El PIB de la Comunitat Valenciana creixerà un 2,4% en 2024, impulsat pel turisme i la construcció

El PIB de la Comunitat Valenciana creixerà un 2,4% en 2024, una dècima menys que la mitjana nacional, segons Funcas

La principal aportació procedirà del turisme, però també la construcció mostrarà més dinamisme que la mitjana

El Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat Valenciana augmentarà un 2,4% en 2024, una dècima menys que la mitjana nacional, segons les previsions de Funcas. La principal aportació al creixement provindrà del turisme, amb la construcció també destacant amb un dinamisme superior a la mitjana.

Segons Funcas, el creixement del PIB de la Comunitat Valenciana en 2023 es va situar en un 2,2%, impulsat pel turisme. La Comunitat Valenciana ha sigut la regió amb el major increment de visitants respecte a 2019, amb un creixement del 9,8% en comparació amb els nivells prepandèmia.

Pel que fa a l'ocupació, es preveu un creixement del 2,2% en termes de l'Enquesta de Població Activa (EPA), mentre que la taxa d'atur es reduirà fins a l'11,9%, encara superior a la mitjana nacional.

En termes de saldo de les comptes públiques, la Comunitat Valenciana va registrar el dèficit més alt en 2022 i 2023, amb desviacions del 3,05% i 2,45% del PIB, respectivament.

Funcas ha presentat les previsions econòmiques de les comunitats autònomes per a 2024 en una roda de premsa, destacant una mitjana de creixement del PIB nacional del 2,5%.

En detall, Funcas ha situat a Canàries, Balears i Madrid com les regions que lideraran el creixement econòmic en 2024, amb augments del PIB superiors al 3% en el cas de les illes i del 2,6% a Madrid. La mitjana nacional es manté en el 2,5%.

Catalunya i Aragó se situen en línia amb la mitjana nacional del 2,5%, mentre que Andalusia, Galícia i la Comunitat Valenciana experimentaran un creixement del 2,4%.

Per sota de la mitjana es troben Navarra, País Basc i Castella i Lleó (2,3%); Cantàbria (2,2%); Extremadura i Castella-la Manxa (2,1%); Múrcia (2%); i La Rioja i Astúries (1,9%).

El director general de Funcas, Carlos Ocaña, ha assenyalat que aquestes previsions són "consistents amb la senda de creixement sostingut de l'economia espanyola, liderat pels sectors exportadors i els serveis de mercat".

Convergència entre comunitats autònomes

Algunes comunitats amb un PIB per càpita inferior a la mitjana han mostrat un progrés significatiu, com és el cas d'Andalusia, Astúries, Castella i Lleó i Galícia. Altres, com Canàries, Comunitat Valenciana i Múrcia, no s'han apropat tant a la mitjana nacional en PIB per càpita, a causa de l'impacte del turisme durant la pandèmia.

"La convergència es produeix generalment per la incorporació de més força laboral (elevant la taxa d'ocupació) i no per un augment de la productivitat a les regions més endarrerides", ha declarat el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres.

Des de gener de 2021 fins a juny de 2024, l'Índex de Preus al Consum (IPC) ha augmentat un 19,1%. Aquest increment ha estat desigual entre les comunitats autònomes, amb Castella-la Manxa, Galícia i Castella i Lleó superant el 20%, mentre que Madrid i Catalunya no arriben al 18,5%. La variació del cost del transport ha tingut més impacte en les comunitats amb una dispersió poblacional més gran que en les àrees urbanes més concentrades.

En qualsevol cas, les diferències en l'IPC no s'ajusten a l'evolució dels salaris, que han crescut de manera més uniforme, suggerint que el poder adquisitiu dels consumidors no s'ha ressentit de la mateixa manera en totes les regions.

Taxes de desocupació

Des de principis de 2021 fins a juny de 2024, l'afiliació a la Seguretat Social ha augmentat un 13,6%, i el nombre d'ocupats en termes de l'EPA un 10,4%. Aquest bon comportament del mercat laboral es reflecteix en tot el país, permetent que la taxa d'atur es situe per sota dels nivells anteriors a la pandèmia en totes les comunitats, excepte Navarra.

En 2023, la taxa d'atur va baixar del doble dígit en vuit comunitats, i la previsió per a 2024 és que ho faça en deu: Aragó, País Basc, Cantàbria, La Rioja, Balears, Catalunya, Galícia, Castella i Lleó, Madrid i Navarra.

D'altra banda, l'atur s'ha reduït de manera més notable en les comunitats amb més desocupació, com Andalusia, Canàries, Castella-la Manxa i Extremadura, apuntant a un procés de convergència territorial en termes d'ocupació.