 |
| CkyBe/Shutterstock |
Com a resposta a l'ebullició ciutadana feminista i a la progressiva institucionalització de les polítiques per a la igualtat, s'estan produint reaccions antifeministes procedents, de forma generalitzada, de grups conservadors.
La reacció antifeminista suposa un fenomen recurrent, ja que torna cada vegada que les dones comencen a fer algun avanç cap a la igualtat. Considerada com intrínsecament reaccionària, esta resposta estaria motivada per un sentiment de venjança i una voluntat de mantindre el statu quo o de fer retrocedir el rellotge cap a una època prèvia.
Alguns dels components bàsics de la reacció antifeminista solen ser les campanyes antigènere, que es venen succeint de llarg a llarg d'Europa, Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i EE. UU.. Es tracta de moviments socials que busquen influir en els debats sobre gènere, sexualitat i identitat de gènere, acusant el feminisme de posar en perill els valors tradicionals relatius a la família, la nació, l'orde social, la biologia, etc.
Campanyes de grups conservadors
Usualment, estes campanyes són protagonitzades per grups conservadors que s'alcen contra la implementació de polítiques d'igualtat que puguen garantir, entre altres qüestions, els drets sexuals i reproductius d'uns certs grups socials minoritaris.
Potser ens sonen algunes campanyes com el moviment La Manif pour tous a França, les campanyes “Els xiquets tenen penis i les xiquetes tenen vulva” de Fes-te Sentir, a Espanya, o la campanya “Amb els meus fills no et fiques” al Perú, Colòmbia, l'Equador i l'Argentina.
En el marc d'estes campanyes emergixen una sèrie de discursos que tracten d'oposar-se al moviment feminista utilitzant una sèrie de descalificativos com són “ideologia de gènere” i “feminazi”.
Les campanyes antigènere se centren en el rebuig a la “ideologia de gènere”, concepte mal·leable i àmpliament canviant segons context i interessos, que tracta de substituir al concepte “feminisme”, convertint a este moviment en una realitat totalitària i radicalitzada.
Autors com Bracke i Paternotte han catalogat este concepte com un “Frankenstein”, ja que es tractaria d'un terme creat a partir de trossos de diferents malestars. Uns altres com Mayer i Sauer ho descriuen com un significant buit.
La qüestió és que la “ideologia de gènere” s'ha convertit en un concepte cada vegada més present en l'espai social, que entra en conflicte de manera directa amb el feminisme.
A través d'estes campanyes es mobilitzen discursos de tall conservador que aconseguixen desprendre al concepte de gènere de les seues connotacions analítiques per a convertir-lo en una qüestió ideològica i perillosa per al manteniment de l'orde social establit.
Convertint al gènere en una amenaça per als valors tradicionals de la família (entre altres qüestions, com poden ser l'heterosexualitat), es construïx a les feministes com a enemigues de l'orde moral de les societats, com a generadores del caos, com “feminazis”.
Un insult estigmatitzador
El concepte “feminazi” sol utilitzar-se com un insult que busca desacreditar i estigmatitzar a les dones les opinions o els comportaments de les quals es consideren no sols com a feministes, sinó també amenaçadorament “radicals” o “extremes”.
The Oxford English Dictionary cita l'ús més antic documentat de “feminazi” en un informe del comtat d'Orange en Los Angeles Times del 4 de juliol de 1989. No obstant això, l'expressió es va popularitzar a partir de la menció que va realitzar Rush Limbaugh, comentarista conservador estatunidenc, a principis dels anys noranta.
Este autor va definir el terme com “aquella feminista per a qui l'important en la vida és assegurar-se que hi haja el major nombre d'avortaments possible”, comparant així l'Holocaust d'Hitler amb la lluita feminista per la legalització de l'avortament.
Malgrat no trobar-se el terme en la RAE, l'Acadèmia va oferir una explicació del significat en 2018 a través de Twitter definint-lo com un concepte usat “amb intenció despectiva, amb el sentit de feminista radicalitzada”.
La “feminazi” seria no solament una dona feminista, sinó una feminista radical, entenent per “radical” aquell feminisme aliat de l'anticapitalisme, els i les antisistema.
A més, mitjançant este descalificativo cap a les feministes s'aconseguix crear la idea que les “feminazis” solament lluiten pels drets d'un grup de dones concret: les dones pertanyents a l'esquerra política.
Es produïx així una separació entre diferents grups de dones, mentres que unes serien les radicals, unes altres serien les víctimes del feminisme.
Es desprén d'esta visió del feminisme que no es tracta d'un moviment realment inclusiu, produint una acrobàcia discursiva que transforma la base igualitària pròpia del moviment feminista en una altra de caire excloent.
El concepte “feminazi” és molt utilitzat per moviments antifeministes al voltant del globus i també és present en els discursos populistes de les dretes polítiques d'Espanya, sobretot a través dels missatges que uns certs partits llancen en xarxes socials com Twitter.
Les campanyes antigènere poden tindre entre els seus objectius que tots dos conceptes siguen intercanviables, però la realitat és que el qualificatiu “ideologia de gènere” (així com “feminazi”) pretén desmeréixer la lluita feminista i la consecució de la igualtat de gènere, fent pensar que ja s'ha aconseguit o que no és realment igualitària.
Per esta raó es torna vital saber què es pretén quan algú acusa a qui lluita per la igualtat de gènere de “ideòloga” o “feminazi”. Les paraules compten i reflectixen realitats, però també les creen.
Maria Medina-Vicent, Professora Contractada Doctora (Filosofia), Universitat Jaume I
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
Traduït per Àgora CT
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :