 |
| Marchena i la Sala 2ª del TS en una jornada del judici del procéss |
La recent decisió del Tribunal Suprem de no aplicar una llei aprovada per les Corts i pel mecanisme legal constitucionalment establert ha posat en dubte la separació de poders i el valor de la democràcia espanyola. Aquest article explora les implicacions polítiques i les reformes necessàries per a preservar la democràcia en un context on els jutges del Tribunal Suprem són nomenats a dit pel Consell General del Poder Judicial, un òrgan també no esencialment democràtic i que ha estat obsolet durant anys. Si, a més, tenim al capdavant un jutge clarament vinculat històricament a una forma de pensar que hui no governa, per decisió popular: "Controlaremos la Sala Segunda desde detrás". aquesta era la frase que va escriure Cosidó, el portaveu del PP al Senat en un grup de Whatsapp quan parlava de Marchena, què podria eixir malament?
Quan la Justícia desafia la Democràcia: El Tribunal Suprem vs. el Parlament
"Quan el màxim tribunal d'un país decideix no aplicar una llei aprovada pel Parlament, es posa en dubte la mateixa essència de la democràcia". Així ho expressava recentment un conegut politòleg espanyol, resumint la preocupació creixent entre ciutadans i experts. Aquesta situació no és única a Espanya; fa poc, a Polònia, una decisió similar del Tribunal Constitucional va desencadenar protestes massives i una crisi institucional que encara persisteix. Però, és clar, qui necessita preocupar-se per la voluntat popular quan tenim un grup selecte de jutges prenent les decisions per nosaltres?
La decisió del Tribunal Suprem espanyol de no aplicar una llei aprovada pel Parlament deuria desencadenar un intens debat sobre la separació de poders i el futur de la democràcia a Espanya. Al cap i a la fi, per què hauríem de deixar que una cosa tan trivial com el vot popular interferisca amb la justícia?
Riscos de conflictes institucionals continuats
En diverses ocasions, les decisions del Tribunal Suprem han estat vistes com a desafiaments directes a la voluntat del Parlament. En clara rebel·lia, en moltes ocasions s'ha posat aquest TS al costat dels poderosos i enfront de la gent. Recentment hem tingut un altre exemple: el TJUE, fart de tantes vegades en què s'ha manifestat clarament, li retrau al Suprem que no aplique la seua jurisprudència sobre els gastos hipotecaris i ara, sobre la nul·litat de les clàusules bancàries abusives. Però no ens preocupem, segur que aquests conflictes no faran més que millorar la confiança pública en ambdues institucions.
La decisió recent del Tribunal Suprem de no aplicar la llei d'amnistia, fent una interpretació contra-legem d'aquesta, que ha obligat que alguna membre del mateix Tribunal haja fet un vot particular parlant de la perillositat d'aquest tipus de decisions, posa en relleu una falta de legitimitat democràtica del mateix Tribunal. Lluny de respectar la voluntat democràtica i constitucionalment construïda pel parlament s'enfronta indirectament a ell, com si fora el posseïdor d'unes veritats inalienables que el "pobre e inhábil parlament" és incapaç de comprendre. On queda la confiança pública en ambdues institucions?. Segons el professor de dret constitucional, Julian Urias, "aquest tipus de decisions poden erosionar la legitimitat del sistema judicial i crear un clima de desconfiança que és difícil de revertir". Però, clar, qui necessita legitimitat quan tens el poder absolut?
El rol polític dels jutges
És important recordar que les opinions polítiques personals d'un jutge no haurien d'influir en l'aplicació de les lleis aprovades democràticament pel Parlament. No importa si la llei va en contra de com un jutge ha aplicat altres lleis en el passat; si una nova llei s'ha creat específicament per corregir aquests biaixos, el seu deure és complir-la o deixar el seu lloc, que d'aquest tipus de dimissions també caldria parlar, perqué els jutges no tenen dret a l'objecció e conciencia. La veritable amenaça és que, si no es resol aquesta situació, estarem davant d'una desaparició real de la democràcia a Espanya. Una "casta" de jutges que es creuen per damunt dels representants del poble representa un perill clar i present.
Si per eixemple es tractara d'un militar d'alt rang el que, quan el Parlament espanyol decideix retirar les seues tropes, per exemple de Ceuta, però el militar vol interpretar que cal retirar només les tropes del carrer, deixant a les bateries i els avions i apuntant i disparant a l'adversari, diríem clarament que es tracta d'una insubordinació -o , tal vegada una rebel·lió encoberta-
Pues, això és, oerqué aquest sentiment aristocràtic, tan profundament antidemocràtic, no és nou. Ha estat present en altres moments de la història, més propers a aquells que es creuen posseïdors de La Veritat absoluta i que menyspreen el vulgo i el poble "que tria malament els seus representants", segons ells. Aquesta elit judicial creu que ha de defensar principis no escrits que ningú els ha encomanat, posant en perill els fonaments de la democràcia.
En països com Polònia i Hongria, els conflictes entre el poder judicial i legislatiu han resultat en protestes i tensions polítiques significatives. Quina sorpresa, veritat? Aquestes situacions han demostrat que la falta de cohesió entre els diferents poders de l'Estat pot conduir a una crisi institucional prolongada i a una disminució de la confiança ciutadana. Però, Espanya no és com aquests països, oi? Analistes internacionals assenyalen que Espanya ha d'aprendre d'aquestes experiències per implementar reformes que previnguen futurs conflictes institucionals. Però, per què aprendre dels errors dels altres quan podem cometre'ls nosaltres mateixos?
Necessitat de reformes en el sistema judicial
Reformes com la revisió dels procediments de nomenament de jutges poden ser claus per assegurar un equilibri de poders més estable i transparent. Diversos líders polítics i organitzacions de la societat civil han expressat la necessitat d'aquestes reformes per evitar que el poder judicial actue de manera autònoma sense control democràtic. Però, per què buscar transparència i responsabilitat quan el secretisme i la manca de supervisió funcionen tan bé? Amb reformes adequades, Espanya pot millorar la seua resiliència democràtica i assegurar que les seues institucions funcionen de manera harmoniosa i efectiva. O podem seguir amb el nostre sistema actual, que és clarament un exemple brillant de com no fer les coses.
Per tant, és hora que Espanya prioritze la transparència i la responsabilitat en les seues institucions judicials per a assegurar que les decisions es prenen amb respecte a la voluntat popular expressada al Parlament. Com deia un destacat historiador: "La història democràtica d'Espanya ha demostrat una resiliència extraordinària. Amb reformes adequades, el país pot superar aquests reptes i enfortir les seues institucions per al futur". Però, qui necessita reformes quan podem seguir deixant que uns pocs prenguen les decisions per nosaltres?
J.C.V.
Cap comentari :