Per què diem que Goya, Frida Kahlo i Velázquez són grans de la pintura? Per què diem que Goya, Frida Kahlo i Velázquez són grans de la pintura?
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Per què diem que Goya, Frida Kahlo i Velázquez són grans de la pintura?

Visitants al Museu del Prado observen ‘Les Meninas’ de Velázquez. rubiphoto/Shutterstock

Podem explicar a aficionats però no experts coneixedors què determina qui és un mestre de l'art? La pregunta és molt suggestiva, ja que ens obliga a pensar sobre què és l'art i qui són els artistes. Però, sobretot, ens força a reflexionar sobre què fa que un artista siga més important que un altre.

Esta qüestió, a més, té per al gran públic, que no és expert coneixedor, bastant rellevància. Sobretot quan és exposat a un cert art contemporani els criteris d'excel·lència del qual són difícils d'assumir.

Un plàtan pegat a una paret amb una cinta adhesiva.
El plàtan és això de menys. Wikimedia Commons

Com poder per exemple valorar la qualitat de l'obra El Comediant, de l'artista conceptual italià Maurizio Cattelan, que consistix en un plàtan pegat a la paret amb cinta adhesiva? La peça es va exposar en la fira d'art Art Basel Miami en 2019, copant els titulars de tota la premsa mundial.

La ironia, l'humor i la paròdia formen part de la concepció de l'art i del seu propi qüestionament des dels inicis del segle XX. L'escriptor francés Alfred Jarry, els dadaistes i el propi Marcel Duchamp, representant il·lustre d'eixe moviment, són els primers exponents d'una actitud irònica i crítica del que consideraven la inutilitat de l'art.

No obstant això, hui dia l'art s'ha transformat en un negoci milionari. Cattelan pretenia probablement riure's amb la seua obra –de tècnica i execució risible– d'un mercat que anava a determinar el seu valor a partir dels diners que costara, sense importar el seu significat. De fet, dos peces, de les tres que va produir Cattelan, es van vendre per 120 000 dòlars cadascuna…

No vull dir amb això que Maurizio Cattelan no siga un gran artista. Eixa no és la qüestió. L'escàndol del seu plàtan pegat a la paret amb cinta adhesiva indica que actualment els diners sembla indicar quin art val la pena. Però, si deixem el mercat al marge, com sabem si alguna cosa és una obra mestra?

La història ens indica la resposta

Tenim un recurs que permet aprendre, entendre i reconéixer què fa que els grans genis ho siguen. Podem amb ell valorar la qualitat, expressivitat i originalitat de les seues obres, tant en el context històric de la seua època com en el de la pròpia història de l'art a la qual pertanyen. I eixe recurs és la història de l'art.

Explicar a través d'ella què determina qui és un mestre de manera accessible per a aficionats sense coneixements profunds requerix centrar-se en diversos aspectes clau que poden entendre's fàcilment.

Un mural que representa a Jesucrist envoltat dels apòstols en l'últim sopar, pintat en una paret davant la mirada de diversos visitants.
L'últim sopar, de Leonardo da Vinci, a Santa Maria delle Grazie, a Milà. Yuri Turkov/Shutterstock
  • El primer té a veure amb la innovació i originalitat. Els grans artistes tenen una actitud pròpia que els permet introduir noves idees, tècniques o estils, que canvien la manera en què la que s'entén i es practica l'art.

    Així, els mestres descobrixen noves maneres d'usar materials i ferramentes d'art. També introduïxen una nova visió de les coses, que podem definir com a originalitat conceptual, creant obres amb idees i temes únics que no s'han explorat abans i que aporten noves narratives que acaben formant part de la nostra cultura. Leonardo da Vinci, conegut per obres com La Gioconda i L'Últim Sopar, va anar per exemple un innovador en tècnica i conceptes.

  • En el segon aspecte podríem referir-nos a les habilitats tècniques. Tots els grans mestres de l'art posseïxen, d'una manera o una altra, un gran control del mitjà artístic, ja siga pintura, escultura, fotografia, etc. Saben usar per als seus fins el pinzell, el cisell, la cambra o qualsevol ferramenta que els resulte útil. Mostren de manera reiterada control i precisió en els seus treballs, amb la capacitat per a captar detalls amb exactitud i realisme, o de manera expressiva segons l'estil que tinguen.

Dibuix que retrata la maldat de la guerra, amb cossos mutilats, caos compositiu i retrat de cadàvers.
‘Estralls de la guerra’, el gravat número 30 de la sèrie Els Desastres de la Guerra, de Francisco de Goya. Museu del Prado
  • Un tercer aspecte a considerar és l'impacte cultural i històric que tenen els grans artistes, tant en la seua època com posteriorment, així com la influència en uns altres.

    Les seues obres moltes vegades documenten o responen a moments importants del seu temps. Per exemple, Goya va plasmar els horrors de la guerra d'Independència en una sèrie memorable de gravats. També Picasso va expressar de manera descarnada el dolor i sofriment causat en la població civil pel bombardeig sobre la ciutat de Guernica, en la qual és ara una de les seues obres més famoses.

  • Un mestre de l'art sovint també inspira i obri camins per a altres artistes. Així trobem a Vincent van Gogh, qui, encara que no reconegut en vida, va desenrotllar un estil únic i emotiu que ha influït profundament en l'art modern. O a Frida Kahlo, les obres del qual, profundament personals i simbòliques que exploren temes d'identitat, dolor i feminitat, han inspirat a molts artistes contemporanis.

    El treball dels mestres establix nous estàndards i pràctiques en el món de l'art. Funden o són figures clau en moviments artístics, com ho va ser Picasso amb el cubisme, convertint-se en una referència constant per a noves generacions d'artistes.

  • Finalment, les obres d'un mestre de l'art solen tindre una profunditat emocional i conceptual que ressona amb l'espectador, evocant emocions fortes o reflexions profundes.

La Història de l'art és font de coneixement, una disciplina científica que conjumina crítica, estètica i mercat. Malgrat els criteris de cada època, que canvien i evolucionen, els seus són els més fiables per a entendre no sols qui són els grans artistes, sinó per a continuar aprenent i gaudint de les seues obres, així com descobrir noves mirades i narratives sobre elles.

Per això, els anteriors factors combinats ens ajuden a explicar per què l'obra d'alguns artistes transcendix el temps i les tendències, convertint-los en figures immortals en el món de l'art… malgrat els plàtans adherits a la paret.The Conversation

Pablo Alvarez de Toledo Müller, Director Departament d'Arts, Universitat Nebrija

Este article va ser publicat originalment en The Conversation


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal