Molts mitjans el publiciten com el medicament de moda de Hollywood o el miracle contra l'obesitat, mentre que altres es centren en els problemes de desabastiment per un ús inadequat. L'Ozempic i altres medicaments d'acció similar per tractar l'obesitat han estat coronats com l'avanç científic de 2023 per la revista Science. Són certes les meravelles que es compten d'ells?
Abans que res, deixem clar que Ozempic és el nom comercial que li ha posat la companyia farmacèutica danesa Novo Nordisk a la seua gallina dels ous d'or: la semaglutida, principi actiu que es comercialitza també com Rybelsus i Wegoby. Aquest últim està aprovat a tota Europa, però de moment només es dispensa a Dinamarca, Suècia, Alemanya i Regne Unit. A Espanya es preveu que arribe a finals de 2024 o principis de 2025.
Una plaga global
La remor té el seu perquè. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la prevalença mundial de l'obesitat gairebé es va triplicar entre 1975 i 2016, amb l'augment consequent de malalties associades com la diabetis tipus 2, les dolències coronàries i certs tipus de càncer.
La nostra societat i el nostre sistema de salut necessiten desenvolupar armes i estratègies per combatre-la. I tot i que la línia preferent segueix sent la prevenció amb hàbits saludables –activitat física i dieta–, la recerca de tractaments farmacològics es troba en ple auge.
Armamentari de medicaments
Actualment disposem de tres tipus de medicaments antiobesitat, amb els seus corresponents mecanismes d'acció. Uns redueixen l'absorció de calories de la dieta, altres se centren en el sistema nerviós central i, finalment, estan els que actuen des de diferents fronts al mateix temps, com la reducció de l'apetit, la millora del control glucèmic o l'augment de la sensació de sacietat.
Els compostos pertanyents a l'última categoria originalment es van dissenyar com antidiabètics. Parlem dels inhibidors del cotransportador de glucosa i sodi (glifocinas) i, sobretot, dels anàlegs de les incretines o incretinomimètics, els més eficaços per tractar l'obesitat fins a la data.
La revolució contra l'obesitat?
També coneguts com a agonistes del receptor del pèptid similar al glucagó 1 (GLP-1), els incretinomimètics són medicaments injectables, tot i que alguns ja s'administren per via oral. Augmenten la secreció d'insulina, inhibeixen la liberació de glucagó (el que afavoreix el control glucèmic) i suprimeixen l'apetit. Això produeix la lliberació de la insulina dependent de la glucosa i una reducció dels nivells de glucosa en sang després dels àpats.
El primer fàrmac d'aquest grup, l'exenatida (Byetta), es va comercialitzar a Espanya el 2006 i des de llavors li han seguit vuit principis actius més. Alguns dels més populars són la liraglutida (Victoza), la dulaglutida (Trulicity) o la ja esmentada semaglutida (Ozempic, Rybelsus i Wegoby).
Si ja porten gairebé 20 anys en el mercat, per què se'n parla ara tant d'ells? La raó és el recent descobriment de la seua eficàcia per combatre l'obesitat. Es va observar que, a més dels efectes positius en el control glucèmic, els pacients en tractament per a la diabetis mellitus tipus II reduïen considerablement el seu pes amb aquests medicaments supressors de l'apetit.
La veritable revolució de la semaglutida rau en que va ser el primer principi actiu en rebre aprovació per tractar l'obesitat, malgrat que tant la liraglutida com l'exenatida ja s'utilitzaven de manera no oficial per a aquest fi.
Avantatges afegits
Més enllà de la pèrdua de pes i del control de la glucèmia, cada dia apareixen investigacions que revelen nous beneficis d'aquests medicaments, com la reducció de la pressió arterial, factor de risc cardíac.
Els resultats també suggereixen que protegeixen el fetge, el ronyó i contra el deteriorament cognitiu associat a l'edat, incloent la malaltia d'Alzheimer. O que l'acció saciant (anticraving) de la semaglutida podria aplicar-se en el tractament de l'alcoholisme, possibilitat que ha generat debat entre els experts.
Més difícil de trobar que una agulla en un paller
Com va dir Bernard Shaw, no hi ha res més perillós que ser massa popular. Això s'aplica a la situació actual de la semaglutida. L'expectació aixecada pels mitjans de comunicació, les xarxes socials i el boca a boca ha disparat la popularitat d'aquest medicament de tal forma que el seu fabricant té problemes per satisfer la demanda actual.
L'Agència Espanyola del Medicament, per exemple, ha admès que l'ús d'Ozempic en clíniques d'adelgassament privades ha agreujat la falta de subministrament.
L'escassetat va començar amb la promoció de les seues propietats aprimadores per celebrities com Kim Kardashian. Aquesta publicitat viral ha obligat els pacients que el necessiten per tractar la seua diabetis a deambular de farmàcia en farmàcia amb l'esperança de trobar-lo. Les injeccions falses d'Ozempic estan a l'ordre del dia.
No és un medicament inocu
En aquest punt, és important advertir que la semaglutida no és la panacea contra l'obesitat, i que la seua administració no resulta inofensiva. Al igual que qualsevol medicament, pot produir efectes secundaris com nàusees, vòmits i diarrea.
Encara que també s'han notificat casos de pancreatitis aguda i càncer de pàncrees, les dades disponibles no avalen que augmenti el risc de patir aquestes malalties. No obstant això, des de juliol de 2023 l'Agència Europea del Medicament (EMA) està revisant la seguretat de l'Ozempic per la seua relació amb pensaments suïcides.
A part de les reaccions adverses greus, també cal tenir en compte els seus possibles efectes estètics. Així, després de perdre pes ràpidament amb la semaglutida, hi ha qui experimenta notables canvis en el seu rostre: pèrdua del volum facial, augment de la flacciditat i un aspecte demacrat. És el que es coneix com a “cara d'Ozempic”, i alguns pacients fins i tot valoren sotmetre's a tractaments de medicina estètica per corregir-ho.
Què passa quan deixem de prendre semaglutida?
Tot començament té el seu final. En el cas de l'Ozempic, aquest arriba quan el pacient ha aconseguit el seu pes meta o no tolera les nàusees que li produeix el medicament. Es manté després el pes o hi ha un “efecte iò-iò”? A aquest respecte, un estudi publicat en 2022 va revelar que després d'un any els pacients recuperaven dos terços dels quilos perduts.
Aquestes dades posen en evidència que la semaglutida no és el miracle contra l'obesitat amb què a vegades s'anuncia. No obstant això, pot ser un aliat terapèutic per millorar l'eficàcia de les modificacions en la nutrició i l'estil de vida, que són la pedra angular del tractament contra l'excés de pes.
Francisco Les, Professor Associat en Ciències Farmacèutiques, Universidad San Jorge i Cristina Moliner Langa, Professora, Universidad San Jorge
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l'original.
Cap comentari :