Vox planteja tancar l’Agència Valenciana Antifrau: el mecanisme oficial contra la corrupció

L'extrema dreta valenciana planteja la possibilitat de la "desaparició" o "reconversió" de l'Agència Valenciana Antifrau durant el procés de renovació. Aquesta proposta coincideix amb la voluntat similar expressada a les Balears, on el govern de dreta també considera tancar l'Agència Anticorrupció. El portaveu de Vox ha explicitat els seus desitjos en les Corts Valencianes, preguntat pel procés de renovació de l’organisme, per al qual hi ha dos candidats presentats per entitats civils.

La ultradreta valenciana inicia les hostilitats cap a l’Agència Antifrau quan aquesta enceta el seu procés de renovació. El partit liderat per José María Llanos ha apuntat dimarts que la seua intenció és la “desaparició” o la “reconversió” de l’òrgan que lluita contra la corrupció i vetla per les bones pràctiques en l’Administració valenciana. A les Balears, on la dreta també governa amb la ultradreta, l’executiu de Marga Prohens ha traslladat a l’Agència Anticorrupció la seua voluntat de tancar-la.

El dirigent de la ultradreta ha afirmat que estudiaran els currículums per a abordar la renovació, que ha d’estar aquest semestre, però ha avançat que traslladaran al PP, el seu soci de govern, “les mesures necessàries” per a “parlar de la seua reubicació, reconversió, desaparició o el que siga”. El bipartit ja va retallar el seu pressupost en un 3% per a aquest exercici, que va passar de 5,3 milions d’euros a 5,1.

Les entitats Acció Cívica contra la Corrupció, la Fundació per la Justícia i l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció –constituït per Acció Cultural del País Valencià, Acicom, Atelier, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet o Escola Valenciana– proposen de manera unànime l’actual número dos de l’Agència Antifrau, Gustavo Segura, per a prendre el relleu de Llinares. Segura és director d’Anàlisi i Investigació en l’organisme, una de les persones de confiança del director, que ha exercit el paper d’interlocutor amb les associacions cíviques.

L’Associació Espanyola de Gestors per a l’Administració Pública suggereix Eduardo Beüt González, que va ser delegat de l’Agència Tributària a la Comunitat Valenciana entre el 1999 i el 2002, durant el Govern d’Eduardo Zaplana. Beüt, que va entaular amistat amb l’expresident i el seu entorn, amb alguns negocis en comú amb l’ex-cap de gabinet de Zaplana, imputat en el cas Erial, una causa en què l’Agència ha dut a terme proves pericials. També va treballar en una empresa pública, Madrid Arte y Cultura, sota el mandat de l’exalcaldessa Ana Botella i posteriorment va ser conseller de Finances en l’ambaixada espanyola a Mèxic. Tant Compromís com el PSPV han qüestionat al candidat per la seua proximitat amb l’expresident imputat.

Preguntat per aquesta qüestió, el portaveu popular, Miguel Barrachina, ha considerat que l’ens dirigit per Joan Llinares “podria haver fet moltíssim més” durant les dues legislatures de Govern del Botànic. Barrachina mateix, que ha presentat denúncies a l’organisme, ha apuntat: “Em fa l’efecte que té capacitat per a treballar molt millor i amb més abast, però no soc qui per a determinar com ha de ser la seua organització futura”.

El socialista José Muñoz ha acusat el PP de “posar una persona de la seua confiança estricta” al capdavant de l’AVAF: “Torna el pitjor Partit Popular de la història amb el control de les institucions”, ha denunciat, mentre que Joan Baldoví, de Compromís, ha relacionat la proposta de Beüt amb l’“inici dels judicis pel frau de l’època més vergonyosa en la política valenciana“.