El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és una institució clau en el sistema judicial espanyol, encarregada de garantir la independència i el bon funcionament dels jutges i magistrats. No obstant això, la seua renovació ha sigut objecte d'un bloqueig persistent, particularment per part del Partit Popular (PP), la qual cosa ha generat una crisi en l'administració de justícia del país. Este article analitza la situació actual, l'historial de bloquejos per part del PP i les possibles solucions per a desbloquejar esta situació, incloent-hi una reforma legal basada en la proposta de 2004.
El bloqueig de la renovació del CGPJ no és un fenomen nou a Espanya. Des de 2018, el CGPJ ha estat operant en funcions a causa de la incapacitat del Congrés i el Senat per a arribar a un acord sobre la renovació dels seus membres. El Partit Popular ha sigut un actor principal en este bloqueig, argumentant en repetides ocasions que la renovació del CGPJ no ha de realitzar-se sense una reforma prèvia que garantisca la seua despolitización. Esta postura ha impedit aconseguir el consens necessari per a dur a terme la renovació.
En múltiples ocasions, el PP ha condicionat el seu suport a canvis estructurals en el sistema d'elecció dels membres del CGPJ. Malgrat els esforços de diàleg i negociació, la falta d'acord ha prolongat la situació, afectant negativament la percepció d'independència judicial a Espanya.
Ara el PP bloqueja el nomenament i substitució dels actuals membres del CGPJ, però en un altre moment el que ocorria (pels anys 2003 i 2004) era que els membres proposats pel PP i que formaven part del CGPJ bloquejaven el nomenament de Presidents de Sala i de Tribunals, sinó eren els que ells determinaven, és a dir es negaven al consens necessari. La reforma del 2004 (que no es va posar en funcionament) disminuïa els 3/5 necessaris d'entre els membres del CGPJ per a l'elecció de presidents de Sala i de Tribunals. Permetia que el seu nomenament es fera per majoria simple, en segona votació.
Una possible solució per a desbloquejar el CGPJ radica a reprendre la reforma proposada en 2004, però aplicarla a la llei en el sistema d'elecció dels vocals del consell. La proposta plantejaría reduir la majoria requerida en la segona votació del Parlament de tres quints a majoria simple.
Implementar esta reforma permetria una renovació més fluida del CGPJ i podria ser una via per a reduir la paràlisi institucional.
Proposta de Reforma del Sistema Judicial per SUMAR
SUMAR, a través d'Enrique Santiago, està promovent una nova iniciativa per a l'elecció del Consell General del Poder Judicial d'una manera més democràtica. Aquesta proposta inclou l'elecció dels membres per majoria simple en una segona volta, si no s'obté la majoria de 3/5 en la primera. A més, proposa la creació del MIR Judicial, un sistema públic per formar els llicenciats en dret que volen arribar a ser jutges, similar al MIR en medicina. Enrique Santiago critica l'actual sistema de preparació, que qualifica de "elitista" per estar en mans de preparadors magistrats privats.
En la seua iniciativa, SUMAR descriu el sistema actual com a "elitista", "obsolet" i "decimonònic". A més, denuncia que, amb algunes excepcions, el procés de preparació per a l'accés a la carrera judicial és essencialment una activitat "mercantil privada" portada a terme per membres del Poder Judicial. "En la immensa majoria dels casos, aquesta activitat es realitza en un règim irregular i la retribució que perceben sol ser fiscalment opaca", detalla el text de la proposta.
Enrique Santiago, que també és portaveu adjunt del grup plurinacional, ha denunciat que el franquisme va fer una "terrible depuració" de la carrera judicial i que, amb l'entrada en vigor de la Constitució, molts dels valors "antidemocràtics" del règim han perviscut. Per això, considera necessària la "democratització de l'administració".
A continuació, s'exploren els models de consells judicials en altres països europeus per a contextualitzar la discussió i trobar possibles inspiraciónes per a Espanya
Models de Consells Judicials a Europa
Comparar el model espanyol amb altres països europeus proporciona una perspectiva valuosa sobre com es pot garantir la independència judicial i evitar bloquejos similars.
França: El Consell Superior de la Magistratura (CSM) de França està compost per set magistrats i huit personalitats externes. Els magistrats són triats indirectament pels seus parells, mentres que els externs són designats per diverses institucions. Este model garantix una mescla d'influències internes i externes que ajuda a mantindre la independència judicial.
Itàlia: El Consell Superior de la Magistratura (CSM) d'Itàlia, creat per la Constitució de 1947, està format per 27 membres: tres membres de dret, huit triats pel Parlament i 16 triats pels magistrats. Este model busca equilibrar el poder entre els representants polítics i els propis magistrats, reduint la possibilitat de bloquejos polítics.
Bèlgica: El Consell Superior de Justícia de Bèlgica està compost per 44 membres, dividits equitativament entre francòfons i flamencs. D'estos, 22 són magistrats triats pels seus companys i 22 són externs nomenats pel Senat. Este sistema busca garantir un equilibri lingüístic i professional en l'administració de justícia.
Alemanya: Alemanya no té un equivalent directe al CGPJ espanyol. En canvi, utilitza comissions d'elecció judicial per a seleccionar jutges per als seus tribunals federals. Els membres d'estes comissions són seleccionats pel Bundestag i els ministres de justícia dels estats federats, la qual cosa reduïx la possibilitat de bloqueig polític.
Dinamarca: A Dinamarca, el Consell de Nomenaments Judicials està compost per jutges, advocats i representants del públic designats pel Ministre de Justícia. Els jutges són nomenats formalment per la Reina seguint la recomanació del Consell, assegurant així la independència del procés de nomenament.
Portugal: A Portugal, l'òrgan equivalent al CGPJ és el Consell Superior de la Magistratura (CSM). Este va ser creat per la Constitució de 1976 i està compost per 17 membres: el president del Tribunal Suprem de Justícia, que el presidix, set vocals triats pels magistrats judicials, set designats per l'Assemblea de la República i dos nomenats pel President de la República. Els vocals triats pels jutges són seleccionats mitjançant sufragi universal i secret. El CSM portugués té funcions de nomenament, assignació, trasllat i promoció de jutges, així com l'exercici de l'acció disciplinària.
El desbloqueig del CGPJ és una necessitat imperiosa per a garantir la independència judicial a Espanya. Aprendre dels models d'altres països europeus i considerar la implementació de reformes, com la proposta de 2004, podria ser la clau per a resoldre esta crisi. El següent quadre resumix la composició i la forma d'elecció dels consells judicials en diversos països europeus:
| País | Composició del Consell Judicial | Forma d'Elecció |
|---|---|---|
| Espanya | President del Tribunal Suprem i 20 vocals | 12 vocals triats entre jutges i magistrats, 8 juristes proposats per Congrés i Senat |
| França | Consell Superior de la Magistratura (CSM): 7 magistrats, 8 externs | Magistrats triats indirectament pels seus parells, externs designats per diverses institucions |
| Itàlia | Consell Superior de la Magistratura (CSM): 27 membres | 3 membres de dret, 8 triats pel Parlament, 16 triats pels magistrats |
| Bèlgica | Consell Superior de Justícia: 44 membres | 22 magistrats triats pels seus companys, 22 externs nomenats pel Senat |
| Alemanya | No té equivalent al CGPJ, però té comissions d'elecció | Jutges seleccionats mitjançant concurs públic i comissions d'elecció per a alts tribunals |
| Dinamarca | Consell de Nomenaments Judicials | Jutges nomenats per la Reina a proposta del Ministre de Justícia, seguint la recomanació del Consell |
| Portugal | Consell Superior de la Magistratura (CSM): 17 membres | 7 vocals triats pels magistrats, 7 designats per l'Assemblea de la República, 2 pel President |
La independència judicial és un pilar fonamental de qualsevol democràcia i la situació actual del CGPJ a Espanya exigix una acció decidida per a assegurar que es mantinga i s'enfortisca.
Àgora CT
Cap comentari :