El Govern aprova la llei anticrisi amb el suport dels seus socis.
El Govern ha aconseguit aprovar el decret anticrisi amb 178 vots a favor, 33 en contra i 138 abstencions, entre les quals es troba el PP. Després de dies de negociacions, l'Executiu ha arribat a un acord amb Podem per garantir el seu suport a la convalidació del decret, a canvi de mantenir fins a finals d'any el bo social elèctric, que inicialment caducava al setembre.
Aquest conjunt de mesures, entre altres, ja està en vigor, però necessitava l'aprovació del Congrés per a continuar. Ara es tramitarà com a projecte de llei per tal d'introduir esmenes dels diferents grups parlamentaris i modificar el text original.
Tot i el suport, des del PNB, la diputada Idoia Sagastizabal ha criticat la manera com s'ha aprovat el decret. "Una vegada més adopten un decret al Consell de Ministres només a uns dies que vencen les mesures adoptades amb anterioritat de forma ràpida i crec que sense comptar gaire amb els grups", ha lamentat.
De la mateixa manera, el diputat de Bildu, Óscar Matute, ha assegurat el seu suport al decret, tot i que aposta per debatre'l com a projecte de llei "no per dilatar-lo, sinó per incloure elements que ara no hi són".
Junts ha recordat al Govern que la supressió de l'IVA a l'oli d'oliva prové d'un acord amb la seva formació, encara que consideren que les mesures arriben tard i adverteixen: "Ens quedem curts".
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha confirmat el vot a favor de la seva formació al decret anticrisi. "Sempre intentem millorar l'agenda legislativa del govern i això inclou aquest decret", ha subratllat, tot i que des de la seva formació han reclamat tramitar-lo com a projecte de llei.
Per contra, el diputat del PP, José Vicente Marí, ha criticat que el real decret, més que per pal·liar les conseqüències de les guerres i els conflictes internacionals, és per pal·liar les conseqüències "de la pròpia incapacitat del Govern".
"És urgent canviar un govern inviable i una política econòmica que no funciona i ens condemna a l'estancament. Però és més urgent encara ajudar les famílies a pesar del Govern", ha remarcat Marí, evidenciant l'abstenció del seu grup.
Des de Vox, José María Figaredo ha carregat contra la ministra d'Hisenda per "enganyar els espanyols amb mesures que aparentment són ajudes i que en realitat no són més que trampes, que només serveixen a l'únic objectiu de mantenir-se en el Govern de la nació".
Reducció de l'IVA a aliments bàsics i oli d'oliva
La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat aquest novè paquet de mesures anticrisi aprovat pel Govern. Fins ara, s'han adoptat mesures per valor de més de 120.000 milions d'euros des del 2020 per protegir la majoria social del país.
"El Govern continuarà acompanyant i donant suport tant a les llars com al teixit productiu per pal·liar les conseqüències derivades de l'increment de la inflació i de la complicada situació internacional", ha enfatitzat Montero.
El decret inclou la pròrroga de la reducció de l'IVA dels aliments bàsics mantenint-se al 0% en el cas de la llet, pa, farina, fruita, verdures, hortalisses, llegums, cereals, formatge o ous. S'hi ha incorporat l'oli d'oliva, que quedarà exempt de l'IVA després de la reducció impositiva del primer paquet de mesures anticrisi en què ja es va reduir al 5%.
Aquesta reducció de l'IVA al 0% de l'oli d'oliva i dels aliments bàsics es mantindrà fins al 30 de setembre, mentre que s'elevarà el tipus al 2% entre octubre i desembre d'aquest any.
A més, aquest decret llei modifica la llei de l'IVA per incloure l'oli d'oliva entre la cistella d'aliments bàsics, de manera que tributarà de manera permanent en el tipus superreduït, és a dir, al 4%.
"Cal destacar-ho perquè l'oli d'oliva és un producte essencial en la dieta mediterrània i a més ha patit moltes dificultats en els últims anys a causa precisament de la situació de sequera. Amb aquesta mesura volem donar suport al mercat d'aquest sector que és tan important en la nostra economia", ha destacat Montero.
Així mateix, es prorroga també fins al 30 de setembre els tipus del 5% de l'IVA per a la pasta i els olis de llavors. A partir de l'1 d'octubre i fins al 31 de desembre, el tipus se situarà en el 7,5%.
Reducció de l'IRPF
Una altra de les mesures que es recullen en el Reial decret llei és la reducció de l'IRPF, que evitarà que les persones que cobrin el salari mínim interprofessional tributin en l'impost sobre la renda.
El Govern ja va modificar anteriorment el reglament de l'IRPF per evitar que aquests treballadors tinguessin retencions en les seves nòmines mensuals des d'aquest any 2024 i ara l'Executiu inclou la mesura en la pròpia llei de l'IRPF.
L'any passat es va elevar aquest llindar mínim per practicar retencions de 14.000 a 15.000 euros. Ara es torna a incrementar fins als 15.876 euros, és a dir, l'equivalent al salari mínim interprofessional en còmput anual.
Pujada salarial dels funcionaris
La norma també recull la pujada salarial del 2% per als més de tres milions d'empleats públics prevista per aquest any, que es cobrarà de forma immediata, en la primera nòmina possible, i amb efectes retroactius des de l'1 de gener. A aquest 2% se li sumarà un 0,5% addicional en funció de l'evolució de la inflació que s'aprovarà al gener de 2025, però referit a l'exercici 2024.
En relació amb els col·lectius vulnerables, el Govern ha estès la vigència de l'escut social, que inclou fins a final d'any la prohibició de tallar el subministrament d'aigua i energia als consumidors vulnerables i l'extensió dels descomptes del bo elèctric fins al 30 de juny de 2025. A més, en l'àmbit de la tarifa d'últims recursos de la TUR de gas natural, el decret concedeix el caràcter indefinit.
Actualització de les entregues a compte
En el decret també s'actualitzen les entregues a compte que el Govern ha desacoblat del tràmit d'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat. "Una decisió inèdita la que adoptem perquè el Govern del Partit Popular sempre va defensar que no era possible actualitzar les entregues a compte sense pressupost", ha defensat la ministra Montero.
Montero ha subratllat que aquest any 2024 les Comunitats Autònomes i Entitats Locals tornaran a rebre els majors recursos de la seva història amb l'actualització de les entregues i les liquidacions a través del sistema de finançament. Concretament, les Comunitats Autònomes rebran aquest any un total de 154.467 milions d'euros, 20.000 milions més que l'any passat.
També les entitats locals rebran de l'Estat la major finançament de la història, amb 28.557 milions, 5.260 més que l'exercici anterior.
"Crec que no hi ha dubte del compromís d'aquest Govern amb la resta d'Administracions i amb l'arquitectura territorial del nostre país", ha recalcat Montero.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :