Vehicles connectats i autònoms: un canvi de paradigma amb molts reptes per davant

Els vehicles “connectats” i els “autònoms” ja existixen i circulen per les nostres carreteres i cels, però tots dos termes no són sinònims. De fet, no fa falta que un cotxe circule completament només perquè es considere autònom. Llavors, a què ens referim amb estos conceptes i en què es diferencien?

Un vehicle connectat és aquell que està equipat amb tecnologia que li permet accedir a internet i que és capaç d'intercanviar informació amb el seu entorn.

Les característiques més comunes dels vehicles connectats són les següents:

1. Connectivitat a internet

Els vehicles connectats solen estar equipats amb tecnologia que els permet accedir a internet.

Això pot facilitar la descàrrega de dades en temps real, com a mapes actualitzats, informació de trànsit i actualitzacions del sistema del vehicle.

2. Sistemes d'entreteniment

Els vehicles connectats sovint compten amb sistemes d'entreteniment en línia que permeten als ocupants accedir a servicis de transmissió de continguts multimèdia.

3. Navegació en temps real

Els sistemes de navegació en vehicles connectats poden rebre actualitzacions en temps real sobre el trànsit, condicions meteorològiques i punts d'interés.

Això ajuda a optimitzar les rutes i a millorar l'eficiència del viatge.

4. Seguretat

Els vehicles connectats poden incorporar característiques de seguretat millorades, com a sistemes de monitoratge en temps real, alertes de col·lisió i capacitats de trucada d'emergència automàtica.

5. Diagnòstic remot

Alguns vehicles connectats poden enviar dades de diagnòstic als fabricants o als propietaris.

Això permet un monitoratge remot de l'estat del vehicle i la identificació anticipada de possibles problemes.

6. Actualitzacions de programari

Els fabricants d'automòbils poden enviar actualitzacions de programari de manera remota per a millorar el rendiment, l'eficiència i la seguretat del vehicle.

7. Integració amb dispositius mòbils

Molts vehicles connectats oferixen integració amb telèfons intel·ligents i altres dispositius mòbils.

Això permet als conductors controlar unes certes funcions del vehicle a través d'aplicacions específiques.

Vehicle connectat: com interactua amb l'entorn?

No tots els vehicles tenen les mateixes capacitats per a ser autònoms. Això dependrà de la seua capacitat per a interactuar amb l'entorn, per exemple amb altres vehicles o infraestructures.

Tal com apunta la Societat d'Enginyers de l'Automoció (SAE, per les seues sigles en anglés) hui dia existixen cinc nivells de conducció autònoma:

• Nivell 0: sense automatització. El conductor és completament responsable de la conducció, sense assistència automatitzada.

• Nivell 1: Assistència del conductor. Intervenció única o limitada del sistema automatitzat (per exemple, control de velocitat de creuer). El conductor ha de supervisar constantment l'entorn i mantindre el control.

• Nivell 2: Automatització parcial. Capacitat per a controlar tant la direcció com l'acceleració i desacceleració en unes certes condicions. Encara que hi ha automatització, el conductor ha de continuar supervisant i estar llest per a intervindre.

• Nivell 3: Automatització condicional. El vehicle pot fer tasques específiques sense intervenció del conductor en unes certes condicions. El conductor pot cedir temporalment el control, però ha d'estar preparat per a reprendre'l si és necessari.

• Nivell 4: Automatització alta. El vehicle pot realitzar la majoria de les tasques de conducció en uns certs escenaris sense intervenció del conductor. La intervenció humana no és necessària en situacions predefinides, però pot ser requerida fora d'eixes situacions.

• Nivell 5: Automatització completa. Automatització total en totes les condicions de conducció. No es requerix intervenció humana. El vehicle és capaç de manejar-se completament només.

D'esta manera, dependrà de la capacitat del vehicle de percebre el seu entorn i poder circular sense la intervenció humana que tinga una major o menor autonomia. En este context de captació i intercanvi d'informació, les xarxes sense fils juguen un paper fonamental.

A més, els algorismes d'intel·ligència artificial (IA) també poden ser utilitzats per a aprendre de les diferents condicions de conducció.

Els principals reptes per al desplegament del vehicle autònom

El desenvolupament del vehicle autònom va més enllà d'un simple canvi de tecnologia. També obri un nou paradigma que té diferents implicacions ambientals, socials, culturals i econòmiques.

Quant al desplegament del vehicle autònom, un aspecte important és el marc normatiu, tal com presenta ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions). Este permetrà o no la seua circulació segons el seu nivell d'autonomia.

Addicionalment, es troben reptes també quant a la tecnologia i la seguretat, especialment en qüestions de ciberseguretat. Resoldre els problemes de ciberseguretat en el cotxe autònom s'ha convertit en una prioritat per a fabricants i usuaris. En altres paraules, protegir els seus sistemes en un escenari creixent de ciberatacs.

Donada la necessitat de captació i intercanvi d'informació per a la conducció autònoma, passant del vehicle connectat al vehicle autònom, les tecnologies i xarxes de telecomunicació juguen un paper fonamental.

El concepte de “internet de les coses” (IoT, per les seues sigles en anglés), les xarxes sense fils i dotar d'intel·ligència als vehicles són diferents enfocaments que s'estan treballant per part de diferents actors, com per exemple seria l'ús de la tecnologia 5G.

Com podem veure, el sector de les telecomunicacions està sent un pilar sòlid i fonamental per al desenvolupament de noves tecnologies i noves oportunitats tant socials com econòmiques. Les enginyeres i enginyers de telecomunicació que formen les nostres universitats es convertiran algun dia en professionals clau en la societat del futur, en la qual els vehicles connectats i autònoms tindran un lloc important.

Una versió d'este article va ser publicada en el blog de la UOC.

José Antonio Morán Moreno, Director del Grau en Enginyeria de Tecnologies i Servicis de Telecomunicació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya i Carlos Monzo Sánchez, Director del Màster Universitari d'Enginyeria de Telecomunicació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.