El meu robot i jo: històries japoneses de la tecnologia i la tercera edat

L'article de El PAIS de Zulma Zorrilla Zulma Zorrilla explora com Japó està utilitzant la robòtica per a fer front als reptes que planteja l'envelliment accelerat de la seua població. Tracta 5 punts que són reptes per a la manera de fer cures de la gent gran

1. L'ús de robots socials en residències i hospitals per a gent gran
2. El context demogràfic del Japó i les seues implicacions
3. La predisposició cultural dels japonesos cap a la tecnologia
4. L'ús d'exoesquelets i altres tecnologies assistencials
5. El futur de la cura de la gent gran i el paper de la robòtica

Començant pel primer punt, Zorrilla descriu com tres robots - Pepper, Aibo i Paro - s'utilitzen en moltes residències i hospitals japonesos per a la tercera edat. L'autora explica: "Mitigar la soledad y prevenir el deterioro cognitivo y la pérdida de la movilidad son las prioridades de la robótica actual en Japón, un país que lleva décadas buscando soluciones tecnológicas para hacer frente a las repercusiones económicas y sociales del acelerado envejecimiento de su población."

Pepper, per exemple, és un robot humanoide que s'utilitza per a entretenir i estimular els residents. Zorrilla descriu una escena on Pepper dirigeix una sessió de calistènia: "Cuando el empleado empieza a repetir los ejercicios al ritmo de la música, el interés crece, más cabezas se levantan y se animan a seguir la coreografía de Pepper."

Aibo, per la seua banda, és un gos robot desenvolupat per Sony. L'autora explica que "En residencias como la de Shintomi, Aibo despliega su avanzado sistema de reconocimiento facial, reacciona a estímulos —como una caricia de aprobación en la frente— y memoriza las preferencias del usuario para desarrollar una serie de conductas que podrían constituir un temperamento."

Paro, el tercer robot mencionat, simula una foca bebè i s'utilitza en més de 30 països. Segons l'article, "Cuando se le sujeta entre los brazos se mueve con suavidad, emite gemidos realistas y mira con unos ojos enormes que suelen generar sensaciones de alivio o ternura en las personas mayores, incluidas aquellas que padecen demencia, alzhéimer u otros trastornos o deterioros cognitivos."

Pel que fa al context demogràfic, Zorrilla ofereix dades alarmants sobre l'envelliment de la població japonesa: "La proyección más reciente calcula que la población actual de 126 millones se reducirá a 87 millones en 2070, cuando cuatro de cada diez personas sobrepasarán los 65 años." A més, l'autora assenyala que "En muchos supermercados se venden más pañales para adultos que para bebés" i que el nombre d'animals de companyia supera el de nens.

Quant a la predisposició cultural dels japonesos cap a la tecnologia, Zorrilla cita a l'acadèmica Naho Kitano, qui "hacía referencia a la tradición animista del sintoísmo, la religión local que atribuye vida espiritual a objetos inanimados." Aquesta visió contrasta amb la perspectiva occidental, que sovint veu els robots com a potencialment amenaçadors.

L'article també tracta l'ús d'exoesquelets i altres tecnologies assistencials. Per exemple, es descriu el HAL (Hybrid Assistive Limb): "Consiste en un dispositivo que, conectado al cuerpo de una persona con problemas de movilidad, detecta las señales enviadas por su cerebro al músculo y realiza el movimiento deseado."

Finalment, Zorrilla reflexiona sobre el futur de la cura de la gent gran i el paper de la robòtica. Cita a Kimiya Ishikawa, director d'una residència: "Ningún ser humano puede hacerse cargo de una persona mayor las 24 horas del día. Solo una máquina puede hacerlo. Lo ideal es identificar los puntos fuertes de cada uno y trabajar juntos."

En resum, l'article de Zulma Zorrilla a El País ofereix una visió detallada de com Japó està utilitzant la tecnologia, especialment la robòtica, per a fer front als reptes de l'envelliment de la seua població. Des de robots socials que ofereixen companyia i estimulació, fins a exoesquelets que ajuden en la mobilitat, l'article mostra com la tecnologia està canviant la cura de la gent gran. Alhora, planteja qüestions importants sobre el futur de la cura i la relació entre humans i màquines en aquest context.