Els Drets de la Infància desapareixen quan eixa infància no és la dels nostres fills?

Foto de CONSTANZA LAMBERTUCCI d'una manifestació en 2019

Eixe seria el problema fonamental que es dedueix de l'actual plantejament que està discutint-se entre les diferents governs autonòmics enfront del problema, perqué si és un problema, però no per a nosaltres,  fonamentalment per als menors que arriben, per això cal centrar el tema en la solució i la defensa dels Drets Fonamentals dels més febles Eixa és la raó final de la humanitat, la resta seria tornar a la barbàrie.

Però què millor que una especialista com Sarah Babiker per a abordar-ho. Per això ens referirem a l'article d'aquesta especialista que ha sigut publicat en ElSalto  titulat "Menores migrantes | Las niñas, niños y adolescentes que migran solos, en el centro del último pulso partidista". Aquest text, escrit per un periodista d'El Salto, aborda una qüestió d'actualitat molt preocupant: la situació dels menors migrants no acompanyats i com s'han convertit en el centre d'un debat polític deshumanitzant.

L'argument fonamental de l'article és que els xiquets, xiquetes i adolescents que arriben sols a territori europeu estan sent instrumentalitzats per fins partidistes, en lloc de rebre l'atenció i protecció que necessiten. Aquesta situació s'ha vist agreujada per l'augment recent d'arribades a les Illes Canàries, que ha portat al govern a proposar una modificació de la Llei d'Estrangeria per a permetre la redistribució d'aquests menors a altres comunitats autònomes.

L'article comença exposant la situació actual a les Illes Canàries o "Se calcula que 5.645 de niñas, niños y adolescentes habrían llegado a las costas Canarias en los primeros seis meses del año, frente a los 5.868 para los que se dictaron medidas de protección durante todo el 2022."

Aquesta dada posa de manifest la magnitud del problema i la pressió que està exercint sobre el sistema de protecció canari. Davant d'aquesta situació, el govern central ha proposat una modificació de la Llei d'Estrangeria per a permetre la redistribució dels menors a altres comunitats autònomes quan els recursos d'acollida d'una comunitat estiguen compromesos més enllà del 150%.

No obstant això, aquesta proposta ha generat resistències per part d'alguns partits polítics i comunitats autònomes. L'article cita diverses reaccions:

"El primero en desmarcarse de la llamada del gobierno central a establecer un mecanismo de reparto fue Junts, el pasado 27 de junio, pidiendo que se exima a Catalunya de un hipotético reparto obligatorio, pues aducen que esto choca con las negociaciones actuales con el ejecutivo para traspasar a esta comunidad autónoma las competencias de migraciones."

També es menciona la postura del Partit Popular i Vox:

"A la dreta del PP, Vox, feia valdre divendres passat la seua experiència en la instrumentalització de la infància i adolescència migrades per a perseguir els seus fins, anunciant que trencaria tot pacte de govern amb els seus socis en cas que acceptaren coordinar-se amb l'executiu en la recepció d'aquests menors."

Aquestes declaracions mostren com el debat polític està contribuint a la estigmatització d'aquests menors, en lloc de centrar-se en la seua protecció i benestar.

Davant d'aquesta situació, diverses organitzacions de defensa dels drets de la infància han alçat la veu. L'article cita la Plataforma d'Organitzacions d'Infància (POI), que agrupa 70 organitzacions, i que ha expressat la seua preocupació per l'estigmatització creixent dels menors que viatgen sols. La POI demana garanties per a aquest col·lectiu en la reforma de la Llei d'Estrangeria que s'està preparant:

La POI també fa una sèrie de propostes concretes per a millorar la situació dels menors migrants no acompanyats, entre les quals destaquen:

- La presumpció de minoria d'edat i el benefici del dubte a favor del xiquet o xiqueta en tot moment.

- Atorgar la guarda provisional per a tots els xiquets i xiquetes, permetent l'ingrés immediat a recursos residencials del sistema de protecció en igualtat de condicions que la resta de xiquets i xiquetes tutelats.

- Una ràpida assistència lletrada, que garantisca el dret de la infància a ser escoltada en totes les decisions.

- Una avaluació preliminar per a identificar quines necessitats poden tenir, especialment en el cas d'aquells xiquets que necessiten protecció internacional.

Finalment, la Plataforma insisteix en un punt crucial: "Destacan sobre todo la importancia de que la Administración pública que gestione los traslados tenga por misión la protección de la infancia, frente a otros intereses como el control de fronteras."

En resum, aquest article d'El Salto Diario posa de manifest la complexa situació dels menors migrants no acompanyats a Espanya, i com s'han convertit en el centre d'un debat polític que sovint oblida la seua condició de xiquets i adolescents necessitats de protecció. L'augment de les arribades, especialment a les Illes Canàries, ha posat de manifest les mancances del sistema de protecció i ha generat tensions entre diferents administracions i partits polítics. Al mateix temps, s'alerta de l'augment dels discursos d'odi i l'estigmatització d'aquest col·lectiu, una tendència preocupant que diverses organitzacions de defensa dels drets de la infància estan tractant de combatre. 

L'article conclou amb una crida a centrar-se en la protecció i el benestar d'aquests menors, més enllà de les disputes polítiques i les consideracions sobre el control de fronteres. Es tracta, en definitiva, d'un tema de drets humans i centrada en l'interès superior del menor, tornem a la manifestació del inici: Els Drets de la Infància desapareixen quan eixa infància no és la dels nostres fills?