En aquest moment, estàs llegint aquestes línies en la pantalla d'un telèfon mòbil, tauleta o ordinador. Des de fa dècades, el nostre accés a enormes quantitats d'informació i comunicació instantània ha depès d'antenes i transmissors que banyen el nostre entorn amb radiació – específicament, radiació electromagnètica no ionitzant.
No obstant això, molta gent està preocupada que això suposa un risc per a la salut – segurament has sentit que és millor apagar el teu telèfon mòbil o wifi mentre dorms, que viure prop d'una torre de telefonia pot causar càncer, o que algunes persones són especialment sensibles a la radiació que emeten.
Aquests sentiments de por o inquietud són una resposta normal a coses que sabem que hi són però que no podem veure ni sentir de cap manera. Per aquesta raó, el Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS) d'Espanya publica regularment revisions exhaustives de totes les evidències científiques disponibles sobre aquests tipus de radiació. Fent això, pretenem garantir que aquesta tecnologia és segura per a tots nosaltres.
El CCARS ha publicat set informes des de 2008. Ací, anem a veure les conclusions del nostre informe més recent, publicat l'any passat.
25 anys revisant l'evidència
Des de 1999, el CCARS, un comitè format per científics independents, ha estat responsable de revisar l'evidència disponible sobre la radiació de les torres de telefonia. Cada 2 o 3 anys, han publicat informes per abordar qüestions sobre com podem existir de manera segura al costat dels nostres dispositius mòbils i sense fil.
Cada generació de nova tecnologia telefònica ha portat nous dubtes, el que significa que aquest debat s'està reobrint i reavaluant contínuament, i el desenvolupament més recent, el 5G, no ha sigut una excepció. Com que el seu desplegament va coincidir amb la pandèmia de Covid-19, va anar acompanyat de tot tipus de conspiracions i falsedats, notablement que estava causant o propagant la pandèmia, i que les vacunes contenien xips d'ordinador que ens permetrien ser controlats a distància mitjançant la tecnologia 5G.
El comitè va revisar tota l'evidència publicada en revistes científiques entre 2020 i 2022. Això és normal i positiu en la ciència, on els canvis en el coneixement poden modificar les comprensions prèviament establertes. És per això que hem de revisar sistemàticament i periòdicament tota la nova informació, i mantenir-nos vigilants davant qualsevol canvi.
Evitant el biaix de confirmació
Quan es tracta d'estudiar els possibles efectes d'aquest tipus de radiació sobre la salut humana, hem d'abordar una sèrie d'àrees i qüestions diferents.
En primer lloc, hem d'estar absolutament segurs que els nivells de radiació estan per sota dels límits establerts per organismes internacionals, com la Comissió Internacional de Protecció contra la Radiació No Ionitzant (ICNIRP), o l'Administració d'Aliments i Medicaments dels EUA (FDA).
Diversos estudis han confirmat que, fins i tot amb el desplegament relativament recent de la xarxa 5G, els nivells d'exposició estan dins dels límits segurs, però encara hem d'analitzar la investigació de laboratori que explora els seus possibles efectes sobre el cos humà.
També hem buscat evidència de qualsevol possible vincle entre les noves tecnologies sense fil i les sèries epidemiològiques, a nivell poblacional. Si detectàrem un augment en una malaltia particular que coincidira amb el llançament d'aquesta nova tecnologia, això seria motiu de preocupació.
Un altre element important que hem de mirar és la percepció del risc: Com percep la població les antenes 5G, o la propagació més general d'aquestes noves tecnologies?
La revisió de la informació científica ha de ser objectiva, i no podem simplement "triar i remenar" els estudis que diuen el que volem que diguen. Aquest biaix de confirmació s'ha d'evitar a tota costa, i els científics segueixen passos exhaustius per minimitzar-lo tant com siga possible.
Per aquesta raó, el nostre últim estudi ha seguit parcialment una metodologia coneguda com a revisió sistemàtica per a buscar informació. Específicament, hem seguit les directrius PRISMA, un estàndard reconegut internacionalment que qualsevol investigador pot aplicar a una revisió de literatura.
5 punts per tranquil·litzar-te
De la nostra revisió de més de 200 articles científics, hem extret cinc punts clau de tranquil·litat:
Cap dels articles va suggerir un possible vincle entre el càncer i l'exposició a aquests tipus de radiació en nivells típics.
No hi havia evidència que la hipersensibilitat que algunes persones afirmen patir – fins i tot amb símptomes aparentment objectius – estiga relacionada amb aquests tipus de radiació. De fet, això es pot explicar per l'efecte nocebo, on les persones pateixen símptomes únicament perquè esperen emmalaltir.
No hi ha evidència clara de cap impacte sobre la fertilitat masculina.
No hi ha estudis concloents que mostren un vincle entre aquests tipus de radiació i el desenvolupament del fetus, o el desenvolupament posterior del nen.
No vam trobar evidència que suggerira un vincle entre l'exposició a la radiació del telèfon o wifi i efectes negatius sobre el son, o que causen mals de cap. Aquests són símptomes molt subjectius que poden resultar de diversos factors que s'entrecreuen – incloent el fet mateix de preocupar-se pels efectes de la radiació.
Les nostres troballes coincideixen amb les d'altres informes internacionals, que també han trobat que no hi ha relació entre aquests tipus de radiació i la salut humana.
A més, malgrat el desplegament ara generalitzat de la tecnologia 5G, els nivells generals de radiació no han augmentat significativament, almenys en l'actualitat.
Motiu per a la calma
Els estudis realitzats en condicions de laboratori estrictament controlades i extremadament específiques poden produir resultats contradictoris, o fins i tot poden mostrar efectes beneficiosos. Els resultats d'aquest tipus d'estudis a vegades poden semblar bastant alarmants.
Per tant, hi ha debat sobre si aquests estudis són útils: representen condicions tan allunyades de la nostra vida quotidiana que signifiquen molt poc per a la població general.
La percepció del risc està influenciada per una sèrie de factors subjectius i psicològics, incloent el gènere i els nivells d'estudi acadèmic. Entendre aquesta informació pot ajudar-nos a dissenyar estratègies de comunicació que estiguen arrelades en l'evidència científica.
Aquest informe més recent del CCARS recolza fermament els anteriors, i ens permet compartir un missatge de calma: en condicions normals, no hi ha evidència que la radiació electromagnètica no ionitzant tinga cap efecte sobre la salut humana.
Alberto Nájera López, Professor de Radiologia i Medicina Física a la Facultat de Medicina d'Albacete. Coordinador de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCLMdivulga), Universidad de Castilla-La Mancha
Aquest article es republica de The Conversation sota una llicència Creative Commons.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :