 |
| Marina Subirats |
En una entrevista realitzada per Manuel Lillo a El Temps, la filòsofa i sociòloga Marina Subirats analitza en profunditat les raons darrere del creixement de l'extrema dreta a Europa i arreu del món. Aquesta redacció pretén sintetitzar i expandir els punts clau de l'entrevista, tot destacant les cites textuals que Subirats utilitza per justificar les seues posicions. L'anàlisi es presenta de manera estructurada per facilitar una comprensió exhaustiva del fenomen.
Qui és Marina Subirats
Marina Subirats, nascuda a Barcelona el 1943, és una reconeguda filòsofa i sociòloga. Ha dedicat la seua vida a la investigació social, especialitzant-se en temes com l'educació, el feminisme i la desigualtat. En l'actualitat, està centrada en l'estudi de l'ascens de l'extrema dreta, analitzant els factors que impulsen aquest fenomen preocupant a Europa.
Expectatives dels Resultats Electorals
Manuel Lillo comença l'entrevista preguntant a Subirats si esperava l'augment destacat de la ultradreta en les eleccions europees recents. Subirats respon amb fermesa: "Sí, fa dies que sabíem que això aniria així. Els sondejos ho apuntaven. L’extrema dreta creix de manera general a Europa i a Espanya, ben mirat, encara no és predominant, però també està creixent." Aquesta afirmació subratlla la previsibilitat d'aquest fenomen, que ja havia estat anticipat per diverses enquestes.
Desigualtats Econòmiques i Descontent Social
Subirats identifica tres raons principals que expliquen l'ascens de l'extrema dreta. La primera és l'augment de les desigualtats econòmiques. La sociòloga destaca que "quan el 50% de la població va quedant cada vegada més empobrida –sigui en termes absoluts o relatius– i té menys possibilitats d’ascens social, això crea unes ganes de canviar-ho tot i una crítica generalitzada contra com s’estan fent les coses." Aquest augment de la desigualtat provoca un descontent social profund, alimentant el desig de canvis radicals i fomentant la desconfiança cap a les estructures polítiques i econòmiques establertes.
La falta de paradigma en l'Esquerra Tradicional
Subirats també assenyala que, històricament, aquest descontentament s'havia canalitzat cap a posicions d'esquerra o extrema esquerra. No obstant això, actualment "l’extrema esquerra té uns missatges que han quedat sense paradigma des de la caiguda de la Unió Soviètica. El comunisme no s’ha recuperat des de llavors." Aquesta deslegitimació de l'esquerra radical ha deixat un buit ideològic que ha estat ocupat per l'extrema dreta, que ofereix solucions simples, directes però impossibles als problemes complexos de la societat actual.
D'altra banda, Subirats subratlla que els partits socialistes i socialdemòcrates també han perdut part del seu atractiu, ja que "han format part del sistema, han governat, han fet coses, l’estat del benestar és en bona part el seu producte estrella, però aquest cada vegada es troba més limitat." La percepció que aquests partits són part del problema, més que de la solució, ha minvat la seua capacitat de mobilitzar el descontentament social.
L'Atractiu del Discurs Rupturista de l'Extrema Dreta
L'extrema dreta s'ha posicionat com una alternativa atractiva, especialment per a la joventut. Subirats destaca que "la gent jove ha trobat una sortida... la de l’extrema dreta, que ja fa molts anys que no governa a Europa, i ofereix una mena d’utopia." Aquesta generació, que no ha experimentat directament els horrors del franquisme o la Segona Guerra Mundial, no té el mateix rebuig visceral cap a aquests moviments i veu en l'extrema dreta una opció viable per a trencar amb l'establishment.
El Paper de la Immigració i Altres Factors
La immigració és un dels factors clau que l'extrema dreta utilitza per guanyar suport. Subirats assenyala que "pel que fa a la immigració, diuen que n’hi ha massa i que ens lleven la feina." Aquest discurs, que culpa els immigrants dels problemes econòmics i socials, és especialment efectiu en contextos de crisi. A més, l'extrema dreta també es posiciona en contra del feminisme, que percep com una amenaça als privilegis tradicionals dels homes. "Això està quallant entre generacions molt joves, entre nois de menys de vint anys", afegeix Subirats.
Pel que fa al canvi climàtic, Subirats destaca que els moviments d'extrema dreta sovint el minimitzen o el neguen, ja que les mesures necessàries per a combatre'l impliquen limitacions en el consum i els viatges, cosa que provoca rebuig entre aquells que ja es troben en una situació de precarietat o que temen perdre privilegis.
El Populisme com a Estratègia
Un aspecte important que Subirats destaca és l'ús del populisme per part de l'extrema dreta. Segons ella, "en les seues primeres fases, el feixisme sempre se situa al costat de la gent més pobra." Aquestes primeres fases es caracteritzen per discursos populistes que semblen donar suport als més desfavorits, tot i que sovint aquestes promeses es demostren falses en el llarg termini. Aquesta estratègia populista és eficaç per captar el suport de la població que se sent abandonada pel sistema.
Subirats subratlla que "el populisme funciona, molta gent se’l creu", destacant com aquests discursos simples i emocionals aconsegueixen connectar amb persones que es troben en situacions de vulnerabilitat.
La Desigualtat Econòmica en l'àmbit Global
La desigualtat econòmica és un fenomen global que contribueix a l'ascens de l'extrema dreta. Seguint les anàlisis de l'economista Thomas Piketty, Subirats assenyala que "el 50% de la població més pobra disposa cada vegada d’una quantitat més reduïda de diners que el 10% més ric." Aquesta desigualtat crea un sentiment de por i inseguretat entre la classe mitjana, que veu com el seu nivell de vida empitjora, i entre els joves, que no poden accedir a una vida independent i tenen feines mal pagades.
La Desconnexió de la Classe Treballadora
Un altre factor important és la pèrdua de consciència de classe entre la classe treballadora, que en el passat lluitava per drets i millores socials. Subirats explica que "la classe més alta no és la burgesia local o nacional, sinó una mena de classe transnacional de les grans multinacionals." Aquesta nova realitat fa que la classe treballadora es trobe en una posició de debilitat enfront d'aquestes grans corporacions, que es beneficien de la divisió entre treballadors locals i immigrants.
Segons Subirats, la classe treballadora "ja no la veiem lluitant en aquest sentit" perquè els immigrants en tenen prou amb guanyar-se la vida com poden, mentre que els treballadors locals veuen als immigrants com a competidors pels recursos limitats.
Comparació amb el Passat
Molts intenten fer paral·lelismes entre l'ascens actual de l'extrema dreta i el que es va viure ara fa un segle. Subirats assenyala que hi ha semblances i diferències importants. Per exemple, "en aquell moment no es debatia el feminisme" i la immigració no era una preocupació com ho és avui en dia. Tanmateix, el nacionalisme, que abans era un factor central, ha canviat de forma i ara es presenta en discursos com els de Marine Le Pen, que han evolucionat per adaptar-se a les realitats polítiques modernes.
En resum, Marina Subirats, en la seua entrevista amb Manuel Lillo per a El Temps, ofereix una visió clara i detallada de les raons darrere de l'ascens de l'extrema dreta a Europa. A través de l'anàlisi de la desigualtat econòmica, la desil·lusió de la joventut i l'ús del populisme, Subirats explica com aquests factors han contribuït a la creixent influència d'aquests moviments polítics. Aquesta entrevista proporciona una visió valuosa i detallada de les dinàmiques socials i econòmiques que estan configurant l'actual panorama polític europeu.
|
| Marina Subirats |
Cap comentari :