Qui van ser realment els neandertals i quin va ser el seu llegat

La Cova de l'Arc, situada en el paratge dels Almadenes en la localitat de Cieza (Múrcia), s'ha convertit en lloc de referència per a l'estudi del món neandertal del sud-est peninsular. Fran Ramírez/Wikimedia Commons, CC BY

Malgrat la seua adaptació exitosa a diversos entorns durant centenars de milers d'anys, els neandertals van desaparéixer de la faç de la Terra. La raó exacta continua sent un tema de debat entre els científics, encara que tot apunta al fet que va ser en la península ibèrica on es va produir la seua extinció. Alguns estudis suggerixen que podrien haver sigut absorbits o desplaçats per poblacions de Homo sapiens que van migrar a la península des del nord d'Àfrica durant el Paleolític superior. Altres investigadors afigen a això els desafiaments ambientals als quals van haver d'enfrontar-se.

El que és inqüestionable és la rica i àmplia herència arqueològica que van deixar per quasi tota Europa, i la península ibèrica és un territori clau per al seu estudi. Destaquen desenes de jaciments amb ocupacions, així com restes fòssils descoberts en llocs com la cova de El Sidrón (Astúries) o la Avenc dels Coloms (Múrcia), que han contribuït significativament al coneixement que hui tenim sobre els neandertals.

Enterrar als nostres

Donar sepultura als nostres difunts no és una pràctica única dels humans moderns. Els nostres avantpassat prehistòrics també ho feien, alguna cosa que revela una clara capacitat cognitiva. En l'actualitat, ha adquirit gran popularitat el jaciment de Cova Foradada (València), que podria ser l'enterrament neandertal més antic de la península ibèrica.

Habitualment, les restes humanes d'esta època es troben molt fragmentats, en canvi, en este lloc, van ser depositats amb summa cura sobre la seua part dreta, la qual cosa ha permés que perduren fins al moment present, quasi complets, tant el seu crani com la seua mà, amb el que aporten una valuosa informació de caràcter anatòmic.

Musteriense, un avanç tecnològic

Durant la seua existència al llarg del Paleolític mitjà, es va desenvolupar la cultura Musteriense, caracteritzada pel treball de la pedra per a produir puntes de llança o ferramentes com els denticulats, similars a l'actual ganivet de serra.

Gràcies a l'estudi d'esta indústria lítica, podem conéixer dades molt interessants de la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Per exemple, jaciments com la Cova de l'Arc (Múrcia) estan permetent conéixer com organitzaven espacialment el seu hàbitat, o Cova Antón (Múrcia), on hem pogut extraure dades que testifiquen, gràcies a l'estudi microscòpic de les petjades d'ús trobades en les ferramentes, en quines èpoques treballaven més la pell o la fusta.

Com cuinar crancs

D'altra banda, per a aprofundir en determinades qüestions, per exemple de tipus culinari, ha ajudat molt l'arqueologia experimental. Esta disciplina aporta tècniques que permeten ratificar qüestions tan cridaneres com conéixer d'una manera sistemàtica, per primera vegada en la història, el consum de crustacis marins, tal com ocorre en Figueira Brava (Portugal).

Els resultats experimentals indiquen que els crancs es rostien, la qual cosa debilitava la closca i facilitava la seua obertura. Encara que també és possible desarticular manualment les potes, la majoria de les vegades es degué necessitar l'ús d'un xicotet martell de pedra. Les cicatrius d'impacte i les fractures longitudinals testifiquen l'ús d'esta mena de ferramentes per a accedir a les parts més carnoses d'estos animals.

L'art, una prova del seu desenvolupament cognitiu

Encara que tradicionalment es pensava que els neandertals mancaven d'expressions artístiques complexes, els objectes d'adorn i l'art són proves que els nostres antecessors posseïen ment simbòlica.

Existixen exemples d'art rupestre neandertal en La Pasiega (Cantàbria), Maltravieso (Càceres) i Ardales (Màlaga). En les parets de les tres hi ha símbols i unes mans datades abans que els humans moderns arribaren a Europa, fa uns 45.000 anys.

El mateix ocorre amb unes petxines amb l'umbo perforat, trobades en la Cova dels Avions (Múrcia), que molt probablement van servir com a adorn personal. Encara que el significat exacte d'estos elements simbòlics continua sent objecte de debat, la seua existència suggerix una capacitat cognitiva més complexa del que es pensava anteriorment i desafia les concepcions tradicionals sobre la seua naturalesa i comportament.

Totes estes evidències suggerixen que els neandertals van ser presents a Europa i, en concret, en la península ibèrica, durant un important període de temps, encara que la seua desaparició continua originant moltes incògnites.

El que sí que tenim clar hui dia és el gran llegat que ens han deixat. Art, tradició i cultura material es mesclen amb un component molt més important i personal, el ADN neandertal que tota persona europea i asiàtica porta en la seua genoma.

Ignacio Martín Lerma, Professor Titular de Prehistòria, Universitat de Múrcia

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.