El TS rebutja el dret a l'oblit del Secretari Judicial que va estar en la causa que va condemnar a mort a Miguel Hernández El TS rebutja el dret a l'oblit del Secretari Judicial que va estar en la causa que va condemnar a mort a Miguel Hernández
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El TS rebutja el dret a l'oblit del Secretari Judicial que va estar en la causa que va condemnar a mort a Miguel Hernández

  

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la negació al dret a l'oblit del secretari judicial del Jutjat que va instruir la causa en la qual es va condemnar a pena de mort el poeta Miguel Hernández. El fill del funcionari buscava que el nom del seu pare desapareguera de les cerques de Google.

Els magistrats han desestimat així el recurs presentat pel fill del secretari judicial, mort el 1998, contra la sentència de l'Audiència Nacional que va avalar la negativa de Google i de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades de suprimir 18 informacions en les quals es vinculava el nom del secretari judicial amb el procés que va culminar amb la condemna al poeta Miguel Hernández en 1940.

En el cas concret, la Sala de el Contenciós-Administratiu ha ponderat els drets en conflicte i ha conclòs que ha de prevaler el dret a la llibertat d'informació, expressió i investigació històrica enfront del dret a l'oblit.

En una sentència, el TS estableix la possibilitat d'estendre la regulació de la protecció de dades també a les persones difuntes i de reconéixer-los el dret a l'oblit que es contempla per a les persones vives, amb l'aplicació dels mateixos límits i la ponderació d'interessos en conflicte amb les inevitables adaptacions pròpies d'aquest tipus de protecció.

El tribunal assenyala que la sentència recorreguda analitza les notícies la qual enllaç es pretén suprimir des de diferents perspectives com la seua veracitat, el fet que es tracti d'una investigació històrica i científica i l'interès públic de la informació.

En el seu escrit, el recurrent allegava entre altres raons que les referències qüestionades contenien dades inexactes. La sentència recull la doctrina del Suprem que possibilita sol·licitar del motor de cerca la retirada d'una informació quan qui ho sol·licita acredita que és inexacta, encara que afegeix que han de prendre's en consideració altres elements rellevants.

En primer lloc, si la informació contribueix a un debat d'interès general, atenent a les circumstàncies del cas; i, en segon lloc, si la inexactitud afecta a tota la informació o a una part que pot considerar-se substancial de la mateixa o, pel contrari, tan sols incideix sobre aspectes accessoris i de menor importància en el conjunt de la informació.

Per a la Sala, la sentència de l'Audiència Nacional encerta al considerar com a elements rellevants per negar el dret a l'oblit, "que les informacions revesteixen un interès públic inqüestionable en versar sobre la intervenció del pare del recurrent, com a secretari judicial del Jutjat Especial de Premsa que va instruir la causa penal contra el poeta Miguel Hernández".

També destaca el fet que el veredicte assenyalara "que la informació apareguda forma part d'una investigació històrica i científica, continguda en publicacions de la Universitat; i que el transcurs del temps no haja fet decaure l'interès que suscita tot el que envolta la mort del famós poeta".

El tribunal conclou que l'Audiència Nacional va aplicar correctament tant la legislació com la jurisprudència existent quan enfront de l'exercici del dret de supressió exercit pels familiars del difunt es van ponderar altres drets i interessos concurrents i es va valorar, encertadament, l'abast de la inexactitud en relació amb el conjunt i context de la informació tractada.

Com a qüestió d'interés casacional la Sala estableix que "el dret de supressió --dret a l'oblit-- de les dades d'una persona difunta està reconegut" en l'ordenament espanyol. "Però, la singularitat que implica que el dret de supressió s'exercisca respecte de dades personals corresponents a una persona difunta no suprimeix la necessitat de ponderar la protecció de dades del difunt amb altres drets i llibertats en conflicte a la llum de les nostres normes i de la jurisprudència existent", afig el Suprem.

Respecte a la inexactitud parcial d'una informació que afecta una persona difunta, i que apareix incorporada a una investigació històrica i científica, la sentència explica que s'ha de ponderar la seua transcendència en el conjunt de tota la informació apareguda.


#Google #TribunalSuprem #Poesia #DretAlOblit #InvestigacióHistòrica #LlibertatdInformació #MiguelHernández


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal