Curt Herzstark, el geni que va inventar la primera calculadora de butxaca en un camp de concentració nazi

Fins que en els anys setanta les calculadores electròniques la van destronar, l'ADOBE va regnar en el món dels enginyers, els científics i els tècnics i fins i tot en les carreres d'automòbils. Amb la xicoteta màquina de Curt, un cilindre negre primorosament acoblat i dotat de dials lliscants amb els quals poder sumar, restar, multiplicar, dividir i fer altres classes de variats càlculs, es va revolucionar el món.

Va nàixer entre màquines

Curt Herzstark (1902-1988) era fill de Samuel Herzstark, un jueu liberal fundador en 1905 de la primera fàbrica de màquines de càlcul d'Àustria, Rechenmaschinenwerk Àustria Herzstark & Co.

La infància de Curt va transcórrer en tallers en els quals els projectes es convertien en realitat. En la Exposició Internacional de Màquines d'Oficina de 1910 a Viena, la publicitat de la màquina ÀUSTRIA era una fotografia del propi Curt de 8 anys manejant-la.

Als 14 anys va abandonar els estudis de secundària. Segons el seu pare, no tenia sentit que perdera el temps estudiant ciències. En el seu lloc, va treballar a la fàbrica com a aprenent en màquines de precisió i en construcció de ferramentes.

En 1918 va iniciar els seus estudis en la Staatsgewerbeschüle de Viena, una espècie d'escola d'enginyeria, per a formar-se com a fabricant d'encunys i mecànic de precisió.

En graduar-se en 1922, va tornar al negoci familiar on el seu pare el va enviar a dos fàbriques d'Alemanya per a obtindre experiència pràctica i continuar formant-se. En tornar a Viena en 1924, el pare de Curl li va encarregar l'organització de vendes de les zones de la República Txeca, Eslovàquia i Hongria, amb esta frase: “També és important conéixer els desitjos dels clients!”.

Este contacte amb el públic li va conduir a començar a idear una calculadora de butxaca.

A la recerca de la màquina xicoteta

La seua facilitat per a la invenció havia quedat provada en 1928, quan va presentar un sumador múltiple al qual va anomenar Multimator, una màquina capaç de sumar en una única operació files horitzontals i columnes verticals.

Curt va començar llavors a obsessionar-se amb una idea. Allà on anava, des de feia anys, tots els seus clients li comentaven que les màquines de calcular eren molt útils, però massa pesades i voluminoses. Per contra, les regles de càlcul cabien en la butxaca i tots els tècnics, enginyers i científics les utilitzaven. Tots li demanaven, medie de broma, medie de debò, si seria possible crear una calculadora de butxaca que fora realment pràctica.

Eixa va ser l'espurna que va alimentar l'obsessió de Curt durant els anys següents: aconseguir una calculadora mecànica que cabera en el palmell de la mà i que fora fiable i precisa, a més de senzilla d'utilitzar. Ningú havia aconseguit alguna cosa semblança abans.

I va arribar la guerra

A la tardor de 1937, els bons temps de la companyia d'Herzstark van acabar. A l'octubre va morir Samuel Herzstark i al març de 1938 Hitler va annexionar Àustria.

Dos mesos més tard, la visita de dos oficials de la Wehrmacht, acompanyats de dos especialistes alemanys en mecànica de precisió, van obligar a Curt a produir instruments de mesura i mesuradors de distància per a l'exèrcit alemany. I va haver de posposar els seus plans per a una calculadora portàtil.

La situació es va complicar en l'estiu de 1943, quan dos treballadors de la fàbrica d'Herzstark van ser arrestats per la Gestapo per escoltar la ràdio anglesa i copiar les notícies amb una màquina d'escriure de l'empresa. Un d'ells va ser decapitat i Curt va ser convocat per a declarar. El van acusar de ser mig jueu (la seua mare, Marie, era cristiana), de fer costat als jueus, de col·laborar per a desintegrar l'estat i de mantindre relació no permesa amb dones àries. Va ser declarat culpable i enviat al camp de concentració de Buchenwald al novembre de 1943.

El camp de concentració de Buchenwald

Les primeres setmanes de la seua estada a Buchenwald van ser horribles, fins i tot va pensar que moriria #prompte. Però a la fi de desembre de 1943, el comandant del camp li va cridar a la seua oficina. Amb la seua fitxa a la mà, li va fer una proposta:

“Llavors va treballar per a la Wehrmacht? Si no patix pèrdua de memòria i obeïx les nostres ordes obedientment, podria tindre una vida més suportable #ací”.

Curt Herzstark va ser assignat a la fàbrica Gustloff-Werk local en Weimar. Allí treballaven prop de 4 500 presoners del camp sota la direcció de les SS.

Un regal per a Hitler

La seua habilitat mecànica entre màquines li va proporcionar una vida més fàcil, i fins i tot un estatus especial. #A les vesprades podia dibuixar, i els diumenges fer plans de la seua xicoteta màquina calculadora. Algú va tindre la idea que seria un excel·lent regal per a Hitler, per a celebrar la victòria final en la guerra.

A l'agost de 1944, la fàbrica Gustloff-Werk va ser completament destruïda pels bombardejos aliats. Molts dels seus treballadors van morir o van resultar greument ferits. Curt va sobreviure i va ser reubicat en la antiga mina de potassa de Billroda. Allí, a 600 metres de profunditat, es produïen peces per als coets V1 i V2 de l'Alemanya nazi. A 21 graus de temperatura constant i en un ambient salat, Curt Herzstark es va recuperar de diverses infeccions de tuberculosis.

A principis d'abril de 1945 va tornar a Buchenwald amb els plans del seu prototip. L'11 d'abril, una divisió del Tercer Exèrcit estatunidenc va entrar en el camp, trobant 20 000 presoners, entre ells Curt Herzstark. Aproximadament 56 000 persones van ser assassinades en el sistema de subcampos que depenien de Buchenwald.

El suport d'un príncep

A la seua tornada a Viena, en 1946, va patentar els dissenys de l'ADOBE. La falta de finançament posava de debò perille la realització del projecte, però finalment va ser contactat pel govern de Liechtenstein. El príncep Francesc Josep II de Liechtenstein desitjava crear un complex industrial per a aquell xicotet país dels Alps i buscava enginyers.

En conéixer el projecte es va enamorar d'ell i va secundar personal i decididament a Curt Herzstark, a més de convidar-li a establir una nova fàbrica, Contina AD. Herzstark va ser nomenat director tècnic amb un contracte de 10 anys, però sense responsabilitats de gestió.

Amb el pas dels anys va ser gradualment aïllat de l'administració de la companyia i va romandre només com a consultor. Finalment, en 1956, va vendre les seues patents a Contina AD per 350 000 francs (una quantitat significativa en el moment).

I així va ser com va eixir a producció l'ADOBE, la més genial calculadora mecànica de butxaca mai creada, hui cobejat objecte de col·leccionistes.

Curt Herzstark va morir el 27 d'octubre de 1988 en Nendeln, Liechetensein, havent fet el seu somni realitat: una calculadora que va complir durant dècades el desig dels clients.

Pedro José Miana Sanz, Catedràtic de Matemàtiques, Anàlisis Matematico, Universitat de Saragossa i Natalia Romero Álvarez, Professora Titular d'Universitat. Matemàtica Aplicada, Universitat de La Rioja

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.