 |
Stokkete / Shutterstock |
Vivim envoltats d'una gran quantitat de productes i servicis que ens oferixen comoditat i benestar. No obstant això, a esta comoditat i benestar els acompanya una preocupació palpable: l'esgotament accelerat dels recursos naturals, molts d'ells recursos crítics. La societat moderna, embolicada en un vertiginós creixement de població i de consum, s'enfronta a un dilema que amenaça l'estabilitat del nostre planeta i de la nostra espècie.
Havent superat sis dels nou límits planetaris establits en 2009 (canvi climàtic, desforestació, pèrdua de biodiversitat, productes químics sintètics, esgotament d'aigua dolça i ús de nitrogen), ens trobem en una cruïlla que exigix una acció immediata i decidida.
La economia circular pot ser la nostra aliada en esta transició cap a la sostenibilitat, oferint un enfocament que busca minimitzar els desaprofitaments i maximitzar la reutilització de recursos, promovent un cicle continu de producció, consum i reciclatge.
Matèries primeres crítiques
En resposta al creixent consum de materials en la societat moderna, la Comissió Europea ha identificat i classificat les matèries primeres crítiques a causa de la seua importància econòmica i el risc d'interrupcions en el seu subministrament.
Des de l'inici d'esta identificació en 2011 amb 11 materials, la llista es va expandir a 30 materials en 2020 i, després d'una consulta pública, es va actualitzar en 2023 a 34 materials. En el llistat actual s'inclouen 17 materials considerats metalls estratègics.
Estos materials són essencials per a sectors clau com la producció i posterior emmagatzematge d'energia renovable, mobilitat elèctrica, defensa i el sector aeroespacial. Per això és necessari abordar de manera efectiva la gestió d'estes matèries primeres crucials, inclòs el seu assegurament, per a un desenvolupament estratègic en clau de sostenibilitat.
El desafiament del reciclatge i l'ombra dels residus
Malgrat els esforços per abraçar pràctiques d'economia circular, la Unió Europea es troba amb importants desafiaments en el que a processos de reciclatge es referix.
Mentres que alguns metalls (com el ferro o el zinc) es reciclen fins a aconseguir més del 50 % del seu contingut original, la qual cosa representa més del 25 % del consum de la Unió Europea, la situació presenta notables diferències per a altres materials (com el titani, el gal·li o el niobi) essencials en aplicacions d'alta tecnologia o energia renovable, on la producció secundària té una contribució merament testimonial.
Este baix índex de reciclatge no sols implica la pèrdua d'oportunitats per a donar nova vida als materials, sinó que també contribuïx a l'augment de la generació emissions de CO₂ equivalents i residus, gran part d'ells de tipus perillós.
Més enllà de ser un problema ambiental, esta escassa reciclabilitat es traduïx en despeses addicionals per a les empreses, afectant els seus beneficis econòmics i exacerbant la contaminació.
Col·laboració sostenible
No obstant això, malgrat estos esforços, segons les últimes dades de 2022 tan sols el 11,5 % de l'economia de la Unió Europea es caracteritza com a circular. Esta dada reflectix una bretxa significativa entre la intenció i la implementació de la transició establida per el Pacte Verd Europeu.
A més, com es pot veure en la següent imatge, les notables disparitats entre els països de la Unió Europea subratllen la necessitat d'adoptar enfocaments adaptats a realitats específiques.
En este encreuament de camins, el rumb cap a una economia circular es presenta com una oportunitat que ens portarà a un futur que no sols preserve el nostre entorn, sinó que també fomente la justícia social. La col·laboració entre països, empreses i la societat en general es convertix en la clau per a transformar metes en accions tangibles i gestar un canvi cap a una economia més sostenible i circular.
És essencial fomentar la innovació circular mitjançant incentius per a la recerca i desenvolupament de solucions eficaces en la gestió de residus en sectors estratègics. A més, la promoció de programes educatius és clau per a conscienciar a la societat sobre la importància de l'economia circular i la necessitat d'adoptar pràctiques més sostenibles.
Finalment, la col·laboració entre sectors industrials, institucions educatives i governs és fonamental per a desenvolupar estratègies integrals d'economia circular que aborden els desafiaments des de diverses perspectives.
Revaloració de materials
Davant este desafiador panorama, la revaloració de materials sorgix com una oportunitat per a atorgar una nova utilitat als residus, ja siga mitjançant processos físics, químics o biològics.
Algunes bones pràctiques àmpliament esteses inclouen triturar residus forestals per a obtindre estelles de fusta i poder emprar-les com a biocombustible i usar processos químics com a combustió, piròlisi i gasificació i aprofitar residus biològics per a la producció d'alcohols com a bioetanol i biobutanol per fermentació. Estos tractaments generen productes com a combustibles, aliments per a animals, plàstics i compostos químics, reduint significativament els costos associats a la gestió de residus.
En conseqüència, la revaloració no sols beneficia econòmicament a les empreses en convertir deixalles en fonts d'ingressos, sinó que també contribuïx a la “simbiosi industrial”, connectant empreses per a utilitzar residus o subproductes d'algunes companyies com a matèries primeres en unes altres. Esta simbiosi és crucial per a l'economia circular, promovent el creixement verd, solucions ecoinnovadoras i tancant el cicle material, la qual cosa, al seu torn, reduïx l'impacte ambiental.
La implementació d'estratègies circulars pot reduir les emissions d'efecte d'hivernacle fins a un 39 %, la qual cosa emfatitza la importància estratègica d'adoptar pràctiques circulars per a abordar de manera efectiva els desafiaments del canvi climàtic i avançar cap a un model econòmic més sostenible.
El camí cap a la sostenibilitat
Així mateix, en resposta als desafiaments plantejats per la gestió de residus, a Espanya s'han establit diferents estratègies a nivell estatal, com el Pla d'Acció d'Economia Circular, en el qual es proposen diferents mesures d'actuació dividides en diferents eixos i línies.
També la nova Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que té com a objectiu fonamental establir els principis de l'economia circular mitjançant legislació bàsica sobre residus. A més, cerca aportar a la lluita contra el canvi climàtic i a la protecció del medi marí, amb el propòsit de contribuir al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
En última instància, estes iniciatives legislatives no sols marquen una fita en la gestió de residus, sinó que representen un ferm compromís cap a un futur on l'economia circular no siga només una estratègia, sinó una realitat arrelada que contribuïx de manera decisiva a la sostenibilitat ambiental i al benestar de les generacions futures.
Erlantz Lizundia, Professor d'Ecodisseny i Economia Circular, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea; Estibaliz Saez de Camara Oleaga, Professora Agregada de Tecnologias del Medi Ambient. Directora de Sostenibilitat. , Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea; Ió Agirre Arisketa, Professor Titular d'Universitat en el Departament d'Enginyeria Química i del Medi Ambient, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea i Mireia Martín, PhD Researcher in UPV/EHU and CIC Energigune, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :