Completat el cartell d'Eurovisió 2024: Aquests són els 36 rivals de Nebulossa a Malmö

   Cumbia, pop rock, nostàlgia dels 90 i poques balades componen la 'playlist' d'Eurovisió 2024, que s'ha completat aquest divendres i que inclou 17 idiomes. Els valencians Nebulossa i la seua 'Zorra' competeixen amb altres 36 artistes com el britànic Olly Alexander (Years and Years), o Megara, participants del Benidorm Fest 2023, que van sorprendre guanyant a San Marino.

   Aquesta 68 edició, que se celebra l'11 de maig, està marcada per les crítiques a la participació d'Israel enmig de la seua ofensiva a Gaza. Fans i col·lectius propalestins han cridat al boicot a aquest Eurovisió, l'organització del qual remarca que en el certamen participen televisions i no estats i que la cançó ('Hurricane', d'Eden Golan) és vàlida.

   No obstant això, el tema va ser rebutjat diverses vegades pel seu contingut polític: abans es deia 'October Rain' per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre. La televisió israeliana va amenaçar amb retirar-se si no s'acceptava la lletra, però el president del país, Isaac Herzog, va pressionar per a canviar-la i participar. La seua presència ha generat protestes en els països nòrdics, Portugal, Eslovènia i Islàndia, que va pensar absentar-se fins a l'últim minut.

   Israel ix en la segona semifinal, on també canta Espanya. Aquesta és una de les novetats del 2024: els finalistes actuen també en la semifinal com convidats. A més, es podrà votar en la final des del principi de les actuacions. La humorista Petra Mede torna a conduir el xou, aquesta vegada amb l'actriu Malin Akerman.

   El país favorit és Croàcia, que busca la seua primera victòria amb Baby Lasagna i 'Rim tim tagi dim', un tema pop rock que narra amb ironia l'èxode dels joves rurals per a llaurar-se el futur: "Us trobaré a faltar, sobretot al gat". L'artista és un fenomen en el país després de guanyar la preselecció (a la qual va accedir com a suplent) amb més suport del públic que els altres 15 concursants junts.

PRIMERA SEMIFINAL

   Croàcia actua en la primera semifinal (el dimarts 7 de maig) junt amb el país que va segon en les apostes, Ucraïna, gràcies a Jerry Heil i la rapera alyona alyona amb el seu 'Teresa & Maria', una cançó "d'esperança" inspirada per la Mare de Déu i Teresa de Calcuta.

   Hi ha 13 països més en aquesta semifinal. Un altre dels favorits, el lituà Silvester Belt porta l'electrònica 'Luktelk'. És el primer artista LGTBI que representa al seu país, on encara no és legal el matrimoni igualitari.

    Per Irlanda eixirà Bambie Thug, la primera persona no binària que es presenta a Eurovisió. Ho fa amb 'Doomsday Blue', una barreja d'estils que denomina "ouija pop". El contrapunt ho posen el "pop còsmic" de la polonesa Luna amb 'The Tower' i la divertida 'No rules!' de Finlàndia, interpretada per Windows95Man, un DJ la imatge del qual sempre referencia a aquests ordinadors dels 90.

    Xipre aposta per una australiana amb arrels xipriotes, que és l'artista més jove de l'edició: Silia Kapsis té 17 anys i cantarà 'Liar'. La més major de l'any és Mery Bas de Nebulossa, amb 56 anys.

    En un any parc en balades (quatre de 37 cançons), Portugal ve amb 'Grito', el dramàtic tema de Iolanda, i Sèrbia porta a Teya Daura i la seua delicada 'Ramonda'. La seua elecció va generar protestes ultraconservadores davant de la televisió perquè el jurat la va afavorir enfront de la favorita del televoto, 'El nido del águila', interpretada com un missatge cap a Kosovo.

   En aquesta gala es produirà l'esperat retorn de Luxemburg després de 31 anys sense participar, amb Tali i 'Fighter'. Hi ha polèmica perquè l'artista (nascuda a Israel) va dedicar la seua elecció al seu germà, militar en l'exèrcit israelià. Ella insisteix que la cançó es va compondre abans de la guerra i no està relacionada.

   També va haver-hi polèmica a Islàndia: La seua preselecció va incloure al palestí Bashar Emmuralleu: era el favorit i va guanyar en la primera ronda de la final, però en la superfinal es va imposar el seu contrincant, Hera Björk, en una votació investigada per fallades en la 'app'.

    La guanyadora, que ja va participar el 2010, canta 'Scared of Heights' i és una de les dues repetidores. L'altra és la moldava Natalia Barbu, desena el 2007, que interpreta violí en mà 'In the middle'.

   Completen la semifinal l'eslovena Raiven amb l'èpica 'Veronika', inspirada en la tragèdia de la primera "bruixa" assassinada al país; Austràlia, que cantarà per primera vegada en un idioma aborigen, el yankunytjatjara, de la mà d'Electric Fields i la seua 'One Milkali'; i Azerbaidjan, que anirà en azerí per primera vegada des del seu debut el 2008 gràcies al 'Özünle Apar' de Fahree i Ilkin Dovlatov.

SEGONA SEMIFINAL

   La segona semifinal, el dijous 9 de maig, inclou a Israel, San Marino i altres 14 països. Després de no ser seleccionats per al Benidorm Fest 2024, Megara van decidir presentar el seu '11:11' a San Marino i van acabar imposant-se a Loredana Bertè, una llegenda de la música italiana amb 50 anys de carrera que volia anar a Suècia per a molestar al seu exmarit, el tennista suec Bjorn Borg.

   Dos dels nombres amb més ball ixen en aquesta gala: el de Malta, 'Loop', de Sarah Bonnici, que en uns mesos ha passat de treballar de comptable a ser comparada amb Chanel; i el d'Àustria, 'We will rave', el viatge a la Ruta del Bakalao de Kaleen. L'austríaca és una experta en el certamen: ha sigut escenògrafa d'Espanya en Eurovisió Junior 2021 i 2022.

   L'altre país alpí, Suïssa, va tercer en apostes gràcies a Nemo i 'The Code' dedicat a la seua acceptació com a persona no binària: "Entre els zeros i els uns vaig trobar el meu regne". També la danesa Saba és activista LGTBI i per la salut mental. Cantarà 'Sand'.

   La grega Marina Satti porta 'Zari', una barreja de reggaeton i tradició. Amb aquest número u en temps real, Grècia busca la seua segona victòria al 50 aniversari del seu debut. Va ser el 1974, quan va guanyar ABBA. Precisament, hi ha rumors sobre la reunió del grup en l'escenari de Malmö.

   Armènia posa la nota folk amb el duo armeni-francès Ladaniva i el seu animat 'Jako', Txèquia aposta per l'autoestima pop rock d'Aiko i el seu 'Pedestal' i també amb bona dosi d'amor propi, Besa representarà a Albània amb 'Titan'.

   Geòrgia i Letònia no passen a la final des del 2017. Nutsa, que ve de cantar amb Kylie Minogue en American Idol, representarà al país caucàsic amb 'Firefighter'; i Dons, amb 20 anys de carrera a l'esquena, abanderarà al país bàltic amb 'Hollow'.

   Per Estònia, 5Miinust i Puulup porten el títol més llarg de la història d'Eurovisió: '(nendest) narkootikumidest ei tea em (küll) midagi', traduït, '(Encara) no sabem res sobre (aquests) narcòtics'.

   Noruega canta en noruec per primera vegada des del 2006 gràcies al grup de metall Gate i el seu medieval 'Ulveham'. També en el seu idioma, Països Baixos ve amb el viral de l'any: Joost Klein canta 'Europapa', que celebra l'Europa sense fronteres mesos després del triomf electoral de l'euroscèptic Geert Wilders. Els seus veïns belgues venen amb Mustii, jurat de Drag Race, amb 'Before the party's over', a cavall entre la balada i el musical.

FINAL

   L'amfitrió obrirà la final d'Eurovisió per primera vegada des del 1970. A Suècia, a Suècia, la representaran uns bessons noruecs: Marcus i Martinus. Amb 22 anys, ja porten 12 de carrera i després de molts "noes" a tots dos països, finalment Suècia els va convèncer. El 2023 van ser segons després de Loreen i enguany van guanyar amb 'Unforgettable'.

   Per Itàlia, la primera dona solista que guanya Sanremo en 10 anys, Angelina Pispe, portarà a Malmö 'La noia', una cumbia que és la cançó més escoltada de l'any amb quasi 40 milions de reproduccions. França porta a Slimane, que va presentar el seu dramàtic 'Mon amour'.

   Olly Alexander de Regne Unit és l'artista amb més seguidors de l'edició i porta 'Dizzy', la primera cançó que publica sota el seu nom real. Mentre, Alemanya va triar al nouvingut Isaak amb 'Always on the run'.