Eutanàsia en Presó: Un Precedent Històric a Europa
El cas de Marin Sabau ha obert un intens debat sobre els drets humans i la justícia en el context penitenciari. La qüestió central és: preval el dret d'un detingut amb un patiment greu a ser ajudat a morir o el de les seues víctimes a obtenir justícia a través d'un judici?
El 2022, Marin Sabau, conegut com "el pistoler de Tarragona", estava en presó preventiva quan va sol·licitar la eutanasia. Aquest cas és notable també al extranger perquè Sabau estava sent investigat, no sentenciat. Sabau va resultar tetraplègic després de ser disparat per la policia, fet que el va portar a demanar la eutanasia a causa del dolor neuropàtic intens i la seua dependència total. Segons hem pogut conéixer, els metges i la comissió avaluadora van determinar que complia amb les condicions mèdiques requerides.
No obstant això, les seues víctimes van interposar diversos recursos per evitar que es duguera a terme la eutanasia, argumentant que això impediria el compliment del deure del Jutjat d'Instrucció d'assegurar la presència de l'investigat durant el procés. També van al·legar que es vulnerarien els seus drets a una protecció judicial efectiva i a una indemnització. El 6 de juny de 2024, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es va pronunciar sobre aquest cas, aclarint la seua legalitat.
La Decisió Judicial
Després de diversos recursos davant el Jutjat d'Instrucció, l'Audiència Provincial de Tarragona i el Tribunal Constitucional espanyol, tots rebutjats, una de les víctimes va acudir al TEDH. Van invocar els drets a un judici just i a un recurs efectiu, segons els articles 6 i 13 de la Convenció Europea de Drets Humans. Malgrat estudiar el cas, el TEDH va decidir no suspendre cautelarment la eutanasia, que es va realitzar el 23 d'agost de 2022.
El tribunal europeu va recordar que els òrgans judicials espanyols havien argumentat que s'havia complert amb la presència de l'investigat imposant-li la presó preventiva. A més, la llei espanyola que regula la eutanasia la considera una prestació sanitària, sense competència de la jurisdicció penal sobre aquesta. També va destacar que la tutela judicial de les víctimes no és absoluta i pot estar subjecta a limitacions. Així, els magistrats van concloure que el dret de les víctimes a un procés no implica una obligació dels tribunals d'emetre una sentència.
Perspectives Bioètiques
Segons el principi d'equivalència de cures, consagrat en les Reglas Mínimes per al Tractament dels Reclusos de les Nacions Unides, les persones en presó han de gaudir dels mateixos estàndards d'atenció sanitària que fora. Així, la eutanasia de Sabau es justifica, ja que l'atenció mèdica no pot estar condicionada per criteris aliens al clínic, ni tan sols per la situació judicial.
En la literatura acadèmica, hi ha consens que les persones en presó no han de ser discriminades en termes d'atenció sanitària. Tanmateix, es mantenen reserves quan les sol·licituds de eutanasia en presó són causades per malalties psiquiàtriques, degut a les limitacions del tractament en un context carcerari. En el cas de Sabau, això no va ser un problema, ja que la seua sol·licitud no es basava en una malaltia psiquiàtrica.
Un Cas Tancat
Aquest cas, revisat per quatre instàncies judicials, ha establert la plena legalitat de la eutanasia per a persones investigades penalment. Tot i que la eutanasia en presó presenta desafiaments ètics, la resolució del cas de Marin Sabau marca un precedent important a Europa, garantint els drets sanitaris dels reclusos fins i tot en circumstàncies judicialment complexes.
Cap comentari :