La desinformació, contingut generat per AI i notícies falses representen una greu amença per als nostres processos democràtics. Amb la meitat de la població mundial participant en més de 80 eleccions nacionals el 2024, incloses les eleccions europees de juny, els mitjans de comunicació independents i fiables són més importants que mai, i s'estan prenent passos importants per protegir-los.
Al desembre de 2023, el Parlament Europeu va arribar a un acord sobre la proposta de Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA). Aquesta llei busca harmonitzar la legislació nacional dels estats membres de la UE sobre la llibertat editorial, així com el pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació. Es va aprovar com a resposta a la transformació digital del sector dels mitjans de comunicació en les últimes dècades.
La proposta va ser aprovada per una àmplia majoria (448 vots a favor, 102 en contra i 75 abstencions), després de ser anunciada el abril de 2021 pel comissari Thierry Breton. Forma part d'un marc per fer sostenibles els negocis de mitjans de comunicació, alhora que promou la participació democràtica, lluita contra la desinformació i fomenta la llibertat, independència i pluralisme dels mitjans de comunicació.
Hi ha preocupació a tota la UE per la desconfiança derivada dels biaixos polítics als mitjans de comunicació, així com per la manca de transparència en la propietat dels mitjans i en la assignació de la publicitat estatal. L'EMFA pretén combatre la interferència política en les decisions editorials tant en mitjans públics com privats, i protegir periodistes i les seves fonts.
On obté Europa les seves notícies?
Segons el Informe de Notícies Digitals del 2022, els europeus del nord consideren més probable que la premsa estigui lliure de interferències polítiques indegudes que els seus veïns del sud i de l'est. Finlàndia i els Països Baixos tenen els índexs més alts de confiança en la independència dels mitjans, amb un 50% i un 46%, respectivament. En canvi, aquesta opinió només és compartida per una petita minoria a Grècia (7%), Espanya i Itàlia (13%), i Hongria i Bulgària (15%).
Una enquesta de juliol del 2022 realitzada pel Eurobaròmetre va mostrar que la televisió era la principal font de notícies per al 75% dels ciutadans de la UE, especialment entre les generacions més grans. En canvi, el 43% utilitza plataformes de notícies en línia, el 39% la ràdio, el 26% les xarxes socials i els blogs. Els mitjans impresos ocupen l'últim lloc, amb només un 21% que s'hi fia regularment.
Encara que les fonts tradicionals de notícies encara són rellevants, el 88% dels enquestats obtenien les seves notícies a través de telèfons intel·ligents o ordinadors. Avui en dia, pagar per les notícies és l'excepció: dels que van accedir a notícies en línia, el 70% ho va fer de franc.
El més recent Informe de la Indústria de Mitjans Europeus, publicat per la Comissió Europea al maig de 2023, va assenyalar que els consumidors s'han acostumat a no pagar per les notícies a causa dels models de negoci en línia. Per tant, els mitjans de comunicació han de continuar experimentant i innovant, i confiar en punts forts com la fidelitat de la marca i la confiança de la seva audiència.
Garantir la llibertat sense interferències
Segons les noves normes, els estats membres de la UE han de respectar la llibertat editorial dels mitjans de comunicació. La premsa, a la seva tornada, ha de garantir total transparència en allò que publiquen, cosa que també s'ha de reflectir en la seva presència en línia i en altres continguts fàcilment accessibles.
L'EMFA protegeix els mitjans de comunicació, els periodistes i les llars dels programes d'espionatge, amb només algunes excepcions. A més, els periodistes no poden ser perseguits per protegir la confidencialitat de les seves fonts. Aquest detall es va incloure en la nova llei perquè la regulació actual varia entre els estats membres de la UE.
La llei també reforça les proteccions dels mitjans de comunicació de titularitat pública, ja que juguen un paper clau en informar el públic. No obstant això, la proximitat dels mitjans de comunicació públics a les institucions polítiques nacionals els pot fer més oberts a la interferència política. L'EMFA inclou, per tant, mesures per regular els mitjans de comunicació públics, incloses processos de selecció transparents per als seus directors, i mesures per garantir que només puguin ser destituïts o dimessos en determinades circumstàncies.
En aquest sentit, la Vicepresidenta de la UE per als Valors i la Transparència, Věra Jourová, va ser contundent: "cap mitjà de comunicació públic ha de convertir-se en un canal de propaganda".
Els estats membres també estan obligats a establir passos per avaluar les concentracions de la propietat privada dels mitjans de comunicació, ja que això pot afectar el pluralisme dels mitjans.
Un altre aspecte clau és l'obligació per a les autoritats públiques de tots els nivells (nacional, regional i local) de publicar informes anuals sobre la distribució de la inversió dels mitjans de comunicació públics. Els proveïdors de dades d'audiència, a la seva tornada, han de proporcionar informació detallada sobre els mètodes que utilitzen.
L'EMFA recorda a les grans plataformes digitals que tenen un pes significatiu en aquest sector en general. Les plataformes en línia amb més de 45 milions d'usuaris (una referència gairebé explícita a les "Big Five" empreses tecnològiques) que vulguin deixar de publicar contingut dels mitjans de comunicació han d'informar les empreses de mitjans de comunicació amb antelació i abordar les seves queixes com una prioritat.
Aquestes grans empreses han de demostrar el seu compliment d'aquesta obligació mitjançant informes anuals.
Recuperant la confiança del públic
Malgrat les seves limitacions, l'EMFA pot jugar un paper important en la creació d'un clima de confiança. Pot ajudar a fer que el periodisme sigui més viable, fomentar la competència saludable i limitar el potencial abús tant pels governs de la UE com per les grans plataformes tecnològiques.
No obstant això, tot i que el marc legal que estableix és molt necessari, no va prou lluny. Les empreses de mitjans han de continuar sent creatives i innovadores per mantenir-se rellevants per a una audiència cada vegada més escèptica, que no consumeix les notícies de la mateixa manera que les generacions anteriors.
Avui sabem que només un esforç concertat per recuperar la confiança i la fidelitat del públic proporcionarà als mitjans de comunicació un augment de subscriptors pagats. Aquests consumidors són els que assumeixen la càrrega cívica de sostenir els mitjans de comunicació, tot i que només després d'una considerable vacil·lació ha començat a sorgir un consens sobre aquest punt entre les empreses de notícies.
Francisco J. Pérez Latre, Profesor. Director Académico de Posgrados de la Facultad de Comunicación, Universidad de Navarra
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
*Creative Commons
Cap comentari :