El Congrés diu Si definitivament a la Llei de Paritat

Ana Redondo

El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dimarts el projecte de Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, més coneguda com a Llei de Paritat. Aquesta nova legislació permetrà que les dones superen el 60% de representació i arriben fins al 100% tant en el sector públic com privat, gràcies a un acord entre el PSOE i Podemos.

La llei ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte PP, Vox i UPN, que han votat en contra. En total, s'han emès 349 vots, amb 178 a favor i 171 en contra.

La Llei de Paritat ha tornat al Congrés després del seu pas pel Senat, on les esmenes del PP van ser rebutjades en la votació d'aquest dimarts a la Cambra Baixa. Els 'populars' van aprofitar la seua majoria al Senat per modificar el text, eliminant la possibilitat que les dones superen el 60% de representació en els òrgans de direcció. També van restituir el veto al sostre de despesa que el Congrés havia eliminat.

La nova legislació estableix que les companyies de l'Ibex hauran d'aplicar la norma abans del 30 de juny de 2025, les altres empreses cotitzades ho hauran de fer en 2026, mentre que els sindicats i les associacions empresarials tindran marge fins a 2028, segons una esmena transaccional acordada pel PSOE i Sumar.

A més, la llei especifica que si el Senat rebutja els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic aprovats pel Congrés, aquests es sotmetran de nou a votació pel Congrés, aprovant-se si aquest els ratifica per majoria simple, evitant així el veto de la majoria 'popular' al Senat.

La legislació també inclou factors correctors per a beneficiar les investigadores que puguen patir penalitzacions per interrupcions en la seua activitat professional per motius personals, com els períodes d'embaràs o la cura de fills.

Durant la votació de les esmenes, el PSOE ha perdut dues. Una d'elles consistia en la introducció de la conjunció "i" entre les paraules "real" i "efectiva". L'altra es refereix als Col·legis Professionals, on la designació dels membres de les Juntes de Govern haurà d'assolir el 40% del sexe menys representat a partir del 30 de juny de 2026, en lloc del 2029. També s'ha establit que els Consells d'Administració i l'alta direcció de les entitats d'interès públic hauran d'assolir el 33% de representació del sexe menys representat per a 2026, i el 40% per a 2028, en lloc del 2029.

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha criticat que el PP va intentar "desnaturalitzar" la llei amb els seus "durs retalls" al Senat. Redondo ha defensat la importància de la llei per a garantir el principi de mèrit i capacitat en tots els àmbits de la vida social, esportiva, política i econòmica.

Per la seua banda, la socialista Milena Herrera ha acusat el PP de no entendre "absolutament res" i ha celebrat que la Cambra Baixa haja rebutjat els canvis proposats pel PP al Senat. Herrera ha subratllat que no acceptaran "ni un pas enrere" amb la paritat i ha criticat també Vox per la seua manca de comprensió del feminisme.

El PP, representat per Patricia Rodríguez, ha qualificat la norma de "chapuza legislativa" i ha criticat l'ús del moviment feminista per part del govern. Vox, per la seua part, ha expressat que la llei és una "falta de respecte cap a les dones", mentre que el BNG ha acusat el PP d'estar especialitzat en retallar drets.

Des de Podemos, Noemí Santana ha recalcat l'objectiu de la seua formació d'assegurar l'accés de les dones a llocs de lideratge en igualtat de condicions, mentre que Joseba Agirretxea del PNV ha destacat el respecte als acords aconseguits. Pilar Calvo, de Junts, ha recordat les millores introduïdes a la Llei de l'Esport per reforçar la igualtat, tot i que ha assenyalat que encara queda molt per fer per a eliminar la bretxa entre homes i dones.