Sobreviuran els mèdics radiòlegs a la revolució de la intel·ligència artificial?

L'aplicació de la intel·ligència artificial (IA) és una realitat palpable que està transformant ràpidament la pràctica mèdica. En l'actualitat, ja s'utilitza en moltes àrees del diagnòstic per imatge.

Alguns exemples so la segmentació hepàtica, el diagnòstic radiològic del COVID-19 o els programes de detecció del càncer de mama o pulmó. Quines implicacions té este canvi de paradigma?

Augment en la precisió dels diagnòstics

Durant dècades hem constatat les dificultats que s'han produït en el nostre sistema sanitari per la falta d'especialistes. I els mèdics radiòlegs estan entre els més sol·licitats.

Estudis recents suggerixen que la IA pot augmentar de manera significativa l'eficiència en la interpretació de les imatges mèdiques, la qual cosa podria revolucionar els servicis de radiologia a mitjà termini.

A més de millorar dràsticament els diagnòstics i reduir els temps d'espera per als pacients, pot ajudar al fet que els radiòlegs identifiquen patrons complexos o subtils en les imatges, millorant la detecció precoç de malalties i la personalització dels plans de tractament.

Per exemple, l'aplicació d'esta tecnologia en les mamografies va millorar en un 15 % la precisió en el diagnòstic de càncer de mama. En radiografies de tòraxs, la IA ha incrementat la sensibilitat en la detecció de pneumònia, nòduls i altres afeccions en comparació amb els radiòlegs que no comptaven amb la seua assistència.

Un desafiament per a la formació (i el futur) dels radiòlegs

Això no sols afectarà la pràctica mèdica en si, sinó que abocarà als especialistes a assumir un nou rol en els diagnòstics i tractaments. Davant este panorama, la seua formació podria requerir un ajust significatiu i requerir inversions significatives en educació contínua.

En lloc de centrar-se en la interpretació visual de les imatges, probablement necessiten adquirir habilitats addicionals en gestió de dades, informàtica mèdica i tècniques intervencionistes, com a biòpsies i drenatges. Això pot portar al fet que es concentren en la realització de tasques més complexes i en la presa de decisions clíniques.

No obstant això, la tendència actual és que el nombre de treballadors es reduïsca al mínim indispensable. En este context, l'adopció generalitzada de la IA obri també la possibilitat que molts especialistes actualment en formació puguen no ser necessaris en el futur. Això planteja interrogants sobre l'equilibri entre els avanços tecnològics i la preservació d'ocupacions en el sector mèdic.

Addicionalment, la dependència excessiva de la IA també pot generar riscos en termes de pèrdua d'habilitats clíniques i juí professional, la qual cosa podria afectar negativament la qualitat de l'atenció mèdica.

Representa llavors la IA una amenaça real per a la pràctica de la radiologia? O, per contra, els beneficis potencials per als pacients superen amb escreix els desafiaments que planteja este canvi de paradigma?

Consideracions ètiques i legals

A més de les implicacions laborals, és crucial considerar els aspectes ètics i legals. La introducció de la IA en la interpretació d'imatges mèdiques suscita dubtes sobre la responsabilitat en cas d'errors de diagnòstic i la protecció de la privacitat de les dades dels pacients en un entorn cada vegada més interconnectat.

Qui assumirà la responsabilitat d'estes fallades? Els radiòlegs que supervisen el treball de la IA o els caps de servici que incorporen estes tecnologies en les seues institucions mèdiques?

En última instància, el debat va més enllà de la comunitat mèdica i té implicacions profundes per a la societat en el seu conjunt. Perquè les millores de la IA en la medicina no han de fer oblidar la responsabilitat social en l'adopció de tecnologies emergents.

Per a aprofitar al màxim el potencial de la IA, és crucial abordar estos reptes involucrant a tots els actors rellevants, des dels professionals de la salut fins als desenvolupadors de tecnologia i els responsables polítics.

María de la Mar Entremaliada Aja, Professora Contractada Doctora. Area de Radiologia i Medicina Física. Departament de Ciències Clinicas, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.