Sergio C. Fanjul en ElPais.com escriu huí amb el titol :"Per què cada vegada menys gent se sent classe treballadora" un interessat article referint els estudis del CIS respecte de la consciencia de classe.
L'estereotip de la classe obrera és aquest: els treballadors eixint de la fàbrica en una pel·lícula dels germans Lumière, els torns en la cadena de muntatge, els "currants" amb el mono blau amb el front amarat de suor i les mans brutes de greix, les vides familiars i austeres en barris de perifèria, la solidaritat sindical, els miners tallant carreteres. Sembla un retrat tret d'un temps pretèrit. En certa manera, ho és.
Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en 2019, el 41% de la població tenia un estatus socioeconòmic de treballadors, qualificats o no qualificats. Entre els primers es troben, per exemple, els fusters, els maquinistes, els cuiners o els treballadors d'arts gràfiques; entre els segons, els jornalers, els peons de la construcció, els reposadors de supermercat o els teleoperadors. La classe treballadora existeix, encara que la seua èpica haja desaparegut.
Malgrat això, quan es pregunta a la gent, només un 10,3% dels enquestats es consideren de classe obrera o treballadora, mentre que un 58,6% s'autoperceben com de classe mitjana (alta, mitjana o baixa), segons el Baròmetre del CIS de febrer de 2024. Hi ha una forta divergència entre els resultats empírics i la percepció dels fets.
Aquesta dissonància es deu als forts canvis econòmics i socials de les darreres dècades. La consciència de classe va disminuint, i van sorgint nous perfils, com el precariat o les infraclasses, més adequats per a la conjuntura actual.
José Saturnino Martínez García, autor de Estructura social y desigualdad en España (Catarata), afirma: “Jo em preguntaria: he de matinar el dilluns per treballar? Puc viure sense treballar? Si necessite treballar, si no visc de rendes i altres beneficis empresarials, és que sóc de classe treballadora”. No més contant la contestació a eixes preguntes del 10'3 que és reconeix com a classe treballadora i els que és reconeixen com a classe mitjana,
I qué contesten a eixes preguntes ben fetes?: El 77% dels espanyols opinen que l'explotació laboral és habitual i un 40% està descontent amb el salari, segons un estudi realitzat per l'agència 40dB. Malgrat això, el 82% està conforme amb el seu treball, la qual cosa podria encaixar amb aquesta conversió en classe mitjana amb aspiracions.
La historiadora britànica Selina Todd, autora de "El pueblo, auge y declive de la clase obrera" (Akal), apunta: “Necessitem entendre què volen dir les persones quan no es defineixen com a classe treballadora. Si això es veu com vergonyós o propi d'un grup sense veu política, cada vegada menys gent s'identificarà així”.
El president Pedro Sánchez va apel·lar en 2022 a la “classe mitjana treballadora”, causant cert rebombori terminològic. El seu objectiu era fer veure a la classe mitjana que també treballa, una jugada interessant des d'un partit el nom del qual conté la paraula obrer.
Als països occidentals, després de la deslocalització i la desindustrialització, s'ha passat a una economia postfordista: predominen els treballs en el sector de la informació, la tecnologia o els serveis. Treballs que no duren tota la vida i no atorguen sentit ni identitat. La terciarització, atomització i automatització del treball (i el teletreball) no col·laboren a fer que la població es perceba com a classe treballadora.
Després de la II Guerra Mundial, alguns països van introduir la socialdemocràcia, un sòlid Estat de benestar i un ocupació quasi plena per guanyar-se el suport de la classe treballadora. Això es deu a la pressió dels sindicats i també de persones que havien ascendit en el moviment obrer per ingressar en la política nacional.
Amb el debilitament de la classe obrera i la difuminació de la classe mitjana, es pot observar una creixent dualització de la societat entre els més rics i les infraclasses. “Si la classe obrera es va aburgesar, la classe mitjana s'està proletaritzant”, assenyala Martínez.
Amb la dissolució del proletariat com a classe, arriben noves tipologies laborals com el precariat. “Es defineix pel treball inestable i insegur, la falta de narrativa ocupacional o sentit de direcció, la pressió constant per fer una gran quantitat de tasques per les quals no és remunerat”, diu l'economista Guy Standing, autor de llibres com Precariado. Una carta de derechos (Capitán Swing).
Actualment, el 48% dels assalariats a Espanya tenen treballs precaris, un 75% en el cas dels més joves, segons dades de Comissions Obreres. El precariat no té control sobre el seu temps, i la vida està feta de temps.
En els anys noranta, l'acceleració tecnològica i la digitalització rampants van provocar deslocalització i precarització, per un costat, i implicació del coneixement i la innovació, per l'altre. “La transformació de les darreres dècades és ambigua”, diu per correu electrònic el pensador Franco Berardi.
La precarietat porta una competència entre els treballadors que trenca la solidaritat. La deslocalització porta la soledat, la falta d'una relació afectiva amb el territori. Així, la classe obrera perd capacitat d'acció política.
Paral·lelament, el terme "cuidatoriado" ha sigut impulsat per la sociòloga María Ángeles Durán per designar a eixe col·lectiu de dones que, amb el seu treball domèstic i de cures, no remunerat, han mantingut la societat a flotació. “La classe treballadora mai va estar només conformada per treballadors de fàbriques; el grup més gran de treballadors a Europa fins a la II Guerra Mundial era el de les serventes domèstiques, la majoria dones, moltes migrants”, diu Todd.
Encara que la consciència de classe està en declivi, es continuen donant mostres de descontentament: les protestes dels agricultors, els Armilles Grogues i altres moviments que treballen pel canvi social. “Necessitem més mitjans i investigació sobre iniciatives de base com cooperatives d'habitatge, decisions ambientals i campanyes comunitàries per comprendre en tota la seua amplitud el que la gent vol i com busca aconseguir-ho”, diu Todd.
Cap comentari :