Una de cada onze persones pateix fam al món

El nombre de persones que pateixen fam al món és de 733 milions, el que representa el 9,1 % de la població mundial, segons l'informe L'Estat de la Seguretat alimentària i la nutrició al món publicat per Nacions Unides. Aquest nombre s'ha mantingut constant en els últims tres anys, però encara supera les xifres anteriors a la pandèmia per covid.

Des de 2019, el nombre de persones que pateixen fam ha augmentat en 152 milions. Aquest any, Àfrica reemplaçarà Àsia com la regió amb més de la meitat de les persones desnodrides del món. De fet, la fam al continent africà creix a un ritme alarmant i actualment afecta una de cada cinc persones.

La inseguretat alimentària moderada o greu al continent és gairebé el doble de la mitjana mundial. A les regions d'Amèrica Llatina i el Carib s'han registrat avanços en la lluita contra la fam, mentre que a Àsia la fam s'ha mantingut relativament estable.

Una qüestió social

“La fam és una crisi provocada per persones i la solució també pot venir de la mà de les persones. No hem avançat prou degut a la crisi climàtica, la desigualtat crònica i els conflictes, que continuen causant inseguretat alimentària i falta d'accés a una alimentació adequada en moltes parts del món”, assenyala Amador Gómez, director de recerca i innovació de Acción Contra el Hambre.

“Hem de redoblar els nostres esforços en la prevenció, enfortint sistemes alimentaris sostenibles, reduint la desigualtat i millorant l'accés humanitari a les comunitats afectades per conflictes”, afegeix l'expert de l'ONG.

La fam és una crisi humanitària i la solució també pot venir de la mà de les persones

Amador Gómez - Acción Contra el Hambre

L'informe també assenyala que 2,8 mil milions de persones no poden permetre's dietes saludables. A més, la prevalença de anèmia en dones de 15 a 49 anys ha augmentat, i afecta gairebé al 30 % d'elles a tot el món, el que equival a 571 milions.

“És fonamental prevenir la fam abordant els factors polítics que la impulsen, inclosos els conflictes, el canvi climàtic i la desigualtat de gènere. Necessitem enfortir la producció local d'aliments i abordar les conseqüències de la volatilitat dels mercats, per garantir l'accés als insums agrícoles i als aliments nutritius”, destaca Manuel Sánchez-Montero, director d'Incidència i Relacions Institucionals de l'organització.

“És necessari accelerar l acció climàtica, garantint que les comunitats menys responsables d'aquesta crisi rebin els fons per adaptar-se. També hem de canviar les normes socials i lleis que fan que dones i xiquetes siguin les últimes a menjar i les que menys reben. Els governs han d'implementar polítiques i assignar pressupostos per aconseguir-ho”, continua Sánchez-Montero.

Necessitat de finançament

El tema de linforme SOFI d'aquest any, també elaborat per Nacions Unides, Finançament per acabar amb la fam, la inseguretat alimentària i la malnutrició en totes les seves formes, posa de relleu la important insuficiència dels fons aportats per la comunitat internacional per a la lluita contra la fam.

Dels fons públics que es dirigeixen a cooperació al desenvolupament, menys d'una quarta part van a seguretat alimentària i nutrició. El dèficit de finançament per acabar amb la fam podria ascendir a diversos bilions d'euros.

“L'any passat, els països que travessaven nivells crítics de fam van rebre només el 65 % del que necessiten per als seus plans de resposta humanitària. Prevenir la fam té un efecte multiplicador, ja que disminueix els costos econòmics i socials en el futur. A més, ajuda a que les comunitats siguin més fortes i millor preparades per afrontar futures crisis”, explica Amador Gómez.

“Per això, és crucial que els governs i els donants prioritzin estratègies que reforcin els sistemes locals i que assegurin un suport financer que sigui tant flexible com durador”, conclou.