Han trobat una cosa estranya en Mart… i no és vida!

El ja venerable róver Curiosity, que complix este mes dotze anys d'exploració en Mart, i el més recent róver Perseverance no han parat d'enviar innombrables imatges, anàlisis i interessants troballes de la seua exploració.

Fins al moment, cap d'eixes troballes és una prova directa o indirecta de vida present o passada en el planeta. Però sí que són estranys i d'alt interés científic.

Sofre natiu i el seu origen biològic en la Terra

Fa poc, el róver Curiosity va trobar les primeres mostres de sofre natiu cristal·litzat fora de la Terra. El sofre és abundant en la superfície de Mart, majoritàriament en forma de sulfat, però no s'havia trobat fins ara en forma nativa. Esta troballa és important per a entendre la geoquímica de Mart i afig més complexitat al nostre veí còsmic.

El sofre nadiu és freqüent en la Terra i es troba en nombrosos ambients: volcans, deserts salats, fons lacustres i formacions sedimentàries. En el nostre planeta, gran part d'eixe sofre natiu té un origen biològic: és el resultat de la respiració de bacteris.

Molts bacteris en la Terra usen sulfats (sales o èsters provinents de l'àcid sulfúric) per a respirar, de la mateixa manera que nosaltres usem l'oxigen. Com desfet de la respiració, els bacteris generen espècies reduïdes (amb menys oxigen) de sofre, com a sulfurs o sofre elemental.

A vegades, el sofre biogènic s'ha format en tal quantitat que s'ha explotat en mines, com les de La Serrata de Lorca (Múrcia, Espanya) o Agrigent (Sicília, Itàlia).

El sofre natiu de Mart

Que en la Terra existisca sofre natiu d'origen biològic en abundància no vol dir que el que ha trobat Curiosity en Mart haja sigut produït per bacteris.

En la Terra, el sofre és freqüent en volcans, en els quals es forma químicament a partir de les emanacions de gasos, generant-se dipòsits en els quals abundants sulfats acompanyen al sofre. Este podria ser el cas de Mart, ja que el sofre natiu s'ha trobat en una zona molt rica en sulfat.

Alguns científics pensen que, per les reaccions químiques que implica, en algunes de les quals intervé l'oxigen de l'aire, el sofre natiu no hauria d'haver-se trobat en el planeta roig. Uns altres pensem que la seua troballa era esperable, perquè hi ha diverses reaccions que podrien produir-lo durant el ric vulcanisme marcià, sense necessitat de bacteris ni oxigen atmosfèric.

Taques de lleopard

Una altra estranya troballa recent en Mart l'ha protagonitzat el róver Perseverance. Es tracta d'una peculiar roca, que han anomenat Cheyava Falls.

En esta roca s'observen unes xicotetes taques, batejades com leopard espots (taques de lleopard), formades per un centre clar envoltat d'una banda fosca en la qual hi ha ferro i fosfat. També s'observa un mineral roig que forma bandes i crostes, que podrien ser hematites, i que és un dels components importants per a estudiar.

La roca està travessada per venes blanques de sulfat de calci –probablement no és #algeps, sinó una fase menys hidratada, però no sabem quin– que sembla emplenar fractures en la roca.

S'observen, a més, molts cristalls arredonits d'olivino.

No hi ha molta informació pública encara i caldrà esperar que es publiquen en un article científic amb les dades analitzades. De moment, esta roca el que suggerix és el que ja sabíem: que en Mart va haver-hi aigua líquida i diversos processos d'alteració.

Però el que encara no ens diu Cheyava Falls és si hi ha o va haver-hi vida en Mart.

Especulacions superposades

La NASA, en la seua comunicació pública inicial, explica que “les reaccions químiques que van donar lloc a estes taques podrien haver servit com a font d'energia per a la vida microbiana en Mart, en cas que haguera existit”.

El comunicat inclou diverses especulacions, fins i tot superposades: “potser” processos geoquímics que van donar lloc a estes xicotetes taques “podrien” haver sostingut vida microbiana en Mart ( quimiolitòtrofs: organismes que obtenen energia mitjançant les transformacions de minerals), “en cas que” existiren.

No es pot afirmar ni descartar que estes taques puguen haver sigut producte o suport d'activitat biològica, però tampoc són evidències d'un passat amb vida en Mart. Almenys de moment.

Portar mostres a la Terra

Estes troballes i, sobretot, les preguntes sense resposta que generen subratllen les limitacions de l'exploració robòtica. És necessari portar mostres a la Terra per a analitzar-les adequadament.

Esta fita és un dels objectius de la pròxima missió Mars Sample Return, una ambiciosa gesta en la qual s'enviaran a la Terra mostres preparades pel róver Perseverance, incloent-hi la roca en la qual es van trobar les “taques de lleopard”.

La bona notícia: la seua habitabilitat

Que totes dues troballes no siguen proves de vida podria semblar una mala notícia, però per als científics és igualment interessant.

No hi ha dubte que Mart va reunir condicions d'habitabilitat (en el sentit astrobiològic, les condicions perquè es donara l'origen i evolució de la vida), com ara aigua líquida formant rius i llacs, i minerals, resultat de l'alteració de roques per l'aigua. Però habitabilitat no implica vida.

Amb vida o sense ella, Mart ens ajuda a comprendre les condicions necessàries per al seu origen. Més encara, un planeta en el qual va haver-hi habitabilitat, però en el qual la vida mai va arribar a progressar ens oferix un escenari geològic pristí en el qual la vida no ha transformat i impregnat amb les seues petjades (biofirmas) la superfície del planeta.

En certa manera, és com si comparem una casa que es va acabar fa 30 anys, però en la qual no va arribar a viure ningú, amb una casa habitada durant tot eixe temps.

La importància del rigor

No sols la vida motiva la investigació de Mart. Intentem entendre la seua història geològica, els seus minerals i el seu medi ambient. Al final, l'origen i evolució de la vida no es pot entendre sense geologia. Per això, els róveres són, sobretot, robots geòlegs preparats per a observar la seua geomorfologia, analitzar roques i minerals, obtindre dades mediambientals i prendre mostres.

En esta gesta hi ha troballes curioses, interessants, rareses, com els que ens han oferit recentment estos exploradors. Però no proven l'existència de vida, per molt que en estos dies s'hagen publicat en mitjans de comunicació i xarxes socials titulars entusiastes, exagerats o incorrectes.

Almenys de moment no s'ha trobat vida en Mart. I és important explicar-ho.

César Menor-Salván, Professor Contractat Doctor. Bioquímica i Astrobiologia. Departament de Biologia de Sistemes, Universitat d'Alcalá

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.