Evolució del dret a l'Avortament: Un Mirall Global dels drets de les dones i la seua evolució Evolució del dret a l'Avortament: Un Mirall Global dels drets de les dones i la seua evolució
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Evolució del dret a l'Avortament: Un Mirall Global dels drets de les dones i la seua evolució

En la lluita constant pels drets de les dones, el dret a l'avortament emergeix com un eix fonamental en un món que experimenta canvis significatius i no sempre possitius. Lluny de ser un tema homogeni, la situació global presenta una línia de progressos i retrocessos.

El 27 de setembre de 2022, en commemoració del Dia d'Acció Global per un Avortament Legal i Segur, Maribel Tellado, responsable dels drets de les dones a Amnistia Internacional Espanya, va assenyalar que, tot i els avanços cap a majors garanties en el dret a l'avortament, alguns països com els Estats Units, Polònia o la Xina, intenten retornar a un passat fosc que restringeix el paper de les dones a la seua funció reproductora.

L'accés a un avortament legal i segur esdevé un component essencial per a una societat justa i igualitària, i el consens mundial en aquest sentit va en augment. En els últims vint-i-cinc anys, més de 50 països han modificat les seues legislacions per permetre l'accés a l'avortament. Àsia, amb un 20%, i Amèrica Llatina, amb progressos notables a Xile, Argentina, Mèxic, Equador i Colòmbia, formen part d'aquest moviment. A Europa, la despenalització ha liderat la tendència mundial, amb Irlanda fent-ho a finals de 2018.

Tanmateix, el camí cap als drets humans no és senzill. Països com els Estats Units, la Xina o Polònia han retrocedit en l'accés a l'avortament. Lluites exitoses a països com Colòmbia, Mèxic o Argentina són motiu de celebració, però el camí és llarg, amb nacions com Nicaragua, Hondures o El Salvador mantenint restriccions severes.

Europa, amb més de seixanta anys liderant la liberalització de la legislació sobre l'avortament, ha experimentat avanços i retrocessos. La legislació a Polònia, una de les més restrictives des de 2020, exemplifica aquests retrocessos, mentre que altres països com San Marino han votat recentment a favor de reformar la prohibició de l'avortament.

Amèrica continua sent el continent amb el nombre més gran de països que prohibeixen totalment l'avortament. A El Salvador, fins i tot una emergència obstètrica pot condemnar una dona a 30 anys de presó. Els Estats Units han experimentat una regressió amb la decisió del Tribunal Suprem que deixa a les autoritats estatals la regulació del dret a l'avortament.

Àsia, amb un 20% de països liberalitzant-se, ha vist canvis com la despenalització al Sud-Corea i Tailàndia, mentre que la Xina restringeix els avortaments per "motius no mèdics", plantejant interrogants sobre els drets reproductius.

Àfrica, amb prop del 50% dels països progressant en el dret a l'avortament, encara criminalitza a molts llocs, com Ruanda, on un indult presidencial va permetre l'alliberació de dones empresonades per aquest motiu.

Aquesta radiografia global destaca la complexitat d'una qüestió que respon als canvis socials, legals i ètics. La lluita continua per garantir els drets reproductius com a part integral dels drets humans, amb èxits celebrats i reptes que demostren que el camí cap a la justícia reproductiva encara té molts quilòmetres per recórrer.

En els actuals Paisos Baixos la legalització va ser en el Codi penal de 1886 i la Llei de Moralitat de 1911 ho varen frenar

L'avortament va ser legalitzat sota el Codi Penal de 1886. No obstant això, les condemnes van ser quasi excloses per un requisit que l'acusació provara que el feto havia sigut viu fins a l'avortament. Les Lleis de Moralitat de 1911 van tancar aquesta llacuna jurídica i van prohibir tots avortaments excepte els realitzats per a salvar la vida de la dona. fins a 1.980 no torna amb la Llei de Terminis

Després va ser l'URSS en els seus inicis: Alexandra Kolonái i l'URSS.

Evolució de la legalització per països en el Món des de meitat del segle XX, excloent amb això les primeres actuacions i avanços que es van realitzar en els inicis de l'URSS (1.920) que mereix una entrada especial abans del resum i que va portar endavant una dona: Alexandra Kolontái

La Rússia soviètica, a iniciativa de les dones treballadores, va ser el primer país en el món a legalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs i a permetre la seua pràctica gratuïta en hospitals públics va ser  Alexandra Kolontái, tot i que les organitzacions feministes russes d'aquell llavors no incloïen aquesta demanda en els seus programes. El decret soviètic de legalització de l'avortament va coronar tota una sèrie de mesures legislatives destinades a instaurar la igualtat legal entre la dona i l'home, així com a assegurar la protecció legal de les dones treballadores. La legalització de l'avortament va ser justificada pels representants del govern soviètic com una mesura requerida per la precària situació en la qual es trobaven les dones treballadores i llauradores.

A Espanya entra realment en una Llei de terminis en 2010, si bé la Llei orgànica 9/1985- havia despenalitzat l'avortament en diversos supòsits, i  durant un curt període de la Segona República Espanyola (1937-) l'avortament induït va estar específicament no penat en la zona republicana.

Però el segle XX va  ser fonamental:

Any Legalització Països
1950 Corea del Nord
1953 Hongria
1955 Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan (eren part de la Unió Soviètica)
1965 Cuba
1967 Reino Unido
1973 Dinamarca, Estats Units, Tunísia
1974 Singapur, Suècia
1975 Austria, França, Vietnam
1977 Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia (eren part de l'Iugoslàvia)
1978 Itàlia, Luxemburg
1979 Xina, Noruega
1983 Turquia
1984 Països Baixos
1986 Cabo Verd, Eslovàquia, República Txeca (part de Txecoslovàquia), Grècia
1988 Canadà
1989 Mongòlia
1990 Bèlgica, Bulgària, Romania
1992 Alemanya
1995 Albània, Guyana
1997 Cambodja, Sud-àfrica
2002 Nepal, Suïssa
2007 Portugal
2010 Espanya
2012 Santo Tomé i Príncipe, Uruguai
2015 Mozambic
2018 Xipre
2019 Irlanda, Islàndia
2020 Nova Zelanda
2021 Argentina, Corea del Sud, Tailàndia
2022 Colòmbia, San Marino
2023 Finlàndia, Mèxic


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal