 |
| SoftSheep / Shutterstock |
Tan freqüent com infradiagnosticada
Ens referim a la malaltia hepàtica crònica més comuna en les societats occidentals, que afecta a entre el 20 i el 30 % de la població adulta. Es caracteritza per una acumulació excessiva de greixos a l'interior de les cèl·lules del fetge, la qual cosa provoca alteracions en el funcionament hepàtic. El principal problema és que normalment no es diagnostica, ja que la valoració clínica se centra bàsicament en l'obesitat subjacent, sense anar més enllà.
S'ha observat que prop del 30 % dels pacients amb esteatosis, sense tractament ni seguiment específics a causa del baix diagnòstic, progressen cap a un procés inflamatori. I d'estos, al voltant del 20-25 % acaben desenvolupant cirrosis transcorreguts deu anys. A més, entre els pacients amb cirrosis, prop del 10 % acaben amb carcinoma hepatocel·lular, és a dir càncer de fetge, després de cinc anys. D'ací la importància de detectar a temps la malaltia i tractar-la perquè no progresse als estadis més avançats.
A més, podria ser un factor de risc addicional de malaltia cardiovascular, malaltia renal crònica, endocrinopatías (incloses diabetis mellitus i disfunció del teixit adipós) i osteoporosi. Encara que el fetge gras té el problema addicional de no presentar signes ni símptomes ben definits, se sap que els afectats poden experimentar fatiga crònica, dolor en la part superior dreta de l'abdomen i un lleuger augment de les transaminasas.
L'únic tractament: dieta saludable i exercici
Hui dia no existixen tractaments farmacològics específics per a la malaltia del fetge gras, per la qual cosa els enfocaments terapèutics se centren en modificacions en l'estil de vida, dirigits principalment a previndre els factors de risc associats. Estos canvis consistixen, bàsicament, a seguir unes pautes nutricionals basades en la dieta mediterrània i realitzar exercici físic amb regularitat.
La dieta mediterrània es caracteritza per una elevada ingesta de de verdures, llegums, cereals, oli d'oliva, fruita seca, peix i productes lactis, amb poca carn i un consum moderat de vi.
S'ha demostrat que este patró dietètic, tradicional de la conca mediterrània, posseïx propietats cardiosaludables, la qual cosa ajuda a previndre la diabetis i la malaltia del fetge gras, a més de reduir el sobrepés i l'obesitat. Per tots estos motius, ha de fomentar-se enfront del consum cada vegada major d'aliments processats i poc saludables.
En segon lloc, mantindre's actiu diàriament resulta molt important per a tindre una bona salut. És aconsellable reduir els períodes sedentaris de més de dues hores i, sempre que siga possible, desplaçar-se de manera activa (caminant o amb bicicleta).
D'altra banda, si seguim les recomanacions de fer exercici físic regularment, hem de tindre en compte que cada persona, depenent de la seua condició física, podrà realitzar una activitat concreta i adaptada a les seues possibilitats. Per exemple, per a persones amb sobrepés o obesitat, el més aconsellable és, com a mínim, caminar cada dia, intentant arribar als 10 000 passos diaris, i realitzar algun tipus d'activitat física addicional personalitzada d'uns 30 minuts dos o tres dies per setmana.
Quins resultats es poden aconseguir?
El nostre grup d'investigació en Nutrició Comunitària i Estrés Oxidatiu (NUCOX) ha dut a terme un estudi per a esbrinar els efectes de la dieta i l'activitat física en els malaltia del fetge gras.
Després de realitzar una intervenció nutricional i de promoció d'exercici físic en pacients d'entre 40 i 60 anys residents a les illes Balears, vam poder observar com el contingut de greix intrahepàtic, mesurat per ressonància magnètica nuclear, va disminuir de manera significativa. Això suposa una reducció de la malaltia del fetge gras que, en alguns casos, fins i tot es va traduir en una reversió de la malaltia.
A més, els participants que van presentar una millora del contingut de greix hepàtic van perdre pes i van experimentar una disminució dels nivells de triglicèrids i transaminasas. Les transaminasas són uns enzims que, si estan en la sang, ens indiquen la presència de mal hepàtic. També relacionem l'activitat física realitzada amb una millora del fetge gras i la capacitat aeròbica. Els pacients amb resultats positius mostraven una millor condició física i es cansaven menys.
Els pacients que més es van adherir a la dieta mediterrània van ser els que més millora van experimentar en la malaltia del fetge gras i van perdre una major quantitat de greix. Finalment, després de la intervenció, observem una millora dels biomarcadores d'estrés oxidatiu i inflamació, la qual cosa ens indica un millor funcionament del metabolisme.
En conclusió
La malaltia de fetge gras no alcohòlic està en clar augment i es vincula directament a l'increment de les taxes de sobrepés. La falta de tractament específic i la seua relació amb altres malalties cardiometabólicas fan necessari centrar l'enfocament a previndre-la per mitjà d'un estil de vida saludable. En este sentit, la dieta i l'exercici aconseguixen reduir el contingut de greix intrahepàtic, potencien la capacitat aeròbica i la condició física i produïxen una millora de l'estat oxidatiu i proinflamatori.
Este article va ser finalista del IV Concurs de Divulgació Científica de la Universitat de les Illes Balears.
Margalida Monserrat Mesquida, Dra., Universitat de les Illes Balears; Antoni Sureda Gomila, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Universitat de les Illes Balears; Cristina Bouzas, Professora de Fisiologia, Universitat de les Illes Balears, and Josep A. Tur, Catedràtic de Fisiologia, Universitat de les Illes Balears
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
Cap comentari :