Sumar buscarà un procés ràpid de successió de Yolanda Díaz, entre 80 membres del seu òrgan de direcció

Sumar afrontarà en les pròximes setmanes un procés clau per al seu futur en haver de dur a terme el relleu en el seu lideratge, després de l'anunci de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, de deixar el seu càrrec de coordinadora general de la formació després de la derrota en les eleccions europees.

Els principals aliats de Sumar com són Más Madrid, IU, 'comuns' o Verdes Equo no estan integrats en aquest òrgan, tot i que inicialment se'ls havia reservat una quota del 30% de la seua composició. Aquesta entrada es va paralitzar com a conseqüència de les tensions sorgides per la negociació a les eleccions europees. Altres com Compromís van renunciar directament a formar part de la direcció de Sumar.

Fonts de la formació han remarcat que la idea és realitzar una successió ràpida per a superar com més aviat millor aquest període d'interinitat, però sense precipitar-se. Aquesta tasca recaurà en el Grup Coordinador de Sumar, el seu màxim òrgan de direcció conformat per 80 membres, que haurà de proposar entre els seus integrants el nou líder orgànic de la formació impulsada per Díaz i que es va construir sota l'impuls electoral de la seua figura.

Per tant, i sota aquest principi, queden descartats figures com la ministra de Sanitat, Mónica García, el titular de Drets Socials, Pablo Bustinduy, o la ministra de Joventut, Sira Rego, així com qualsevol dirigent d'aquestes formacions, ja que no són membres del Grup Coordinador.

Mentrestant, sí que figuren com a integrants de la direcció ampliada de Sumar noms com el portaveu de Sumar i titular de Cultura, Ernest Urtasun (lligat als 'comuns'), el portaveu parlamentari, Iñigo Errejón, la secretària d'Organització, Lara Hernández, la de comunicació, Elizabeth Duval, i diversos diputats, entre altres.

La marxa de Díaz arriba no sols després del nefast resultat de les europees, on Sumar només va aconseguir tres escons amb un 4,6% de vot, sinó que es produeix a només tres mesos de la seua proclamació com a coordinadora general en la primera assemblea estatal de març. Per tant, la formació haurà de bregar amb un canvi de lideratge amb una incipient estructura orgànica, la incògnita pendent del paper dels seus aliats en els seus òrgans interns o el desplegament territorial.

A més, Díaz manté el seu càrrec de vicepresidenta segona i ministra de Treball per a continuar impulsant l'agenda social del soci minoritari de l'Executiu, per la qual cosa podria donar-se un model de bicefàlia amb un referent orgànic i un altre en l'Executiu.

CRISI INTERNA DESPRÉS DEL 9J I CRÍTIQUES D'UNA PART DELS SEUS ALIATS

Un dels reptes de Sumar serà també recompondre les relacions amb els partits, després de les friccions durant la negociació dels llocs de les llistes a les eleccions europees i les ferides que deixa el resultat del 9J, que ha deixat fora de l'eurocambra a Más Madrid i IU. En el cas d'aquesta última formació es queda sense eurodiputat per primera vegada en la seua història.

El mal resultat va obrir aquest mateix dilluns una forta crisi en Sumar, amb veus en Más Madrid que demanaven assumir responsabilitats a la cúpula de Sumar (com el dirigent Eduardo Fernández Rubiño) i reivindicaven que el seu model sí que era d'èxit mentre que la fulla de ruta de Sumar resultava fallida, que requeria una "esmena a la totalitat".

Respecte a IU, aquesta mateixa vesprada celebra una reunió extraordinària i el seu líder, Antonio Maíllo, va manifestar en una carta dirigida a la militància la necessitat de canviar la tendència dins de l'esquerra i que "tot projecte sense organització està destinat a ser efímer".

Per part de Sumar, després de conéixer la debacle electoral, el portaveu de Sumar va manifestar que anaven a obrir un període assossegat per a reflexionar sobre les causes de la pèrdua de suport electoral en aquest cicle electoral (després dels comicis a Galícia, Euskadi i Catalunya).

INTENT SENSE ÈXIT D'UNIFICAR I PACIFICAR L'ESPAI

També haurà de sobreposar-se la nova formació a la vinculació del projecte amb la figura de Díaz, que després de ser proposada com l'exlíder de Podemos Pablo Iglesias com la seua successora al capdavant de l'espai que va conformar Unidas Podemos en 2021, va començar un procés per a intentar reunificar l'esquerra alternativa al PSOE sota la figura de Sumar, que plantejava com un front ampli de forces progressistes (sense ser una sopa de sigles) i del moviment ciutadà.

El juliol de 2022 va avançar que anava a desplegar un procés d'escolta per a decidir si feia el pas de ser candidata i comandar un nou espai, acostant-se a formacions desvinculades de Podemos com Más Madrid, Compromís i atraient a IU i 'comuns', però suscitant fortes tensions amb els morats.

Va ser a l'abril de l'any passat quan en el poliesportiu Antonio Magariños va avançar que anava a concórrer en els comicis amb Sumar flanquejada per diverses forces progressistes, però va deixar patent la gran distància amb els morats que es van absentar d'aquest esdeveniment i van demanar unes primàries obertes.

L'avançament dels comicis generals de juliol va precipitar la conformació de la candidatura de coalició abanderada per Díaz que també va generar una complicada negociació amb els seus aliats i va elevar el xoc amb Podemos, que van denunciar el veto a l'exministra d'Igualtat Irene Montero i posteriorment la seua exclusió de l'Executiu després d'acordar amb el PSOE un acord de coalició.

Des de la seua ascensió com a principal figura de l'esquerra alternativa al PSOE, la titular de Treball va haver de ralentitzar la construcció orgànica de Sumar pel cicle electoral i tampoc va aconseguir pacificar l'espai, ja que les disputes amb Podemos, que demanava la seua autonomia dins de la coalició, van generar al final la ruptura dels morats a la fi de l'any passat.

I en aquestes eleccions europees, que els morats plantejaven com una manera de mesurar la correlació de forces, Podemos ha resistit en aconseguir dos escons en la seua aposta per a reagrupar-se i aspirar de nou a ser la força hegemònica en l'esquerra.