La intel·ligència artificial està redefinint l'equilibri mundial en geopolítica. El seu domini permet el control de l'economia i la nova ocupació. Estem immersos en la quarta revolució industrial, amb un nou quint, sext o sèptim poder que augmenta exponencialment cada dia.

Estats Units, els països d'Àsia-Pacífic (especialment la Xina) i la Unió Europea (UE) proposen diferents models per al desenvolupament de la tecnologia en la carrera pel domini d'un nou món.

la Xina: el major nombre de titulats en ciència del món

Xinesa és el país que més inversió realitza en IA. Es preveu que supere els 38 000 milions de dòlars en 2027, prop del 9 % del total mundial, segons un informe de la indústria. A la Xina és l'Estat el principal impulsor, encara que compta amb una plataforma d'empreses tecnològiques rellevants.

La població és molt oberta a la tecnologia, i això garantix a l'Estat manejar grans conjunts de dades en un enorme camp d'experimentació amb més de 700 milions d'usuaris d'internet. El mercat xinés està tancat a moltes plataformes estatunidenques i el país compta amb un nombre de titulats en ciència i enginyeria molt major que en altres països: quasi 3,6 milions en 2020, seguida de l'Índia amb 2,6 milions i EE. UU. amb 820 000.

A anys llum de distància, els països de la UE que apareixen entre els 10 primers en el rànquing de titulats en ciències so França i Alemanya amb 220 000 i 216 000, respectivament.

La guerra de poder de la Xina i EE. UU.

L'estiu passat, el Govern xinés va emetre una protesta formal per l'orde d'EE. UU. de prohibir inversions en entitats xineses que participen en els sectors de semiconductors i microelectrònica, tecnologies d'informació quàntica i intel·ligència artificial.

EE. UU. al·lega que estes limitacions es deuen al seu paper fonamental en l'acceleració del desenvolupament de capacitats militars, d'intel·ligència, de vigilància i cibernètiques avançades. És cert que en EE. UU. el sector privat actua com a impulsor principal de la nova revolució tecnològica, però és important el pes dels projectes d'investigació secundats per DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency), agència del Departament de Defensa dels Estats Units responsable del desenvolupament de noves tecnologies per a ús militar.

Microsoft i el PIB de França

Les majors empreses del sector són d'EE. UU., exercixen pràcticament un monopoli sobre el desenvolupament actual de la tecnologia i figuren en els primers llocs mundials pel seu valor en borsa.

Estes macroempreses comencen a tindre pes d'Estat. Microsoft es va situar recentment, i de nou, en el cim mundial després de pujar més d'un 50 % la seua cotització en borsa en 12 mesos (dades del 13 de febrer de 2024). Ha sigut la primera empresa a superar la valoració de tres bilions de dòlars, equivalent al PIB de França.

La capitalització borsària a 13 de febrer de 2024 en milers de milions de dòlars de les 7 empreses més importants del món mostra que només una, Aramco (l'Aràbia Saudita), està fora del mercat tecnològic (controla gas i altres combustibles). El repartiment del pastís mundial està, per este orde, en mans de Microsoft Corp., Apple Inc., Alphabet (Google), Nvidia, Amazon i Meta Platforms.

L'hegemonia d'estes grans empreses afavorix l'atracció del talent. I s'expandixen cap a altres territoris, especialment països europeus. Encara que cridanerament enguany l'informe HAI mostra un descens del seu atractiu: una disminució apreciable d'estudiants internacionals punt en EE. UU. com al Canadà, especialment en el nivell de màster.

Les empreses decidixen

Estes grans empreses tecnològiques exercixen un poder indiscutible, i no sols econòmic. Tenen accés a dades massives (protegir la privacitat i limitar amb legislació la fugida de dades és d'una complexitat cada vegada major), influència global (no sols en EE. UU.) i una immillorable reputació entre el gran públic que els permet liderar la innovació.

Són les empreses les que dicten quin rumb ha de seguir la indústria i la investigació i innovació a tot el món. És la indústria la que domina la investigació de frontera en IA, la ciència bàsica, particularment important per a enfortir la independència tecnològica i la sobirania d'un país. Fa només uns anys la investigació de frontera la liderava l'acadèmia, i és ací on Europa encara té un paper rellevant.

Europa supera a la Xina en institucions d'investigació

A Europa la situació és mixta, amb gran suport estatal en alguns dels països membres, principalment França i Alemanya, i un número important de startups, especialment al Regne Unit. Però no hi ha cap empresa tecnològica europea entre les primeres del món . A més, el continent no compta amb grans plataformes empresarials com les d'EE. UU. i la Xina.

A Europa existix una relativa aversió al risc. Un altre important desavantatge és la fugida de talent humà, fonamental per a aconseguir resultats d'èxit.

Però sí que hi ha un avantatge: Europa té un important nombre d'institucions d'investigació en el top 100 mundial, tantes com institucions estatunidenques i molt per damunt tots dos de la Xina.

La situació és anàloga en el rànquing d'universitats més prestigioses en IA, en el qual EE. UU. lidera i Europa li seguix molt de prop, amb presència de només una institució xinesa entre les deu primeres.

Qui pot pagar el desenvolupament de GPT-4?

L'any 2023, la indústria va desenvolupar 51 models notables de IA, enfront de 15 desenvolupaments d'alt interés amb origen en l'acadèmia. Per primera vegada pugen els models en col·laboració entre tots dos (21).

Un factor rellevant en este escenari és l'important creixement del cost econòmic en el desenvolupament d'estos models, grans consumidors de recursos computacionals i energètics.

Com a exemple, s'estima que el cost d'entrenament dels models d'última generació GPT-4 d'Open AI i Gemini Ultra de Google va ser de 78 i 191 milions de dòlars respectivament, xifres impossibles per a la investigació acadèmica.

El valor d'Europa

La UE ha pres la iniciativa i el 13 de març de 2024 va aprovar la primera regulació en el món occidental sobre intel·ligència artificial.

L'enfocament de la llei és des de l'ètica i pensada al servici de les persones i no de la gran empresa . Altres països com la Xina i EE. UU. avancen en la seua pròpia regulació, però amb perspectives molt diferents .

L'aposta de la UE per el AI Act intenta no frenar la innovació, encara que hi ha veus discordants amb la situació.

La IA està portant una nova ona d'innovació, en la qual es promocionen noves formes d'emprenedoria tecnològica, però també es perseguixen nous valors, com la computació sostenible, la privacitat per disseny en els algorismes o la sobirania tecnològica, presents en la base reguladora de la UE.

Europa impulsa l'ús de la IA en la lluita climàtica i la sostenibilitat, i el desenvolupament d'una IA amb dades de més qualitat i algorismes més verds que la facen sostenible.

El valor ètic: potser este és el camí que permeta a la UE una posició forta en la imparable revolució tecnològica del segle XXI.

Amparo Alonso Betanzos, Enginyera química espanyola, investigadora en intel·ligència artificial, Universidade dona Coruña

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.