Historiadors rebutgen llei de concòrdia de PP i Vox per les seues 'greus carències científiques' i el seu 'nacionalisme'

   Departaments de la UV, la UA i la UJI emeten una declaració contra la norma que es tramita a Les Corts

   Historiadors universitaris mostren el seu rebuig a la llei de concòrdia registrada pels socis del Consell (PP-Vox) i la seua "profunda preocupació", en considerar que conté "greus carències científiques pel desconeixement dels fonaments bàsics de les qüestions que aborda" i que emmalalteix d'"un nacionalisme ranci".

    Al seu judici, aquesta norma pot redundar en la implementació de polítiques públiques en aquest àmbit "clarament insuficients i fins i tot contraproduents per als objectius cercats", per la qual cosa demanen als grups parlamentaris que no l'aproven i es mostren disposats a reunir-se per a dialogar sobre aquest tema.

    Així ho traslladen en una declaració conjunta signada pels departaments d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d'Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. La proposició de llei, que es tramita a Les Corts, va ser registrada per a derogar la Llei de Memòria Democràtica del 2017.

   Els historiadors asseguren que la concepció de la història en aquest text "resulta clarament pròpia d'un nacionalisme ranci i sense cap tipus de sentit crític". "La labor de la Història no ha de ser 'honrar i protegir a la història d'Espanya' ni la de qualsevol altre país o comunitat, sinó la de construir un discurs històric rigorós i proporcionar un coneixement sòlid sobre el passat", subratllen.

    Segons denuncien, els autors de la proposició pretenen servir-se de la suposició que "mai hi ha hagut un relat consensuat" sobre l'etapa entre 1931 i 1977 "ni entre els historiadors ni entre els ciutadans". Al seu semblar, és una afirmació "molt vaga" que mostra "un clar desconeixement de com funcionen les disciplines científiques en general".

    Els historiadors creuen que PP i Vox pretenen fer creure que "en la historiografia tot és relatiu al punt de vista de l'historiador, la qual cosa suposa ignorar en què consisteix l'ofici". Per contra, recalquen que és impossible que hi haja "un únic relat sobre el passat" i que "la Història no és cap dogma ni cap professió de fe".

"CONSENSOS MOLT BÀSICS"

   "Dins de la disciplina històrica, dins i fora d'Espanya hi ha pluralitat en determinades interpretacions dels esdeveniments, però amb un ampli consens a l'hora d'establir els fets fonamentals sobre la història del segle XX", exposen, i defensen que s'ha contruit un àmbit d'estudis "sòlid" i uns "consensos molt bàsics" entorn de la Segona República, la Guerra Civil, el frnaquismo i la Transició.

   En canvi, denuncien que la valoració històrica "esbiaixada i tendenciosa" de la llei de concòrdia "demonitza la democràcia espanyola dels anys 30 com una època 'convulsa', omple de 'dinàmiques d'enfrontament' i de 'violència social i política', fins a arribar a l'extrem de definir-la com a 'catàstrofe' equiparable a una sagnant guerra civil i una dictadura de 40 anys".

    Tot això quan subratllen que hi ha un consens en la historiografia espanyola i l'hispanismo internacional en què la Segona República va ser la primera forma democràtica de govern en l'Espanya del segle XX. Per tant, consideren que "amb els seus errors i imperfeccions, com qualsevol democràcia, resulta homologable a la resta de democràcies existents en aquest moment".

   ES NOMENA MÉS Al TERRORISME QUE Al FRANQUISME

   Per als historiadors, la proposició manca de "l'objectivitat i imparcialitat que s'afirma cercar" perquè "no es diu res ni es valora la dictadura franquista, fins al punt que mai la nomenen com a tal" al llarg del text, al mateix temps que "s'allunya el focus del debat del període 1936-1975" perquè es fa més referència a la "República" (cinc vegades) o al "terrorisme" (vuit vegades): "És a dir, el terrorisme rep, per si només, els mateixos esments que la Guerra Civil i la dictadura juntes".

   Paral·lelament, adverteixen que el text "jerarquitza entre terrorismes", en centrar-se només en el d'ETA i no esmentar al d'extrema dreta, al dels GAL o als atemptats islamistes del 11M, i també "jerarquitza entre víctimes" en afirmar que "no importa el bàndol, ni l'origen, ni les creences".

    Mentre de les víctimes del franquisme "no diu res", de les del terrorisme es parla en cinc ocasions, a més de "inventar la categoria de víctima de la Segona República" quan en la seua opinió no té sentit com tampoc es podria parlar de "víctimes de la monarquia borbònica".

CONFONDRE MEMÒRIA PERSONAL AMB MEMÒRIA SOCIAL

   Altra de les crítiques dels historiadors és que la llei mostra una "falsa equiparació" entre dictadura i democràcia, en confondre " la memòria personal-familiar amb la memòria social i la commemoració per part d'institucions".

   En primer lloc, recorden que en democràcia hi ha dret a recordar als familiars morts durant la guerra i postguerra, amb "l'única diferència que milers de famílies de víctimes de la repressió franquista encara no saben on estan". En segon lloc, "mai en democràcia, i encara menys des d'una institució pública, es pot parlar de 'ensenyar que no importa el bàndol, ni l'origen, ni les creences".

    "Aplicarien els proponents de la llei aquest mateixa frase a l'Alemanya nazi o als terroristes d'ETA?", es pregunten, i posen l'accent que "la igualtat de les víctimes en el dolor no pot equivaldre mai a una igualació de les causes per les quals van morir": "No hi ha 'equilibri' possible entre qui defensa la democràcia i qui lluita durant 40 anys per destruir-la i evitar la seua tornada".

   Els historiadors també rebutgen l'afirmació dels proponents que cerquen "restaurar l'equilibri perdut", ja que assenyalen que "mai hi ha hagut un equilibri i memòries en l'esfera pública respecte a la traumàtica història del segle XX espanyol"; ni abans del 1975 per la dictadura ni després perquè "les institucions no van dur a terme polítiques decidides de memòria democràtica".

   "Aquest desequilibri només s'havia començat a matisar parcialment en les dues últimes dècades (...) Però no has anat compensat ni ha desaparegut mai", asseveren, per a advertir que continuarà fins que no hi haja represaliados sense localitzar o no es complisca la legislació internacional sobre aquest tema. Per tot això, insten a no perpetuar aquest desequilibri i a ajudar a corregir-ho.

    La declaració compta amb les adhesions de la junta de la facultat de Geografia i Història, l'àrea de Didàctica de les Ciències Socials i l'aula d'Història i Memòria Democràtica de la UV, l'equip decanal de la facultat de Filosofia i Lletres i la revista 'Passat i Memòria' de la UA i la càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la UJI.