Les 10 lleis que han millorat la vida del col·lectiu LGTBI en l'última legislatura

En els últims temps, els nostres representants polítics han posat de moda l'exercici de la política a colp de tuit. No escric això per a qüestionar els –no tan nous– espais de comunicació política, sinó per a recordar que la vida de les persones no es millora amb anuncis i discussions estèrils en les xarxes socials, sinó a través del Boletín Oficial del Estado.

Els drets LGTBI són un exemple. I què és el que s'ha aprovat en la passada legislatura que millore la vida del col·lectiu? Doncs ni més ni menys que 10 normes, que convé recordar en esta setmana de l'Orgull. I això a pesar que la pandèmia de COVID-19 va llastrar la XIV legislatura, que va discórrer entre 2019 i 2023.

Les dades estan extretes amb la ferramenta Què Fan Els Diputats, gestionada pel centre d'investigació Political Watch. Es tracta d'una iniciativa de transparència parlamentària creada en 2011 per un equip de desenvolupadors tecnològics i periodistes. Els seus objectius són promoure la rendició de comptes de les i els parlamentaris i acurtar les distàncies entre la ciutadania i els seus representants polítics.

Entre estes normatives hi ha una específica per al col·lectiu, la “Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI”, coneguda popularment com la llei trans, que va ser aprovada definitivament per les Corts al febrer de 2023. Destaca per facilitar el canvi de sexe registral a les persones trans despatologitzant els seus requisits, prohibir les teràpies de conversió i promoure mesures per a la igualtat de tracte en l'entorn laboral.

Altres lleis menys òbvies

Però hi ha altres menys òbvies que també han ampliat drets. Per exemple, la modificació de la Llei orgànica de Salut Sexual i Reproductiva prohibix la discriminació per orientació sexual en la provisió de servicis de salut, com la reproducció assistida; mentres que la “Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació” aposta per publicitar les sancions imposades per la difusió de continguts sexistes o denigrants. Dos mesures necessàries quan sabem que fins a un 20 % dels membres de la comunitat LGBTI a Espanya se senten discriminats en la sanitat, segons una enquesta de la Federacion Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més –FELGTB–, i més d'un 30 % en el cas de les persones trans.

En lleis d'àmbit educatiu, trobem la coneguda com a llei Celaá o la Llei orgànica del Sistema Universitari, que incorporen en el seu articulat el respecte als principis de no discriminació. El mateix objectiu protector amb els drets LGTBI s'estén a altres normatives en àrees com l'ocupació o la memòria democràtica.

Per tant, estes serien les 10 lleis de la legislatura 2019-2023 (a més dels pressupostos generals de l'Estat) que afecten este col·lectiu:

1. Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI.

2. Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.

3. Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari.

4. Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l'Esport.

5. Llei 3/2023, de 28 de febrer, d'Ocupació.

6. Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica.

7. Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació.

8. Llei 3/2022, de 24 de febrer, de Convivència Universitària.

9. Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència.

10. Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.

LGTBI en la legislatura espanyola actual

Encara que la legislatura actual, la XV, només ha consumit set mesos de vida i la seua collita legislativa no aconseguix la de l'anterior període, sí s'han plantejat reptes importants com el Projecte de Llei de Famílies, encara en fase d'esmenes, que reconeixerà diversos models familiars i garantirà drets iguals a tots ells, incloent-hi les famílies formades per parelles del mateix sexe i a les monoparentals.

També en tramitació seguixen la Proposició de Llei de l'Estatut de les Treballadores i Treballadors, que inclou disposicions específiques per a protegir els empleats de ser discriminats per la seua orientació sexual, i la de Salut Mental, que incorpora mesures per a la comunitat LGBTI, que enfronta taxes més altes de problemes de salut mental a causa de l'estigma i al rebuig que encara patix.

Podem esperar altres mesures noves en els pròxims mesos, atés que el Grup Parlamentari Socialista acaba de sol·licitar la creació d'una subcomissió, en el si de la Comissió d'Igualtat, relativa a la lluita contra els discursos d'odi. D'ací podria eixir un Pacte d'Estat contra estos missatges, ja que forma part de l'acord de govern entre PSOE i Sumar.

Sembla necessari incidir en este problema, ja que, segons dades del Informe sobre l'evolució dels delictes d'odi a Espanya 2022 del Ministeri de l'Interior, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van investigar 1 869 infraccions penals i incidents d'odi a Espanya en 2022, la qual cosa suposa un increment del 3,7 % respecte a 2021. Els segons més nombrosos en este trist rànquing són els delictes d'odi per orientació sexual i identitat de gènere (459 fets), que suposen un 26,4 % de les denúncies, només per darrere d'aquells amb motivació racista o xenòfoba.

Javier Pérez González, Professor de Comunicació, Investigació i Incidència per al Canvi Social, Universitat Pontifícia Cometes

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.