Crònica ha tingut accés a la segona edició del dossier de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDE-PV), que ofereix una anàlisi detallada sobre les exhumacions de fosses comunes al País Valencià. El document, editat pel Cultural Institut Obrer de València, recull les experiències i opinions de diferents protagonistes dels àmbits polític, científic i cívic, ha fet una especial menció al paper destacat de Rosa Pérez Garijo en les polítiques de memòria històrica i la controvèrsia al voltant de la "Llei de Concòrdia" impulsada pel Partit Popular (PP) i Vox.
Un Compromís amb la Veritat i la Justícia
L'editorial d’aquesta edició destaca la importància de les exhumacions com a part integral de les polítiques de memòria. L'excavació de les fosses no només serveix per honrar les víctimes sinó que també actua com un recordatori poderós de la crueltat del franquisme, contribuint a la construcció d'una societat democràtica basada en els valors de la veritat i el respecte als drets humans.
El Paper de Rosa Pérez Garijo
Una de les figures més destacades d’aquest dossier és Rosa Pérez Garijo, qui va ser una peça clau en la lluita per la recuperació de la memòria històrica al País Valencià. Com a responsable de Memòria Històrica a la Diputació de València (2015-2019) i com a consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana (2019-2023), Pérez Garijo va liderar les primeres campanyes públiques d'exhumacions al País Valencià. En el document, Rosa Pérez relata com, després de les eleccions de 2015, es va iniciar una nova etapa política que va permetre obrir les fosses de Paterna i Ontinyent, donant un pas crucial cap a la justícia i la veritat per a les víctimes del franquisme.
L’article també subratlla les múltiples iniciatives llançades per Pérez Garijo per fomentar la memòria democràtica, incloent exposicions sobre els horrors del franquisme, programes educatius per a joves i la creació del Banc d'ADN per a identificar les restes exhumades. Aquestes accions no només van buscar la justícia per a les víctimes sinó també la sensibilització i educació de les noves generacions sobre els crims del passat.
La Polèmica Llei de Concòrdia
Una part significativa del dossier aborda la controvèrsia al voltant de la "Llei de Concòrdia" impulsada pel Partit Popular (PP) i Vox. Aquesta proposta de llei, criticada àmpliament per les associacions de memòria històrica, ha estat descrita com un retrocés en els esforços per la memòria democràtica. La llei no només ignora explícitament les atrocitats del règim franquista, sinó que intenta equiparar les víctimes del franquisme amb els seus perpetradors, generant una gran indignació entre els defensors de la memòria històrica.
Segons el dossier, aquesta proposta de llei pretén "esborrar les diferències entre víctimes i victimaris", un moviment que els crítics consideren una falta de respecte per a aquells que van patir sota la dictadura franquista. A més, es denuncia que la llei no reconeix el cop d’estat contra un govern legítimament elegit ni les greus violacions dels drets humans comeses pel règim franquista, com els bombardejos a Guernica o el Mercat Central d’Alacant.
Avanços Científics i Reptes en les Exhumacions
El document també recull una revisió exhaustiva dels treballs científics realitzats per identificar i exhumar les restes de les víctimes de la repressió franquista. Els arqueòlegs Miguel Mezquida, Azahara Martínez Vallejo. Alejandro Calpe Vicente Pedro Guerra Portillo, els antropolegs Marisol Schwab, Javier Iglesias i la biòloga Gema López) expliquen que s’han dut a terme 130 intervencions científiques entre 2010 i 2023, exhumant 2.477 cossos i identificant-ne 252. Tot i aquests progressos, el dossier assenyala que encara queda molt per fer per assolir un tractament equitatiu per a totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura.
El dossier posa en relleu els desafiaments que s’han enfrontat en el procés d’exhumació, com la mercantilització dels processos, la manca d’equip tècnic amb experiència i els canvis polítics que podrien afectar les lleis de memòria i la continuïtat del Banc d’ADN.
Contribucions de les Associacions i Grups Memorialistes
Les associacions de familiars i grups memorialistes han jugat un paper fonamental en el desenvolupament de les campanyes d’exhumacions. Aquest dossier dona veu a aquestes organitzacions, destacant els seus esforços per documentar les ubicacions de les fosses, identificar les víctimes i promoure la recuperació de la memòria col·lectiva. Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma de Familiars de les Fosses de Paterna, analitza l’impacte del moviment memorialista en aquest important lloc de memòria, i altres representants expliquen els seus projectes i les dificultats a les quals s’han enfrontat.
Conclusió: Un Futur per la Memòria Democràtica
El dossier conclou amb una crida a continuar amb les exhumacions i les polítiques de memòria per assegurar que els crims del passat no siguin oblidats. És fonamental que els llocs de memòria siguen reconeguts i preservats com a espais educatius i de record, per promoure la pau i els drets humans. Figures polítiques com les referides i el treball constant de les associacions memorialistes són essencials per mantenir viva la memòria democràtica i garantir que la història no es repetisca.
Crèdits:
El document és el número 2 - juliol 2024 i s'ha fet baix la Direcció: Juan Luis Porcar Orihuela, l'editora és Cultural Institut Obrer - ACIO - València; Coordinació: Diego Expósito Sapena i el Comité de redacció: Víctor Benavides Escrivà, Diego Expósito Sapena, Juan Luis Porcar Orihuela i Àngel González
Cap comentari :