les polítiques que promouen la jubilació tardana podrien no ser beneficioses des d'una visió més àmplia del benestar social.
L'anàlisi detallada revela que posposar la jubilació per un any eleva de manera significativa el risc de morir entre els 60 i els 69 anys. Aquest efecte és particularment notable en sectors amb treballs físics intensos i en ocupacions amb alts nivells d'estrés. No obstant això, el risc disminueix per a aquells individus que tenen l'opció de jubilació parcial, la qual cosa els permet reduir les seues hores de treball a partir d'una certa edat.
Comparació Internacional i Recomanacions de Política
Les troballes d'aquest informe contrasten amb estudis realitzats en altres països com Suècia i els Països Baixos, on reformes similars han mostrat efectes nuls o fins i tot positius en la mortalitat quan es permet una major flexibilitat en la jubilació. Això ressalta la necessitat de reconsiderar les polítiques que eliminen opcions de jubilació anticipada sense tenir en compte les condicions específiques dels treballadors.
Aquestes troballes són crucials per als formuladors de polítiques, ja que proporcionen evidència empírica sobre les conseqüències de les reformes en les polítiques de jubilació. L'estudi convida a una reflexió profunda sobre com equilibrar els beneficis econòmics amb el benestar i la salut de la població treballadora en el llindar de la jubilació.
L'informe conclou amb una crida als responsables de polítiques públiques per considerar la implementació de mesures de jubilació flexible que puguin reduir els impactes negatius en la salut dels treballadors majors. Donat l'envelliment de la població i la necessitat de sostenibilitat financera dels sistemes de pensions, aquestes opcions podrien oferir un equilibri entre prolongar la vida laboral i preservar la salut i benestar dels empleats.
Taula Comparativa dels Efectes Observats a l'Informe
| Grup de Treballadors | Canvi en l'Edat de Jubilació | Augment en la Mortalitat entre 60-69 anys | Accés a Jubilació Parcial |
|---|---|---|---|
| Sectors amb alta incidència d'accidents laborals | +0,5 anys | +7,5 punts percentuals (62%) | No |
| Sectors amb baixa incidència d'accidents laborals | +0,6 anys | +3 punts percentuals (27%) | No |
| Treballadors amb alta càrrega psicosocial | +0,5 anys | +5,4 punts percentuals (44%) | No |
| Treballadors amb baixa càrrega psicosocial | +0,7 anys | +2,7 punts percentuals (No significatiu) | No |
| Treballadors en treballs de baixa valoració | +0,5 anys | +6,1 punts percentuals (51%) | No |
| Treballadors en treballs d'alta valoració | +0,9 anys | +1,3 punts percentuals (No significatiu) | Sí |
Aquest estudi proporciona una evidència robusta sobre com les reformes en les polítiques de jubilació poden tenir efectes heterogenis i subratlla la importància d'adaptar aquestes polítiques a les realitats laborals dels treballadors per mitigar els efectes adversos en la seva salut i longevitat.
Cap comentari :