La República Àrab Sahrauí Democràtica complix 48 anys sense aconseguir la seua sobirania

Manifestación por la independencia del Sahara Occidental en 2008.  Natalia de la Rubia / Shutterstock

En un món marcat per la creixent tensió bèl·lica i conflictes en llocs com Gaza, Ucraïna i Iemen, el 48 aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica el 27 de febrer ens convida a reflexionar sobre la importància de la pau en un context on l'escalada de violència amenaça amb eclipsar qualsevol possibilitat d'harmonia internacional.

Paradoxalment, el conflicte del Sàhara Occidental no sembla ser un dels quals més preocupe la comunitat internacional. Així, l'informe anual de 2022 de l'organització International Crisi Group no incloïa al conflicte sahrauí entre els 10 a tindre en compte en 2023, encara que tampoc preveia la crisi de Gaza.

En l'actual panorama mundial, la pau es troba en una cruïlla, desafiada per conflictes que semblen emergir en diferents parts del globus. Des del genocidi retransmés en directe a Gaza fins als conflictes a Ucraïna i Iemen, és evident que l'escalada de violència està en augment. Però esta és només la cara visible de la moneda.

Segons la Acadèmia de Dret Internacional Humanitari i Drets Humans de Ginebra, hi ha actualment més d'un centenar de conflictes armats en el món, incloent 7 a Europa i 45 al Nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Mentrestant, recentment els mes de 350 participants d'alt nivell de més de 70 països que van formar part de Conferència de Seguretat de Munic han evidenciat la incoherència de la política exterior mostrant una doble moral en l'aplicació del dret internacional personalitzat en els conflictes d'Ucraïna i Palestina.

Una crida a la pau i el diàleg

Malgrat que el lema d'esta conferència, que va començar a celebrar-se en 1963, és “Pau a través del diàleg”, la pau i el diàleg han desaparegut de l'equació eclipsats per un intercanvi d'acusacions i sol·licituds de suport armamentístic. Només la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Leyen, va reflexionar sobre el cost democràtic de la situació mundial actual, preguntant-se si “la democràcia sobreviurà en el món i si podem defendre els nostres valors”.

En este context, l'aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica adquirix una rellevància especial, recordant-nos la necessitat urgent de prioritzar la pau per damunt de la discòrdia. Al llarg de dècades, el poble sahrauí ha mantingut un ferm compromís amb la pau, fins i tot enmig de les provocacions i ruptura d'acords per part del Marroc. El seu anhel per un futur pacífic s'ha manifestat de manera eloqüent en la seua participació en els esforços de resolució del conflicte i en la seua disposició constant a negociar la pau.

Malgrat les adversitats, els sahrauís han demostrat una resistència admirable, reafirmant la seua aposta per l'estabilitat regional en un context en el qual ningú sembla recordar que es complixen ja 48 anys d'este conflicte a les portes d'Europa i que més de 250 000 persones s'esforcen per sobreviure en els campaments de població refugiada de Tinduf, cada vegada més oblidats pels donants i la societat internacional.

A pesar que el poble sahrauí compta amb referents com Aminetu Haidar, premiada internacionalment per la seua resistència pacífica i lluita pels drets humans recordant-nos que la pau, malgrat les provocacions i desafiaments, continua sent un objectiu fonamental per al poble sahrauí, la comunitat internacional aposta per blanquejar al Marroc concedint-li la presidència del Consell de Drets Humans.

Les complexes relacions internacionals

El recent viatge del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, al Marroc ha obert interrogants sobre el seu compromís amb el dret internacional. Ignorar l'ocupació i explotació del territori sahrauí per part del Marroc no sols contravé principis fonamentals, sinó que també posa de manifest la complexitat de les relacions internacionals en un món cada vegada més interconnectat.

En este context crític, es necessiten espais de reflexió que puguen llançar una mica de llum a este panorama tan desolador. Pròximament, la Universitat de Deusto acollirà la conferència “Sàhara Occidental: Explorant Noves Perspectives des del Dret Internacional i les Relacions Internacionals” per a analitzar les complexitats de la situació al Sàhara Occidental, explorar noves perspectives i buscar solucions des de l'àmbit del dret internacional i les relacions internacionals. Serà un espai per al diàleg constructiu, amb l'esperança de trobar camins cap a la pau i la justícia en una regió marcada per la controvèrsia.

Parafrasejant a Hannah Arendt, “en temps foscos” és imperatiu recordar que la pau i la cooperació internacional són fonamentals per a construir un futur sostenible i just. La situació al Sàhara Occidental ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre com podem avançar cap a un món on el respecte al dret internacional i la resolució pacífica de conflictes siguen la norma, no l'excepció.

María López Belloso, Professora i Investigadora de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de deusto, Universitat de Deusto

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. 

Traduït per Àgora CT