Les persones amb obesitat van a un altre ritme (metabòlic)

Oleggg/Shutterstock

Pràcticament tots els processos fisiològics del nostre organisme seguixen un ritme circadià, la qual cosa implica que la nostra fisiologia presenta variacions que es repetixen amb un període d'al voltant de 24 hores. I el metabolisme energètic, eixa “gestió de l'energia” necessària en l'organisme, no és una excepció. Els seus ritmes també es van reajustant gràcies al cicle diari de llum/foscor i als propis ritmes de comportament que seguim en el dia a dia.

De fet, és ben sabut que alterar els horaris dels menjars, com els ocorre amb freqüència als treballadors per torns, pot tindre conseqüències negatives sobre el metabolisme. Per exemple, este desorde en la ingesta podria derivar en un augment de pes o en el desenvolupament de malalties de tipus metabòlic com la diabetis.

Però no sols menjar a deshoras pot fer-nos engreixar més del compte. Adoptar uns hàbits diaris poc saludables, com exposar-nos a la llum a hores inadequades, tindre un patró de somni desordenat o dormir menys del necessari, també ens pot fer guanyar excessiu pes. I el més important: pot alterar nostra salut metabòlica.

El ritme del metabolisme

Són múltiples els actors del metabolisme energètic que es troben sota el comandament del sistema circadià i que poden, a més, verse influïts pel cicle de somni-vigília. Per exemple, la secreció del cortisol presenta un ritme circadià clar, amb un pic de concentració en sang a primeres hores del matí. La grelina (l'hormona que ens fa sentir apetit) i la leptina (la que ens fa sentir assaciats), també se segreguen seguint este patró circadià que es modifica amb la pèrdua o guany de pes, encara que la ingesta/dejune i el somni/vigília siguen importants en la seua regulació.

La hormona del creixement, que igualment està implicada en el metabolisme, se segrega fonamentalment quan estem adormits, i la seua secreció està vinculada al somni d'ones lentes. La melatonina, que als humans ens prepara per a dormir, se segrega a la nit en condicions de foscor i, a més, també sembla influir en el metabolisme de la glucosa i dels lípids.

A conseqüència de la naturalesa circadià de tots estos processos, la despesa energètica, que, en certa manera, és el producte de tot això, també seguix un ritme circadià que, a més, pot veure's afectat pel somni. En general, el nostre metabolisme consumix més energia durant el dia que durant la nit, independentment que estiguem adormits o desperts. A més, durant el somni també consumim menys energia que durant la vigília.

Per tot això, no és d'estranyar que quan alterem els nostres hàbits d'ingesta i els nostres patrons de somni, bé siga per horaris laborals o a conseqüència d'adoptar hàbits poc saludables, el patró circadià de la despesa energètica i els perfils de secreció d'hormones també es desorganitzen. La conseqüència de tot això pot ser, precisament, l'aparició de sobrepés, obesitat o d'alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2.

Com són els ritmes de l'obesitat?

Llavors, són els ritmes circadians de les persones amb obesitat diferents als de les persones sense sobrepés? Perquè precisament esta pregunta li la van fer Andrew W. McHill i el seu equip.

Per a respondre-la van sotmetre a 30 persones a un protocol que va permetre avaluar el ritme circadià del seu metabolisme energètic. Com? En el laboratori, van simular “dies” de menys de 24 hores, distribuint uniformement els períodes de llum i de foscor, així com les oportunitats per a dormir, els menjars i els períodes d'activitat física i repòs. D'esta manera, van poder identificar el patró circadià, aïllant-lo dels efectes del cicle de somni-vigília, de la ingesta o del nivell d'activitat física.

A continuació, van classificar als participants en funció del seu índex de massa corporal (que no és més que el pes dividit per l'altura, en metres, elevada al quadrat). Així es van adonar que aquells participants amb un índex de massa corporal saludable presentaven el moment de menor despesa energètica durant la nit, tant si estaven en fase de repòs en eixe moment com si estaven fent exercici. No obstant això, aquells participants amb obesitat (amb índexs de massa corporal elevats), tenien el seu moment de menor despesa energètica durant el dia.

Demostrar esta diferència en el ritme circadià de la despesa energètica en persones amb obesitat obriria la porta, segons els autors del treball, al desenvolupament de tractaments personalitzats de l'obesitat que tinguen en compte, precisament, les seues característiques circadianes. Tractaments que tinguen en compte, en definitiva, el ritme amb el qual funciona el seu metabolisme.

María Ángeles Bonmatí Carrión, Investigadora postdoctoral CIBERFES i professora col·laboradora UMU, Universitat de Múrcia i María dels Àngels Rol de Lama, Catedràtica d'Universitat. Directora del Laboratori de Cronobiología. IMIB-Arrixaca. CIBERFES., Universitat de Múrcia

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.