Singularitat: s'eixirà la intel·ligència artificial del nostre control?

En física, una singularitat és un punt en l'espaitemps on es produïx un esdeveniment que no complix cap de les lleis físiques previstes per a este.

A nivell informàtic, la singularitat seria aquell esdeveniment en el qual els sistemes no sols no es comporten com està previst, sinó que, sobtadament, oferixen una resposta no esperada basada en un criteri propi.

En este punt, qualsevol predicció sobre el que ocorrerà després fallaria. I quan l'ésser humà no pot, ni tan sols, controlar de manera imaginària els possibles escenaris futurs, es comença a inquietar.

Veus d'alarma

Per a alguns, no és una cosa llunyana. Per exemple, l'informàtic futurista Ray Kuzweil, en una entrevista del 2023, assegurava que el començament de la singularitat tindria lloc en 2045.

Mentres, investigadors de gran prestigi, com Geoffrey Hinton, Yoshua Bengio o Stuart Russell apareixen en els mitjans de comunicació alertant-nos d'un greu perill emergent. Fins i tot un dels fundadors d'OpenAI, Sam Altman, ha arribat a demanar davant un comité del Senat dels Estats Units regular els avanços de la intel·ligència artificial (IA). Realment és tan preocupant?

La consciència en les màquines

La clau d'esta inquietud no està tant en la singularitat, sinó en el pas previ necessari per a arribar a ella: la creació d'una nova intel·ligència artificial general (AGI, per les seues sigles en anglés).

Ens referim a aquella capaç d'igualar a la intel·ligència humana en els seus processos tant cognitius com relacionals, és a dir, una IA capaç de dominar les 8 intel·ligències múltiples.

D'aconseguir-se, conformaria la tercera gran revolució en la història de la IA. Tant és així que existix una carrera geopolítica silenciosa referent a qui serà el primer a aconseguir-la.

Intel·ligència artificial amb intencions?

Encara que els sistemes de IA actuals, segons alguns, puguen donar signes d'una certa autoconsciència –com va publicar Blake Lemoine en les seues “converses” amb LamDa o des de Microsoft a través d'una publicació– les IA actuals, no “saben” o no són “conscients” del que estan generant.

Són només bons predictors de píxels o de paraules, sobre la base dels ítems anteriors, però sempre sobre la base d'un entrenament. No poden “reflexionar” si eixes inferències són correctes, ni són capaces de formular hipòtesis sobre les raons de les seues pròpies conclusions.

Per tant, tampoc són conscients del seu posicionament subjectiu davant estes. Simplement, són molt bones donant respostes, però no són capaces de desenvolupar les preguntes adequades. Encara.

La clau, imitar al cervell humà

La primera revolució en el món de la IA va vindre donada per la implementació simplificada, in silico, del model d'una neurona natural. En 1906, Frank Rosenblatt va dissenyar el “perceptrón”, la base de totes les xarxes artificials actuals.

La segona revolució en la IA vi, una vegada més, en copiar “” una topologia de xarxes neuronals humanes en un programa. Esta vegada va ser Kunihiko Fukushima qui, en 1980, inspirat en el model proposat pels premis Nobel Hubel i Wiesel (1959), va desenvolupar la base de les actuals xarxes convolucionals i profundes.

Va ser el naixement d'una revolució tecnològica sense precedents, millorada de manera progressiva per part dels informàtics Jan LeCun i de Donen Ciresan.

Actualment, dins de la neurocomputació, s'està treballant en una segona versió d'estes xarxes, molt prometedores, denominades xarxes neuronals d'impulsos o spiking.

Per a arribar a una IA general –o AGI–, hem d'anar de bracet de la neurocomputació, investigant sobre la topologia d'una xarxa artificial capaç de generar regles formals, matemàtiques, semàntiques o lingüístiques, que formule hipòtesis sobre les respostes obtingudes per la IA tradicional. Però el nivell de computació actual ja ha arribat al seu límit per a este objectiu.

El mateix Moore pronosticava que, en 2021, una nova tecnologia vindria a suplir el seu actual model de creixement computacional. I va encertar.

Esta tecnologia és la computació quàntica. Amb només 40 cúbits, podem processar per “força bruta” i en paral·lel tants estats computacionals com neurones té el nostre cervell.

A més, unes certes teories indiquen que, no sols a nivell atòmic, sinó també a nivell cerebral, existix un comportament quàntic en la inferència i comunicació entre neurones de zones no adjacents.

El premi nobel de física Roger Penrose és un dels majors defensors d'esta teoria, que es veu complementada per altres enfocaments, com la teoria de Kauffman o la teoria de Bleck i Eccles.

Els primers signes de singularitat?

Existixen ja primeres aproximacions a l'AGI reflexiva, com els sistemes MuZero o LIDA. Centres d'investigació molt capdavanters, com I3B (Ibermática Fundazioa), porten anys investigant en el desenvolupament d'una AGI basada en la inclusió d'una topologia de grafs semàntics dins de sistemes profunds.

Això suposa unir els mons de la neurocomputació, la computació quàntica i la intel·ligència artificial en un treball multidisciplinari entre neurocientífics, humanistes, antropòlegs, enginyers, informàtics, científics de dades i programadors quàntics.

En este context, una nova AGI obligaria a implementar, necessàriament, una autoconsciència artificial. El país que l'aconseguisca liderarà una quarta revolució tecnològica consolidant una indústria increïblement rendible que el posicionarà com a proveïdor a nivell mundial. Espanya posseïx de sobres capacitats i talent en IA, quàntica i en neurocomputació per a aconseguir-ho.

D'altra banda, serà el naixement de nous sistemes capaços d'ajudar-nos a comprendre millor el nostre univers i a nosaltres mateixos, proposant preguntes que, potser, mai ens hem fet.

Llavors, segurament, haurem arribat a una nova singularitat. El nostre propi afany d'avançar científicament ens portarà a aconseguir-lo.

Aitor Moreno Fdz. de Leceta, Professor de Computació Quàntica, Intel·ligència Artificial, Universitat de Deusto

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.