El Consell de Ministres d'ahir ha aprovat l'Acord que fixa els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per al conjunt d'Administracions Públiques i cadascun dels seus subsectors per al període 2025-2027. A més, s'ha establert el límit de despesa no financera del Pressupost de l'Estat per a 2025.
Els plans del Govern estan dissenyats per complir amb les noves normatives fiscals europees una vegada que finalitze la clàusula de salvaguarda. Aquests inclouen objectius més ambiciosos en la reducció del deute i el dèficit, mantenint la premissa de reforçar els serveis públics sense aplicar retallades. L'Administració Central assumirà el major esforç per proporcionar a les comunitats autònomes un marge addicional que els permetrà oferir millors serveis als ciutadans.
El sostre de despesa 'nacional' per a 2025, excloent els fons europeus, s'establirà en 195.353 milions d'euros, un 3,2% més que l'any anterior, la qual cosa representa 6.138 milions addicionals. Aquesta xifra s'alinea amb la responsabilitat fiscal i permet continuar reforçant els serveis públics. Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2025 inclouran una transferència de l'Estat a la Seguretat Social de 22.881 milions d'euros, un 7% més que en 2024, en línia amb les recomanacions del Pacte de Toledo i amb un increment en la 'guardiola' de les pensions aplicat en exercicis anteriors.
El límit de despesa no financera total, incloent els fons europeus, serà de 199.171 milions d'euros. Aquesta xifra reflecteix la disminució de les transferències directes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), ja que Espanya entra en una fase de recepció de més préstecs. No obstant això, l'execució dels fons europeus continua a bon ritme, amb autoritzacions que van arribar als 12.500 milions a principis de juliol, un 35% dels crèdits pressupostats.
Els PGE de 2025, que es presentaran a temps per entrar en vigor l'1 de gener del pròxim any, contemplaran un notable increment en les partides destinades als serveis públics, mantenint l'estabilitat pressupostària. Això es reflecteix en les noves sendes de dèficit i deute públic, i s'ha demostrat en la reducció del dèficit públic, que va baixar d'un 10,1% del PIB en 2020 a un 3,6% en 2023.
La nova senda d'estabilitat aprovada pel Consell de Ministres estableix objectius de dèficit del 2,5% per a 2025, del 2,1% per a 2026 i de l'1,8% per a 2027, sent més exigent que la senda vigent fins ara. L'Administració Central realitzarà el major esforç fiscal, amb objectius de dèficit del 2,2% per a 2025, de l'1,8% per a 2026 i de l'1,5% per a 2027, proporcionant més marge als territoris.
Les comunitats autònomes tindran un objectiu d'estabilitat del -0,1% del PIB en 2025, 2026 i 2027, la qual cosa els atorga dues dècimes més de marge fiscal. L'Administració Local també gaudirà de major marge fiscal, amb la CNAL aprovant objectius d'equilibri pressupostari per als pròxims tres anys.
La Seguretat Social podrà incórrer en un dèficit del 0,2% en els pròxims tres exercicis, deixant enrere l'objectiu del 0,1% per a 2026 i l'equilibri pressupostari per a 2027.
Les comunitats autònomes rebran 147.412 milions en 2025, un 9,5% més que en 2024, i les Entitats Locals rebran 26.893 milions d'euros en 2025, un 13,1% més que en 2024.
La nova senda del deute públic 2025-2027 continua la tendència de reducció, establint que el deute públic del conjunt de les administracions ha de disminuir al 103,6% del PIB en 2025, al 101,8% en 2026 i al 99,7% en 2027.
Finalment, la regla de despesa, contemplada en la Llei d'Estabilitat Pressupostària, estableix que la despesa computable no pot superar la taxa de referència de creixement del PIB, fixada en el 3,2% per a 2025, el 3,3% per a 2026 i el 3,4% per a 2027. Aquests límits s'alinearan amb la taxa de creixement de la despesa primària neta, que és la mesura clau de les noves normatives fiscals europees. Aquesta considera la despesa pública després de descomptar els interessos, els ingressos de mesures discrecionals, els recursos dels fons europeus i la seua cofinanciació, la despesa cíclica en desocupació i les partides d'un sol exercici ('one offs').
El Pla Fiscal Estructural de Mitjà Termini, que s'enviarà a la Comissió Europea a partir de setembre, s'elaborarà seguint les directrius que marca aquesta taxa de creixement de la despesa primària neta. Amb aquestes mesures, el Govern pretén assegurar la sostenibilitat fiscal a llarg termini mentre es protegeixen i es reforcen els serveis públics essencials per a la ciutadania.
Segons NdP del Consell de Ministres.
Cap comentari :