Els raigs còsmics van penetrar el 'blindatge' terrestre fa 41.000 anys

El camp magnètic de la Terra ens protegeix de la perillosa radiació de l'espai, però fa 41.000 anys els raigs còsmics van atravesar l'atmosfera del nostre planeta.

Científics han presentat nova informació sobre aquell fenomen de "excursió" en el qual el camp magnètic del nostre planeta va disminuir i els nocius raigs espacials van bombardejar el planeta.

El camp magnètic de la Terra protegeix el nostre planeta de l'atac de radiació còsmica que flueix a través de l'espai i al mateix temps ens protegeix de les partícules carregades llençades pel sol. Però el camp geomagnètic no és estacionari. El nord magnètic no solament vacil·la, allunyant-se del nord veritable (una ubicació geogràficament definida), sinó que, de tant en tant, s'inverteix. Durant aquestes inversions, el nord es converteix en sud, el sud es converteix en nord i, en el procés, la intensitat del camp magnètic disminuïx.

També hi ha quelcom anomenat excursions del camp magnètic, breus períodes en els quals la intensitat del camp magnètic disminueix i el dipol (o dos pols magnètics) que coneixem pot desaparéixer, reemplaçat per múltiples pols magnètics.

L'excursió de Laschamps, que va tenir lloc fa uns 41.000 anys, és una de les millor estudiades. Presenta una baixa intensitat de camp magnètic que implica una menor protecció per a la superfície terrestre dels nocius raigs espacials. Els períodes de baixa intensitat del camp magnètic podrien correlacionar-se amb grans trastorns en la biosfera.

Per veure quan els raigs còsmics bombardejaven intensament la superfície de la Terra, els científics poden mesurar radionuclis cosmogènics en nuclis tant de gel com de sediments marins. Aquests isòtops especials es produeixen per la interacció entre els raigs còsmics i l'atmosfera terrestre; neixen de raigs còsmics, per això són cosmogènics.

Els moments de menor intensitat del camp paleomagnètic (menys blindatge) haurien de correlacionar-se amb taxes més altes de producció de radionuclis cosmogènics en l'atmosfera. Sanja Panovska, investigadora de GFZ Potsdam, Alemanya, presenta els seus descobriments sobre la relació entre la intensitat del camp paleomagnètic i els nuclis cosmogènics durant l'excursió de Laschamps, centrant-se en el clima espacial, durant l'Assemblea General de 2024 de la Unió Europea de Geociències (EGU).

Les variacions en els radionuclis cosmogènics com el beril·li-10 proporcionen un indicador independent de com va canviar la intensitat paleomagnètica de la Terra. De fet, Panovska va descobrir que la taxa de producció mitjana de beril·li-10 durant l'excursió de Laschamps era el doble de la producció actual, el que implica una intensitat de camp magnètic molt baixa i molts raigs còsmics que arriben a l'atmosfera terrestre.

Per obtenir més informació dels dades paleomagnètics i de radionuclis cosmogènics, Panovska va reconstruir el camp geomagnètic utilitzant ambdós conjunts de dades. Les seues reconstruccions mostren que durant l'excursió de Laschamps, la magnetosfera es va contraure quan el camp va disminuir dràsticament, "reduint així el blindatge del nostre planeta", va dir.

"Comprendre aquests esdeveniments extrems és important per a la seua ocurrencia en el futur, les prediccions del clima espacial i l'avaluació dels efectes sobre el medi ambient i el sistema terrestre"..