El TPI sol·licita la detenció de Netanyahu, Gallant i líders de Hamàs per crims de guerra

El fiscal del TPI demana ordres de detenció contra Netanyahu, el seu ministre de Defensa i els líders de Hamàs

El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha sol·licitat aquest dilluns la emissió d'ordres de detenció contra el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, i diversos alts càrrecs del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) per crims de guerra i contra la humanitat. Aquesta demanda sorgeix arran dels atacs del 7 d'octubre per part del grup islamista i la posterior ofensiva militar contra la Franja de Gaza.

El fiscal en cap del TPI, Karim Khan, ha afirmat en un comunicat que les ordres de detenció contra Netanyahu i Gallant es basen en els "motius raonables" per creure que "tenen responsabilitat penal" en crims de guerra i crims contra la humanitat "comesos en el territori de l'Estat de Palestina, a la Franja de Gaza, almenys des del 8 d'octubre".

A més a més, ha detallat que les ordres de detenció també afecten el cap de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar; el cap de l'ala militar del grup, Mohamed Diab al Masri, conegut com 'Abú Deif'; i el cap del braç polític de la formació, Ismail Haniye, per "responsabilitat penal per crims de guerra i contra la humanitat comesos a Israel i l'Estat de Palestina" des del 7 d'octubre.

L'Estatut de Roma, pedra angular del TPI, estableix que aquesta cort no pot jutjar a cap acusat 'in absentia', per la qual cosa necessita que l'individu en qüestió se sent físicament en la banqueta i responga en persona pels crims que se li imputen. La detenció és, per tant, condició imprescindible per a arribar a judici.

No obstant això, la cort no disposa d'una institució pròpia capaç d'executar l'arrest i delega aquesta responsabilitat en els Estats membre. Actualment, 124 països han subscrit l'Estatut de Roma, i dins d'ells no estan ni Israel ni els Estats Units, el seu principal valedor internacional. A més, Netanyahu no ha viatjat a l'estranger des dels atemptats perpetrats per Hamàs el 7 d'octubre.

El TPI, de fet, té pendent la detenció de més d'una desena de persones que sumen entre totes elles més de 200 càrrecs relatius a crisis a República Democràtica del Congo, Uganda, Kenya, Líbia, Costa d'Ivori, la regió sudanesa de Darfur i Ucraïna, en aquest últim cas amb el president de Rússia, Vladimir Putin, com a gran protagonista de la 'llista negra'. Sobre Putin pesa una ordre d'arrest des de març de 2023 pel trasllat de xiquets ucraïnesos.

ESQUIVAR UN ARREST

El TPI reconeix que, quan dicta una ordre d'arrest i té indicis "raonables" per a pensar que un determinat individu ha comés delictes que cauen dins de la seua jurisdicció, requereix de la col·laboració dels països. No obstant això, recorda en els seus documents que per a arrestar a un pròfug no és necessari haver signat l'Estatut de Roma i que en el passat ja va demanar la col·laboració de països externs.

A més, i encara que els països signants de l'Estatut de Roma tenen l'obligació d'executar les ordres de detenció que hi haja pendents, no seria la primera vegada que un país fa els seus particulars equilibris. En 2015, Sud-àfrica va evitar detindre al llavors president de Sudan, Omar al Bashir, al·legant que tenia immunitat per acudir a una cimera de la Unió Africana.

Una vegada detingut, el sospitós segueix un procés que depén en un primer moment de les institucions del país on s'haja procedit a l'arrest. Ha de comparéixer davant l'autoritat judicial competent, que examinarà si s'han complit o no les lleis i si cap el lliurament al TPI, dins d'un procés que difereix del d'extradició.