"Juan Ponte: 'Si el socialisme va de restaurar una comunitat perduda, el socialisme és una merda'"
Per què és rellevant parlar del socialisme i el capitalisme huí en dia?
La discussió sobre els sistemes econòmics i socials com el socialisme i el capitalisme és crucial en un moment de crisi civilitzadora, on les alternatives polítiques semblen escasses i el debat sobre el futur de la societat està més viu que mai. En aquest context, el llibre de Juan Ponte, "El capitalismo no existe. Necroteología del mercado" (Trea Ensayos), aporta una perspectiva provocadora i crítica sobre aquestes qüestions.
Una introducció polèmica
Juan Ponte, director general de l'Agenda 2030 al Principat d'Astúries i responsable de formació d'Izquierda Unida, obri el seu llibre amb una dedicatòria que no deixa indiferent: "Als capitalistes de tots els partits". Aquesta frase, que parafraseja la dedicatòria de Friedrich Hayek als socialistes en el seu llibre "Camí de servitud", marca el to del seu assaig. Ponte pretén posar en relleu com estem impregnats per l'imaginari capitalista i la manca d'alternatives reals en un context de crisi civilitzadora.
El socialisme com a retorn a una comunitat perduda
Una de les afirmacions més controvertides de Ponte és que "si el socialisme va de tornar a una comunitat perduda, el socialisme és una merda". Aquesta crítica es basa en la idea que la comunitat idíl·lica, harmònica i compacta que alguns sectors tant de la dreta com de l'esquerra desitgen restaurar mai ha existit. Així, Ponte rebutja qualsevol nostàlgia per un passat utòpic, argumentant que "el socialisme, si es tracta de restaurar una comunitat perduda, és una merda, perquè tal comunitat idíl·lica mai va existir ni existirà".
El mite de la comunitat perduda
Ponte aborda la crítica a la "arquepolítica", una concepció que anhela retornar a una realitat harmònica prèvia a temps decadents, un retorn a la família, la nació, la comunitat o el territori. Això es basa en la creença que el capitalisme modern ha destruït la comunitat orgànica i que el socialisme ha de restaurar aquesta unitat perduda. No obstant això, com explica Ponte, "l'individualisme mai va ser el pecat causant de la disgregació de la comunitat orgànica, perquè tal comunitat mai va existir".
El capitalisme no com a individualisme, sinó com a dividualisme
Un dels punts centrals del llibre és la idea que el capitalisme no promou l'individualisme, sinó el "dividualisme", fragmentant els treballadors i transformant els seus esforços en components automàtics de producció. Aquest procés de parcialització biopolítica és clau per comprendre com el capitalisme destrueix la totalitat de l'individu, convertint-lo en un mecanisme al servei del capital. Ponte afirma que "el capital no és sinó el treball mort que no s'anima més que xuclant, com un vampir, el treball viu".
La falsa dicotomia entre Estat i lliure mercat
Ponte desmunta la idea de la contraposició entre l'Estat i el lliure mercat, afirmant que aquesta és una dicotomia enganyosa. Argumenta que "el mercat lliure no existeix. És com fregir neu. El mercat necessita de l'Estat per existir, ja que ambdós són interdependents". Així, qualsevol intent de privatització total és una il·lusió, ja que el capital sempre busca transferir costos a l'Estat per maximitzar beneficis, com es veu en les infraestructures finançades públicament però explotades privadament.
La família com a laboratori del capital
El llibre també examina la idea que la família és un "refugi" del capitalisme, una concepció que Ponte rebutja. En realitat, la família és un espai on el capital inocula les seves pràctiques, especialment les de l'emprenedoria i la dependència. La família no és una esfera separada i harmònica, sinó un lloc de reproducció del capital i de les relacions de dominació, especialment pel que fa a les tasques de cura i dependència, que sovint recauen sobre les dones.
La col·laboració públic-comunitària
Finalment, Ponte proposa una visió no estatalista del socialisme, defensant la col·laboració públic-comunitària com a alternativa a la col·laboració públic-privada. Aquesta última només serveix per socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis, mentre que la col·laboració públic-comunitària busca enfortir el teixit associatiu i la participació ciutadana des d'una perspectiva de democràcia radical i igualitària.
En conclusió, l'assaig de Juan Ponte ofereix una crítica contundent tant del capitalisme com del socialisme utòpic, advocant per una transformació radical de les estructures socials i econòmiques des d'una perspectiva materialista i històrica. La seva obra és una invitació a repensar les nostres concepcions polítiques i a buscar noves formes de vida que transcendeixin els imaginaris hegemònics del passat.
Referència:
Ponte, J. (2024). "El capitalismo no existe. Necroteología del mercado". Oviedo: Trea Ensayos. Entrevista en El Salto Diario. Disponible en: El Salto Diario.
Cap comentari :