Parlar a poc a poc és més ben indicador de deterioro cognitiu que oblidar paraules

En la vida quotidiana, molts de nosaltres experimentem letológica sense tot just adonar-nos. De què es tracta? Perquè senzillament de la dificultat per a trobar la paraula adequada, que sol empitjorar amb l'edat. Malgrat que esta dificultat pot indicar canvis en el cervell coherents amb les primeres fases (“preclíniques”) de la malaltia d'Alzheimer, un estudi recent de la Universitat de Toronto (el Canadà) suggerix que és fonamentalment la velocitat de la parla la que servix d'indicador de la salut cerebral en adults majors.

Per a arribar a eixa conclusió, els investigadors van demanar a 125 adults sans, d'edats compreses entre els 18 i els 90 anys, que descrigueren amb detall una escena. Les gravacions d'estes descripcions es van analitzar posteriorment mitjançant un programari d'intel·ligència artificial (IA) que va extraure característiques com la velocitat de la parla, la duració de les pauses entre paraules i la varietat de paraules utilitzades.

El repte de trobar la paraula adequada

Els participants també van completar una sèrie de proves estàndard que van mesurar la concentració, la velocitat de pensament i la capacitat de planificar i dur a terme tasques. El declivi relacionat amb l'edat d'estes capacitats “executives” estava estretament vinculat al ritme de la parla quotidiana d'una persona, la qual cosa suggerix un declivi més ampli que la mera dificultat per a trobar la paraula adequada.

Un aspecte nou d'este estudi va ser l'ús d'una “tasca d'interferència imatge-paraula”, una comesa dissenyada per a separar els dos passos de nomenar un objecte: trobar la paraula correcta i manar l'orde a la boca per a dir-la en veu alta.

Durant esta tasca, es mostraven als participants imatges d'objectes quotidians (com una granera) mentres es reproduïa un clip d'àudio d'una paraula relacionada en significat (com pal de fregar) o que sona similar (com arrova).

Curiosament, els investigadors van descobrir que la velocitat natural de la parla dels adults majors estava relacionada amb la seua rapidesa per a nomenar imatges. Això posa de manifest que els canvis cognitius i lingüístics que es produïxen amb l'edat podrien deure's a un alentiment general del processament, més que a un problema específic de recuperació de les paraules en la memòria.

Una conversa és més complexa

Encara que els resultats d'este estudi són interessants, és possible que la cerca de paraules en resposta a senyals basats en imatges no reflectisca la complexitat del vocabulari en una conversa quotidiana sense restriccions.

Les tasques de fluïdesa verbal, que requerixen que els participants generen el major nombre possible de paraules d'una categoria determinada (per exemple, animals o fruites), o que comencen per una lletra específica dins d'un límit de temps, poden utilitzar-se també per a analitzar millor el fenomen de la “punta de la llengua”.

Es denomina així a la incapacitat temporal per a portar una paraula a la memòria, malgrat la sensació que és ací, a punt d'aflorar. Estes tasques impliquen la recuperació i producció actives de paraules del nostre vocabulari propi, de manera similar als processos implicats en la parla natural. Per això permeten als metges identificar deficiències més enllà del que s'espera de l'envelliment normal, així com detectar incipients malalties neurodegeneratives.

És important atés que, si bé la fluïdesa verbal no disminuïx significativament amb l'envelliment normal (com es va demostrar en un estudi de 2022), un rendiment deficient en estes tasques pot alertar de malalties neurodegeneratives com l'alzheimer.

En la prova de fluïdesa verbal intervenen diverses regions cerebrals relacionades amb el llenguatge, la memòria i el funcionament executiu, per la qual cosa pot ajudar a comprendre quines regions del cervell es veuen afectades per la deterioració cognitiva.

Si els autors de l'estudi de la Universitat de Toronto hagueren aprofundit també en les sensacions subjectives dels participants en esforçar-se per recuperar paraules, podrien ajudar a crear ferramentes més potents per a quantificar i detectar la deterioració cognitiva precoç.

Detectar canvis cognitius al més prompte possible

No obstant això, este estudi ha obert portes apassionants per a futures investigacions, en demostrar que no és només el que diem, sinó també la rapidesa amb què ho diem, la qual cosa pot revelar canvis cognitius.

Aprofitant les tecnologies de processament del llenguatge natural (un tipus de IA), que utilitzen tècniques computacionals per a analitzar i comprendre dades del llenguatge humà, este treball avança estudis anteriors que van observar canvis subtils en el llenguatge parlat i escrit de personatges públics com Ronald Reagan e Iris Murdoch en els anys previs al seu diagnòstic de demència.

Mentres que aquells informes es basaven en una mirada retrospectiva després del diagnòstic de demència, el nou estudi oferix un enfocament més sistemàtic, basat en dades i orientat al futur.

Els ràpids avanços en el coneixement del processament del llenguatge natural permetran detectar de manera automàtica canvis en el llenguatge, com la disminució de la velocitat de la parla, que podrien ajudar a identificar a les persones en situació de risc abans que apareguen símptomes més greus.

Claire Lancaster, Lecturer, Dementia, University of Sussex i Alice Stanton, PhD Candidate, Dementia, University of Sussex

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.