El desig encega els mascles de la mosca de la fruita El desig encega els mascles de la mosca de la fruita
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El desig encega els mascles de la mosca de la fruita


Un estudi recent dut a terme per investigadors de la Universitat de Birmingham, Regne Unit, revela que els mascles de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) es tornen insensibles al perill físic a mesura que es dediquen més intensament al festeig i l'aparellament. Segons la recerca publicada a la revista Nature, la recerca d'una recompensa desitjada, en aquest cas una femella, fa que el mascle ignore amenaces com la depredació.

Els investigadors van poder demostrar per primera vegada les xarxes neuronals al cervell de la mosca que dirigeixen aquest procés de presa de decisions, revelant que el neurotransmissor dopamina té un paper clau en aquest comportament.

"Cada dia prenem decisions que requereixen equilibrar oportunitats i riscos, però sabem molt poc sobre el que succeeix al nostre cervell quan fem aquestes eleccions", comenta Carolina Rezaval, investigadora principal de l'estudi. Al principi del festeig, els mascles de la mosca de la fruita són molt sensibles a les amenaces i els seus cervells les processen activament, sovint aturant l'aparellament. No obstant això, "a mesura que el festeig avança, especialment quan les mosques estan a punt d'aparellar-se, augmenten els nivells de dopamina, la qual cosa suprimeix els circuits neuronals responsables de la detecció de les amenaces", explica Rezaval.

Experimentació i troballes clau

Per a l'experiment, l'equip d'investigació va utilitzar microscopía de dos fotons per observar quines neurones s'activaven en el cervell de la mosca durant el festeig. Introduïren una amenaça artificial mitjançant llum i ombra per simular l'efecte d'un depredador volant prop de la mosca. "Aquest mètode és efectiu perquè les mosques de la fruita responen de forma natural a les ombres que es cernen com si foren una senyal de perill, mostrant comportaments defensius com paralitzar-se o fugir", apunta Carolina Rezaval.

Laurie Cazale-Debat, investigadora principal del grup de Rezaval, va destacar que durant les primeres etapes del festeig, la presència d'una amenaça activava certes neurones visuals en el cervell que interferien amb les neurones controlades per la serotonina, portant les mosques a abandonar l'aparellament per escapar de l'amenaça. No obstant això, a mesura que el festeig avança, l'augment de la dopamina bloqueja vies sensorials clau, reduint la capacitat de la mosca per respondre a l'amenaça i centrant-se en l'aparellament.

Rezaval afegeix que "l'animal ha de decidir què és més important. La dopamina és clau en aquest procés de presa de decisions, però els nivells d'aquest neurotransmissor estan estretament relacionats amb la proximitat de l'objectiu: quina és la probabilitat d'èxit?". Lisa Scheunemann, líder de grup en la Freie Universität Berlin i coautora de l'estudi, compara aquest comportament amb els humans: "Imagina que estàs escalant una muntanya i estàs prop del cim. Si les condicions meteorològiques canvien i es tornen perilloses, és possible que ignores la amenaça perquè estàs molt prop del teu objectiu."

Projeccions futures de la recerca

L'equip de recerca assenyala que seria interessant estudiar si la dopamina juga un paper similar de filtratge en altres animals per ajudar a ignorar distraccions i centrar-se en un objectiu. "En els humans, la dopamina s'associa generalment amb l'atenció i augmenta amb els medicaments utilitzats per tractar trastorns neuropsiquiàtrics com el TDAH", explica Rezaval. Tot i això, un excés d'aquest neurotransmissor pot ser perjudicial, ja que un control excessiu de la percepció pot provocar al·lucinacions.

Els pròxims passos de l'estudi consisteixen en provar aquest filtre dopaminèrgic en mamífers. A més, el grup de recerca està col·laborant amb psiquiatres computacionals interessats a estudiar aquest mecanisme en humans, amb l'objectiu d'entendre millor com es regulen al cervell l'atenció i la presa de 

Publicat en sync amb llicencia Creative Commons
    


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal