La màgia de Disney ha sigut durant dècades l'espill en el qual les xiquetes i xiquets han trobat reflex de somnis i aspiracions. Un fenomen expandit cap a les versions de les seues pel·lícules d'animació clàssiques amb actors reals (live actions) de l'última dècada.

Una de les últimes pel·lícules adaptades ha sigut La Sireneta, en la qual el personatge principal d'Ariel l'encarna Trobe Bailey, actriu i cantant afroamericana. La polèmica en mitjans i xarxes sobre l'elecció de l'actriu va sorprendre el seu director, Rob Marshall. Però més enllà de polèmiques, que un personatge protagonista de Disney siga de pell fosca té un impacte en els xiquets i xiquetes de grups ètnics infrarepresentats al cinema.

Així ho podem observar en el estudi que hem publicat sobre la diversitat intercultural i l'autoestima infantil en matèria de representació mediàtica, en el qual analitzem reaccions en vídeo de menors que visualitzen el tràiler de la pel·lícula per primera vegada (i que els seus familiars han gravat i publicat en TikTok). Per exemple, esta xiqueta respon així a les crítiques abocades en internet cap a l'elecció de protagonista:

“No vaig notar si més no el to de pell. (…) Però què importen (les crítiques)? No noten les coses bones que té el diferent.”

L'impacte dels mitjans en el desenvolupament infantil

Des de l'acadèmia s'ha explorat la interrogant sobre esta qüestió entorn de la (acte)percepció infantil. Alguns estudis han examinat com els mitjans poden estigmatitzar la identitat dels xiquets i xiquetes, afectant la seua desenvolupament cognitiu i emocional. Uns altres, apunten que la representació positiva contribuïx a la construcció d'una autoimatge i autoestima saludables.

És a dir, quan els més xicotets es veuen reflectits en personatges amb els quals se senten identificats, experimenten una connexió emocional que pot tindre un impacte durador en la seua percepció de si mateixos i dels altres.

En esta línia, la representació estereotipada en reconegudes produccions mediàtiques dirigides a la infància poden contribuir a la internalització de prejudicis, així com al foment de la marginació, l'odi i l'assetjament. En este sentit, l'absència de models que s'assemblen en condicions de gènere, cultura o ètnia repercutix en la formació de valors i actituds identitàries dels xiquets.

La responsabilitat de Disney

Quan Disney va prendre la decisió que Trobe Bailey interpretara a Ariel en La Sireneta de 2023, semblava estar responent a eixa demanda o canvi social sobre la diversitat intercultural en les pantalles. No obstant això, el primer teaser difós a través dels mitjans va provocar una campanya espontània d'alguns internautes que reclamaven que “Ariel no podia ser negra”.

Davant el debat, algunes famílies van començar a compartir en xarxes socials, i particularment en TikTok, com la seua filla o fill reaccionava a la nova Ariel.

De la mateixa manera que alguns usuaris compartien les raons per les quals Bailey no havia de protagonitzar a Ariel, els més xicotets reflectien, al llarg d'una anàlisi de 50 reaccions gravades en vídeo, la importància de la representació mediàtica.

El patró es reproduïx vídeo a vídeo, convertint-se en una tendència de TikTok. Xiquetes i xiquets, efectivament, al·ludixen a l'aparença física de la sirena. Però exclusivament a la seua pell? No sempre: uns parlen sobre el color d'ulls i altres detecten l'absència de les petxines sobre el seu pit. Descriuen a Ariel com una sirena real “bonica”, “bufona” o “bella”.

Però és especialment al final del teaser on Bailey apareix en primer pla interpretant la cançó Part of your world, quan comencen els salts i riures i les referències específiques al color de pell.

Les afirmacions d'identitat racial i ètnica prevalen en la sorpresa, i menors de diferents ètnies semblen reconéixer(es) en una protagonista que en la seua versió més coneguda és caucàsica.

Acceptem a la sirena negra? El poder de la indústria cultural

Malgrat no haver liderat el rànquing de taquilla dels live action de Disney, La Sireneta d'Halle Bailey representa un pas més cap a la representació mediàtica per part d'una de les companyies més consolidades de la indústria cultural. Els primers passos en este sentit es van donar amb La Bella i La Bèstia, que introduïa (molt subtilment) al col·lectiu LGTBIQ+, i els escassos segons d'un bes entre dues dones en Lightyear.

El poder que exercixen multinacionals com Disney sempre és objecte de vigilància social perquè afecta, ineludiblement, a la infància. Però els estudis sobre representació mediàtica i diversitat intercultural amplien la perspectiva.

La indústria cinematogràfica té la capacitat d'afavorir la construcció de valors identitaris sobre la societat, acceptats durant dècades en matèria heteronormativa occidental i submissió romàntica. No obstant això, esta adaptació desafia estereotips ètnics i culturals històrics, marcant un pas significatiu cap a la comprensió del valor que representa per a una xiqueta o un xiquet de pell negra que una icona mediàtica com Ariel compartisca els seus mateixos trets ètnic-racials.

Els menors estan creixent en una societat saturada de pantalles, continguts a la carta e influencers. Brindar espai a una diversitat de protagonistes en la qual puguen veure's reflectits no sols enriquix la seua experiència mediàtica, sinó que també contribuïx a la construcció d'una societat justa i inclusiva.

Arantxa Vizcaíno-Verdú, Associate Professor, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja i Mónica Bonilla del Riu, Professora en els Graus de Comunicació, Universitat Europea de l'Atlàntic

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.