La corrupció del Partit Popular de Zaplana ha tornat a l'Audiència de València huí amb el cas Erial

La suposada corrupció que envolta el Partit Popular de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana , torna a posar-se sota els focus judicials de l'Audiència de València. Després d'un llarg procés, ara arrenca el judici contra Zaplana, qui va ocupar càrrecs importants tant a nivell autonòmic com nacional durant l'època del govern d'Aznar. Tot comença després d'un període de presó preventiva, on l'expolític va argumentar problemes de salut greus com a raó per a la seua alliberació.

   L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre amb el PP Eduardo Zaplana ha arribat aquest dijous a la Ciutat de la Justícia de València per a afrontar el judici pel cas Erial, en el qual s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana. A la seua arribada ha indicat als mitjans de comunicació que estava "desitjant" que començara la vista --igual que han manifestat altres acusats--.

   Zaplana ha acudit als jutjats sobre les 9.45 hores acompanyat del seu advocat, qui va patir una dolència i el seu estat de salut va obligar fa un poc més d'un mes a suspendre per segona vegada el judici contra Zaplana i altres 14 acusats --la primera vegada va ser per malaltia del fiscal--.

   Després de fixar-se un nou calendari, la vista arrancarà a les 10 hores d'aquest dijous en la secció quarta de l'Audiència Provincial de Valencia --sessions des de la Tirant-- amb les qüestions prèvies, que es perllongaran un dia més, el divendres.

   Zaplana, per a qui el fiscal demana 19 anys de presó, declararà el 9 d'abril. L'endemà, 10 d'abril, serà el torn de Joaquín Miguel Barceló, presumpte testaferro de Zaplana, i l'11, el de Francisco Grau, presumptament encarregat de gestionar els fons defraudats.

   El 16 declararan l'exjefe de Gabinet de l'exministre, Juan Francisco García; la exsecretària del expresident Mitsouko Flerida Henríquez; els germans Vicente i José Cotino; i el també expresident de la Generalitat José Luis Olivas, i el 17 i el 18 les de la resta. A partir del 19 serà el moment dels testimonis proposats per Fiscalia i el 26 per les defenses.

   Les declaracions dels perits no seran fins al 15 i 16 de maig. No obstant això, el tribunal ha reservat sala per a 13 dies al juny i tot el mes de juliol en dies per concretar. En total, més de 40 sessions de vista.

   En aquest procediment Eduardo Zaplana, que sempre ha negat els fets, s'enfronta a una pena, tal com li reclama provisionalment Fiscalia Anticorrupció, de 19 anys de presó pels delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació administrativa dins del conegut com cas Erial. A més, li reclama una multa de 40 milions d'euros i altres dos més que sumen 72.000 i 36.000 euros.

   El fiscal anticorrupció xifra en 20.606.364 euros el total dels diners obtinguts de forma delictiva mitjançant operacions de corrupció per part de Zaplana i la seua organització, un grup acusat d'operar a través de societats radicades en l'estranger, creades amb el propòsit de rebre suborns per les adjudicacions predeterminades i per a ocultar l'origen il·lícit dels béns, contribuint a la seua transformació i integració posterior en el circuit econòmic, segons consta en la qualificació de l'acusació pública.

   D'aquest import, 6.734.026 euros van ser decomissats en comptes suïssos. En total, el fiscal acusa, juntament amb Zaplana, a altres 14 persones més, vinculades directament al 'expresident' i que li van ajudar en l'operativa.

   D'ells, reclama la major pena de presó, després de l'exministre, al que fóra el seu cap de Gabinet, Juan Francisco García, per al qual demana 14 anys de presó per blanqueig, suborn i falsedat, la mateixa condemna que sol·licita per als germans Vicente i José Cotino, adjudicataris dels plans eòlic i les ITV després del procés qüestionat. En la causa va estar també investigat fins a la seua defunció Juan Cotino, exconseller i expresident de les Corts Valencianes, nebot dels anteriors.

   Segons assenyala el fiscal en el seu escrit, la venda de les participacions de les empreses de les ITV i Parcs Eòlics va reportar a l'empresa dels Cotino, en les diferents societats controlades pels germans, més de 86,5 milions d'euros, "la qual cosa justifica l'alt import de les comissions abonades per les adjudicacions".

"FINANCER"

   Juntament amb Zaplana, el fiscal sosté que altres tres persones formaven el nucli dur de l'organització criminal: Francisco Grau, a qui considera el "financer" de l'organització i encarregat de gestionar els fons i Joaquín Miguel Barceló, el testaferro, que apareixia "a l'exterior" en les societats mercantils i titulava els diners que va acabar distribuït en societats de Luxemburg, Panamà i comptes d'Andorra (on es van localitzar 9,8 milions d'euros). Per a tots dos reclama vuit anys de presó i 20 milions d'euros de multa per organització criminal i blanqueig, igual que per a l'exsecretària de l'expresident, Mitsouko Henríquez.

   A més d'aquests acusats, figuren els germans Elvira i Saturnino Suances, --ella ex-diputada del PP--, com els administradors i encarregats de recuperar els diners d'Andorra i per als quals demana cinc anys de presó i multa de vuit milions d'euros; l'ex-president de la Generalitat José Luis Olivas, amb intervenció en l'adjudicació d'aquest pla eòlic, i per a qui reclama sis anys de presó, i una sèrie d'empresaris i amics que "van col·laborar" per a ocultar la procedència delictiva dels diners i van auxiliar a Zaplana per a l'aprofitament dels diners retornats a Espanya per al seu ús personal.

   Entre aquests últims es trobarien Francisco Pérez López; Ángel Sales; Robert Edgar Bataouche; Pedro Romero i Carlos Gutiérrez, que s'enfronten a set anys de presó el primer i a cinc anys de presó la resta.