Enrique Santiago (IU) avisa que Europa s'enfronta al risc de 'un conflicte armat generalitzat'

  El portaveu d'IU en el Congrés dels Diputats i secretari general del PCE, Enrique Santiago, ha advertit aquest dimarts des de Còrdova que Europa s'enfronta en aquests moments al risc de "un conflicte armat generalitzat, com no ocorria des dels temps previs a la Segona Guerra Mundial".

Així l'avisat el també portaveu adjunt de Sumar en el Congrés dels Diputats, en el marc de la conferència titulada 'Europa i el món davant el repte d'una guerra evitable', que ha pronunciat en el Rectorat de la Universitat de Còrdova (UCO), en el marc del Màster en Cultura de Pau, Conflictes, Educació i Drets Humans, que desenvolupa la Càtedra Unesco de Resolució de Conflictes de la UCO.

En aquest context, Santiago ha lamentat que, per a la guerra a Ucraïna, resulta "impossible" trobar solucions diplomàtiques negociades "perquè ni la Unió Europea (UE) ni Nacions Unides (ONU) ni l'OSCE posen sobre la taula proposades en eixe sentit, sinó tot el contrari", ja que el que s'està produint és "un increment del pressupost militar", en el marc d'una carrera armamentística que l'única cosa que aconseguira és "complicar una guerra que no té una eixida militar a la vista".

D'altra banda, Santiago ha assenyalat que a Orient Mitjà "el genocidi" del qual és víctima el poble palestí ve acompanyat dels "permanents atacs d'Israel als països del seu entorn, provocant un alt risc de generalització del conflicte en tota la regió".

A això cal sumar, segons ha indicat en la seua conferència el també diputat nacional de Sumar per Còrdova, la "permanent expansió de l'armada estatunidenca" en la mar de la Xina, "en una clara amenaça a aquesta potència mundial", preguntant-se Santiago que ocorria si fora a l'inrevés, és a dir, si l'armada xinesa patrullara entre Florida (els Estats Units) i Cuba, "amb l'excusa, per exemple, de protegir el poble cubà", que pateix un "boicot comercial i sancions econòmiques per part dels Estats Units".

En qualsevol cas i més enllà d'aquestes situacions bèl·liques o prebèl·liques, Enrique Santiago ha al·ludit a com impera "la renúncia conscient a utilitzar mitjans de resolució pacífica i diplomàtica de conflictes dels quals disposa la comunitat internacional", apostant, en canvi, per "un increment de l'escalada militar".

A això s'uneix, al seu judici, la "incapacitat de les institucions mundials i europees encarregades de vetlar per la pau i la cooperació per a imposar una solució" no bèl·lica als diversos conflictes, alguna cosa que "podria fer Nacions Unides amb l'acord del Consell de Seguretat", però que no arriba a substanciar-se ara, alhora que prolifera "un discurs bel·licista" entre "importants responsables polítics, que el que fan és calfar més el conflicte i l'ambient prebèl·lic".

És més, s'està produint una "reorganització de l'activitat econòmica, prioritzant el desenvolupament de la indústria militar i l'increment de la despesa armamentística", com a motor del creixement econòmic i industrial, sent prova d'això l'aprovació de "grans línies de crèdit públic per a despesa armamentística per part del Banc Europeu d'Inversions".

Com a afegit a tot això, segons ha explicat Enrique Santiago, està "l'ascens de l'ona reaccionària, dels nous feixistes", la qual cosa, per primera vegada i després de les pròximes eleccions al Parlament Europeu, podria donar lloc a una majoria de la dreta i la ultradreta, recordant en aquest punt el portaveu parlmentario d'IU que l'esclat de la Segona Guerra Mundial es va produir després de l'ascens al poder del nazisme a Alemanya i del feixisme a Itàlia.

En aquest context, segons ha lamentat Santiago, resulta que "ni a Espanya ni a Europa existeix una correlació de forces polítiques suficient", des de l'àmbit institucional, "per a paralitzar aquesta espiral armamentista i prebèl·lica", però si que existeix una "poderosa societat civil estructurada, capaç de mobilitzar-se per a parar la guerra", la qual cosa és clau per a "continuar gaudint els drets socials", perquè "la guerra fa impossible el gaudi dels drets polítics i socials".

Per això, segons ha conclòs, és imprescindible "que s'implique tota la societat a alçar un clam de pau", per a així reclamar a les institucions la construcció de "polítiques actives de pau", i que s'empren tots els "mitjans de resolució pacífica de conflictes" disponibles "per a evitar arribar a una situació de guerra generalitzada".