Noves troballes al jaciment de València la Vella: Revelacions sobre ocupacions musulmans i evolució urbana

A Riba-roja de Turia, el setè Curs d'Arqueologia Cristiana i Visigoda, celebrat al jaciment de València la Vella, ha aportat noves revelacions sobre la història d’aquest enclavament mediterrani. Des del 1 fins al 19 de juliol, l'equip format per experts i estudiants ha dut a terme excavacions que han posat de manifest que la ciutat, a més de la seva ocupació visigoda, podria haver acollit un assentament musulmà al segle VIII.

Aquest curs es va realitzar gràcies al conveni signat entre l'Ajuntament de Riba-roja de Túria i l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica en 2016. La coordinació del curs ha estat a càrrec d'Albert Ribera, amb la direcció arqueològica d'Òscar Caldés i Josep Maria Macias, tal com informa el consistori en un comunicat oficial.

Els treballs realitzats enguany han inclòs l'excavació i rebaix mecànic dels nivells agrícoles superposats per a preparar les futures àrees d'excavació. En particular, s'ha intervingut a la plataforma intermèdia de la ciutat, adjunta a les muralles exterior i interior, amb l'objectiu d'ampliar l'àrea museogràfica i determinar millor la funcionalitat d'aquest sector.

Les noves evidències trobades mostren que la ciutat, inicialment concebuda com un centre militaritzat amb muralles defensives i urbanització en terrasses, va evolucionar cap a un assentament amb una funció més diversificada. Entre les troballes destacades es troben els murs d'un gran edifici de més de 28 metres de llarg, la cimentació de la muralla exterior i canals de circulació interior, testimoniats per una escalinata descoberta en 2023 i una rampa, ambdós bloquejats posteriorment, possiblement a l'inici de l'època islàmica.

A més, s'ha identificat un possible espai residencial amb una gran xemeneia, al voltant de la qual s'han trobat nombrosos restes de peces d'alimentació cremades, així com una alta concentració de caragols, suggerint un elevat consum. Aquestes troballes reforcen la hipòtesi que, durant el segle VII, la ciutat va perdre la seva funció militar original, amb els espais propers a la muralla ocupats progressivament.

Quant als materials recuperats, s'han trobat fragments de vaixella visigoda, àmfores i una botella de vidre completa, juntament amb una sivella visigoda i restes de consum. Aquests materials indiquen una ocupació residual a l'inici del període andalusí, amb la possibilitat d'ocupacions musulmanes esporàdiques durant aquest període, encara que de caràcter agrícola.

L'alcalde de Riba-roja, Robert Raga, ha expressat la seva satisfacció amb els resultats obtinguts, subratllant que "les excavacions continuen teixint la història de les diverses civilitzacions que han passat pel nostre territori, la qual cosa ens permetrà elaborar un relat que enriquirà el futur Centre d'Interpretació Arqueològica de València la Vella, un dels pocs testimonis històrics de l'època visigoda que existeixen a Espanya."

Durant aquest curs, alumnes de diverses universitats europees han tingut l'oportunitat de conèixer la metodologia d'excavació i anàlisi arqueològica, amb una formació específica en arqueologia tardoantiga. A més del treball de camp, els estudiants han participat en sessions teòriques i visites a jaciments propers.

Les excavacions continuaran fins a principis d'agost, amb la col·laboració de les Universitats de Newcastle (Anglaterra) i la Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg (Alemanya), amb un grup d'estudiants anglesos. Després d'una breu pausa, es reprendran a l'octubre amb la probable participació de la universitat alemanya esmentada.